BeOS

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Screenshot del sistema operativ

El BeOS a l'è stad un sistema operativ per personal computer desvilupad in di agn '60 de la Be Incorporated, pensad soratut per 'n utenza multimedial, anca grazzia al vesser un sistema real time, a havégh el multitasking preemptiv, el multithreading - doperabel de ogni aplicazzion, e la memoria protesgiuda. Desvilupad in manera autonoma e 'me sistema monoutent, a l'era comunque compatibel cont i standard POSIX e l'è possibel donca doperà vari software desvilupad per sistema Unix-like, oltra a podé comunegà cont el sistema a travers de la shell Bash. Anca l'interfacia grafega a l'era desvilupada de zero, in C++ e 'l so file system, el BFS, l'era assee innovativ, journaled e con bone capacità de grandezza di drive, anca se minga trop bon per dischet e periferiche piscinine, perchè i so setor eren assee gross.

In principi el gh'haveva de fonzionà in sui computer proprietari BeBox ma, infin, l'è stad vendud 'me concorrent del Microsoft Windows e del Mac OS classegh, ma el modell comercial a l'è stad minga bon e infin inn crompad de Palm Inc. e incoeu la comunità l'è dree a desvilupà Haiku, incoeu in Beta 4, compatibel anca cont i 64 bit e che la suporta, in la version a 32 bit, i eseguibel de la version 5 de BeOS.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In principi, a l'è stad desvilupad per andà in sui machine AT&T Hobbit, ma poeu l'è stad portad in su la piataforma PowerPC, in sui machine de la Be, con l'obietiv de vesser scernud de la Apple 'me sostitut del vegg Mac OS classegh. Vers la fin del 1996 l'azienda de Cupertino l'era dree a cercà 'n alternativa a Copland e se parlava de la possibilità che crompaven BeOS, e donca l'azienda l'ha volud cercà de fà cresser i so utent e scritor de software, e l'ha fad apell ai venditor de Macintosh clone, inscì che vendessen BeOS col so sistema.

In principi, el CEO de la Apple Gil Amelio l'ha tratad con Be per crompàlla, ma lor insubiven al massim 125 milion de dollar, menter Be la voleva almen 300 milion, donca se scerniss de crompà NeXTSTEP de la NeXT, inscì de portà indree in Apple el Steve Jobs.

In del 1997 sia Power Computing che Motorola nonzien de insubì BeOS in di so Macintosh clone: facoltativ e in dual boot el prim, 'me sistema principal el segond. Per via de la mossa de Apple e del cresser di debit, comunque, l'azienda la se met in del mercad di processor x86 e la desvilupa un bon seguit, anca cont una version de BeOS R5 dada foeura per l'utent medi, che la se podeva installà a gratis a fianch del Windows o de Linux e con men de programa, a l'è dada foeura anca l'edizzion BeIA, per i aplicazzion Internet, che la deventa a la svelta el focus del desvilup de l'azienda.

In del 2001 i copyright de Be Inc. a inn vendud a Palm per vundes milion de dollar, e l'è leakada al publegh la darrera version in desvilup, la 5.1. In del 2022 Be Inc. ghe fà causa a la Microsoft, e la cusa de havé mitud i baston in tra i roeude a 'n acord in tra lor e Hitachi per vender sistema con preinstallad BeOS e per havé fad pression in su Compaq per desvilupà no aplicazzion internet con lor. Palm l'ha poeu doperad di part del codes de BeOS per desvilupà el fallid Palm OS "Cobalt".

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Brown, Martin C. (1998). BeOS: Porting UNIX Applications. Morgan Kaufmann. ISBN 978-1558605329.

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]