Bantustan

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Mapa di Bantustan

I bantustan a inn stad di Stat fad su del Sudafrica in del so territori e in quell de l'Africa del Sud Ovest, la Namibia d'incoeu, per fàgh stà denter i negher, 'me part de la politega de apartheid per partìj di bianch.

El termen, nassud a la fin di agn 1940 a tacà insema la parolla "Bantu" ("popol" in vari lengov Bantu) e "stan" (territori in persian), l'era vist 'me pegiorativ, e donca el governo el preferiva "homelands", o ben "patrie".

I prim inn nassud cont el Bantu Authorities Act del 1951, in del 1959 i so competenze inn slargad del Promotion of Bantu Self-government Act. In del 1970 el Bantu Homelands Citizenship Act el cava via la citadinanza del Sudafrica ai negher, e in del 1971 l'è passad el Bantu Homelands Constitution Act, che 'l stabiliss i bas de l'independenza e autonomia de 'sti Stat. Per el 1984 tucc i bantustan del Sudafrica eren autonom e a quater, o ben Transkei, Bophuthatswana, Venda e Ciskei, eren stad deciadad independent, anca se domà el Sudafrica ja recognosseva inscì. A bon cunt, gh'haveven besogn comunque di forze sudafricane per la pupart di so afar e l'obietiv del governo, che l'era de mandà via del territori de lu controllad tucc i negher, l'è stad minga realizad, desgià che domà el 40% de la popolazzion negra la viveva in d'un bantustan.

In del 1985 el president Pieter Willem Botha l'ha did che 'l governo l'havaria pu cavad la citadinanza ai negher, che anzi havarien podud fà domanda per otegnìlla indree. El Frederik Willem de Klerk, deventad poeu anca lu president, l'ha did inveci che i negher eren necessari a l'economia del Stat e che l'era fallad lassài per agn senza representanza politega e, quand che l'è rivad al poder, l'ha nonziad che l'havaria recognossud pu di bantustan independent. La pupart del Partid Nazzional a l'epoca la sperava in d'una forma de confederazzionism in tra bianch e negher, ma a la fin con la vitoria eletoral del Nelson Mandela in di prime elezzion multi-raza inn stad sbatud sgiò e fad tornà in del Sudafrica, roba che l'è capitada per la pupart in pas, anca se in d'un quaj sit gh'è stada de la resistenza. Vari leader di bantustan, comunque, inn entrad in politega in del noeuv Sudafrica.

Lista di bantustan[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sudafrica[Modifega | modifica 'l sorgent]

Africa del Sud Ovest[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]