Wikipedia:Te 'l savevet che
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Te 'l savevet che a l'è una rubrica de la Wikipedia in lombard che la sta in la pagina principala. El so obietiv a l'è de mostrà di vos che inn interessant de lensger e insegnen di robe che inn no assee comun ai utent. Nassuda 'me evoluzzion del "Parlem un poo de nunch", gestida de la comunità e partida in del 2016 a l'è partida in la Vedrina, gestida de la comunità, e in del "Te 'l savevet che...", gestid de 'n quaj ministrador, soratut del Sciking. Del luj 2021 anca la comunità de la Wikipedia la gh'havarà la soa vos in la rubrica del "Te 'l savevet che..."
Regole[modifica 'l sorgent]
Carateristeghe[modifica 'l sorgent]
Una vos de la rubrica "Te 'l savevet che..." la gh'ha:
- De vesser curiosa, o ben parlà de un tema interessant o poch cognossud, o ben vesser scrivuda propi ben, ma podé no entrà in vedrina
- De vesser inscì longa de permeter de havégh una interuzzion del test e havégh del contegnud interessant dopo
- De vesser minga controversa, de ligàss no a di noeuve de cronega che poden vessél e de havégh no de potenzial de fà reclam a 'n quajvun
A l'è ben che:
- La gh'habia di font
- La gh'habia di imagin
- La sibia assee longa, inscì de dà 'na bona letura e 'na bona impression de la Wikipedia lombarda
Come insubì una vos[modifica 'l sorgent]
I ministrador poden, se troeuven una vos che pensen che la sibia bona, sgiontàlla a la lista senza nissuna burocrazzia. Se 'n alter utent l'è minga d'acordi, se po dervì una discussion e se catarà foeura el de fàss cont el consens.
I utent comun, inveci, gh'hann de insubìlla in la pagina, che la podarà vesser aprovada de 'n ministrador o per consens.
Come sgiontà una vos[modifica 'l sorgent]
A mità de ogni mes, o anca prima se gh'è propi tancc de vos de meter, un ministrador el darà 'n oggiada ai vos che inn in la lista e scernissarà 8 vos in bas a 'sti criteri chi:
- Havégh un bon equilibri in tra i vos cont i imagin e senza
- Havégh un bon equilibri in tra i vari dialet e grafie
- Havégh un bon equilibri in tra i vari argoment che inn tratad
I vos vann sgiontade in di sotapagine del Template:Savevet e poeu besogna sgiontà in di pagine de discussion el template {{Telsavevet}} con scrivud el period de permanenza, che l'è de un mes (foeura che in di cas de ecezzion sgiamò vist). Una pagina la po minga tornà in la rubrica se l'è passad no un ann de la soa presenza, ma a l'è possibel che la comunità la faga 'n ecezzion.
De meter[modifica 'l sorgent]
- Red di filobus de Sanremo
- Strada
- Congregazion provincial
- Calvairaa
- Val d'Òssola
- Scossal
- Brisa
- Valerian
- Principaa vescovil de Liegi
- Anna Frank
- Thomas Edison
- Sant Ignasio de Loyola
- Fiùr
- Tim Berners-Lee
- Adelchi
- Silene elisabethae
- Pòrta Umbrià
- Pòrta Sère
- Santuari de San Patrizzi
- Villa Torretta
- Costanz Porta
- Franzesch Bellat
- Appenninia
- Cafè
- Numer de Graham
- Walser
- Giovanni Segantini
- Battaja de Karánsebes
- Munt Ciap
- Bokmål
- Lengua francesa
- Differenz in tra el cecch e 'l slovacch
- Legnamee
- Henry Ford
- Bargniff
- Betin de Trezz
- Henri Matisse
- Geoffrey Chaucer
- Governà milanes in Corsega
- James Cook
- Spartacus
- Sala proeuve musical
- Vlad III de Valacchia
- Metropolitana de Pyongyang
- Chímica
- Meteurulugía
- Carboni
- Corona Ferrea de Lombardia
- Destruzion de Milan
- Gian Galeazz Serbellon
- LC-3
- Liuteria tradizionala cremonesa
- Operazion Ogro
- Principaa de Pavia
- W la Fisica
- Buddism
- Michail Ivanovič Kalinin
- Jean-Pierre Kintz
- Stampanta
- Antonin Scalia
- Ludwig van Beethoven
- Brisa
- Treno FS ETR.500
- Spéce
- Pruteina
- Lipid
- Volcan
- Compagnie du chemin de fer de Paris à Orléans
- Zea mays
- Zuqer
- Juglans regia
- Matematega
- Imper Otoman
- Bàrca de San Piéro
- Sester Levànt
- Peder Verri
- Güjelm Tell
- Feiez
- Vetura
- Noeuv Galles del Sud
- Tasmania
- Vall Vrera
- Castell de Biegrass
- HP-67/-97
- Tranvia de Dubai
- Cogoma
- Capell alpin
- Largo desolato
- Tajadin
- Passad lontan
- Insula Fulcheria
- Assistent arbitral
- Sistema sanitari de la Svizzera
- AeroPress
- Mar Mediterrani
- Internament (Svizzera)
- Temperadura de scigolla bagnada
- Canàl Marsà
- Divinitaa inrabient
- Pont de discontinuità
- Identità de Euler
- Alber de Stern-Brocot
- Assioma de Dedekind
- Luigi Carcano
- Dio (cristianesim)
- Francesc II Sforza
- Piev de Besozz
- Domenico Barbaja
- Giuli Cesar Gabussi
- Derivada
- Bibliotecca al Parch
- Cà Sormana
- Principad de Monegh
- Lenta de Nimrud
- Edictum Rothari
- Nisciolit de Canz
- Palazzi di Orsoline (Bellinzona)
- Dom de Melz
- Padmasambhāva
- Sère Mòrt
- Paderna Dugnan
- Guerra dei sumiocc del Gombe
- Giardin de Villa Mylius
- Ospedal Santa Marta
- Maledizzion di resorse
- Brovet de Com
- Mazz Viscont-Sforza
- Agilulf
- Paolo Giglio Migliavacca
- Torr Corderia Cappellini
- Gambara (vœulva)
- Papa Grigoeu XIV
- Gesa de San Giorgg (Segur)
- Monument al Felice Cavallotti
- Desenzan al Sere
- Dotrina Sinatra
- Malnutrizzion
- Lesg Fondamental de la Germania
- Zheng He
- John Lennon
- Gerarchia di font
- Anglicanesim
- Dia
- Gange
- Corresg
- Santa Sed
- Cristianità paolina
- Antisemitism
Candidade[modifica 'l sorgent]
Vos che gh'è stade[modifica 'l sorgent]
- Articoi che inn stad in la rubrica "Te 'l savevet che.."
- Articoi che inn stad in la rubrica "Parlem un poo de nunch.."