Bushidō

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Un samurai ind el 1860 con su l’armadura

El bushidō (sgiapones: 武士道; ‘el senter del guerrer’) l’è un codes moral intuitù de la manera de presentàss, comportàss e viver che un samurai el gh’haveva de tegnìss,[1][2][3] popolar soratut in l’Etaa Edo del Sgiapon (1603–1868). A gh’è deverse sorte de bushidō che s’inn evolude un frach cont el passà del temp.[1][2][4] I forme contemporanie de bushidō inn ancamò dovrade ind i organizazzion economeghe e sozziai in Sgiapon.[1]

La parolla ‘bushidō’ l’è ancasì doperada coma un termen sgeneral per segnà i codes, prateghe, filosofie e prenzipi tipegh de la coltura di samurai.[5] L’è asquas compagn del concet europee de cavallaria, ma minga propri istess istess.[6][5]

Orisgen[Modifega | modifica 'l sorgent]

El bushidō el se inradisa ind el penser confuzzian popolar ind l’Etaa Edo, ma l’è anca pœu influenzad del Shinto e del buddhesim Zen.

El termen ‘bushidō’ l’è doperad nomà de rara ind la litaradura pre-moderna,[7] e l’è rivad denter ind el parlà internazzional grazzia al liber Bushidō: l’anema del Sgiapon, che l’è stait lensgiud de una mota de ozzidentai che se trovaven in de di posizzion de influenza sozzial.[8]

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Di kamikaze che se copen adree a la Segonda Guerra Mondiala

El codes l’è stait citad per la prima vœulta ind el Kōyō Gunkan (1616) e depœus metud sgiò in forma scriccia; de lì adree, el Tsuramoto Tashiro l’ha regolt insema i regole del monegh-samurai Yamamoto Tsunetomo (1659-1719) ind el famos test Hagakure.[9]

Inradisad ind i dotrene morai del buddhesim sgiapones e del confuzzianesim fosgiade adree a la casta di guerrer,[10] el bushidō el rogava de respetà i valor de l’onestaa, lialtaa, sgiustisia, compassion, dové, corasg, veritaa, eroesim, onor, sgentilezza e cortesia, ai quai el samurai el gh’haveva de indàgh adree infina a la mort. Se el guerrer el se tegneva minga a quii valor chì a l’era propri un grand desonor, e se el voleva havégh el sò onor indree el gh’haveva de copàss.

Adree a la Restaurazzion Meiji (1866-1869), el bushidō l’ha havud a la sò fondazzion el respet assolud per l’autoritaa de l’imperador e l’è donca vegnud vun di gangher prenzipai del nazzionalesim sgiapones. De sora maross, el bushidō el desprezziava fiss chi che el se rendeva; propri zò l’ha menad i kamikaze ind la Segonda Guerra Mondial a zircà una mort onorevola intravers el suizzidi per la patria, anca quand che l’era ciar e patent che i eren dree a perder.

Usasg[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’Imagawa Yoshimoto

Per zentenere de agn, i samurai se tegneven a di codes morai che i sò interpretazzion variaven a segonda del clan e de la possizzion ocupada dedenter de la irarchia militara e nobiliara.[5][1][2] Tut quest el toveva denter la moralitaa, el sò rœul ind la sozzietaa, a che fœusgia viver una vita onorevola e i virtuu personai de cultivà che ghe pertegneven a un guerrer. I samurai gh’haveven donca di valor in comun, ma el sò senter el gh’haveva nò una definizzion propri inscì serrada che i gh’haveven de tegnìss.

L’impat di samurai ind la sozzietaa sgiaponesa l’è stait, de tute i manere, considerevel, e deverse forme de la sò coltura de lor inn ancamò doperade in Sgiapon ind la vita de tucc i dì, art marziai e comunegazzion infinamai al dì de incœu.[1][11][12][13]

Dotrena[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Miyamoto Musashi: vun di samurai pussee gajard de la storia sgiaponesa

Di vœulte, i costumen di samurai somejen un poo trop fort per i ideje de la sozzietaa moderna – per esempi, el kiri-sute gomen l’era el drizz legal de scionsger sgiò de s’giafon i class inferiore che haveven desonorad el samurai ind una quaj manera.[5] Un olter costumen propri famos l’era el seppuku, un suizzidi ritualizad dovrad del samurai quand che la sò mort l’era l’unega manera de salvàss l’onor.[5][14] Gh’era financa el tsujigiri, indova i samurai eren autorizad a tacà fisegament la sgent ai incrosesgiadure di strade nomà per vedé se i sò arme eren bone o nò, anca se la pratega l’è staita bandida adree a l’Etaa Edo.[5][15] Un’oltra roba che ghe pertocava l’era fàgh scuntà i sentenze ai baloss – quelle pussee comune infina a la Restaurazzion Meiji i eren (in orden de severitaa): decapitazzion, decapitazzion con grazziosa esposizzion publega del coo apœus a la mort, crozzefission (esempi, per parrizzidi), e mort per gremament con di sostanze infiamabile.[14]

Tamen, el bushidō l’è stait descrivud coma l’equivalent sgiapones de la cavallaria europeja, e i samurai paragonad ai cavaller,[16] siben i somejanze intra i dò varien a segonda de la sorta de bushidō che ghe se met a para con la cavallaria. El cristianesim e i sò virtuu cardinai hann havud una influenza considerevola in su la cavallaria;[17] el bushidō, inscambi, l’è stait influenzad di dotrene del buddhesim Zen, del Shinto, e di filosofie neo-confuzziane.[18][1][19]

Sorte e virtuu[Modifega | modifica 'l sorgent]

A gh’è stait deverse sorte de bushidō ind el cors de la storia, che variaven a segonda dei influenze filosofeghe e ideologeghe de lore rezzevude.[18][1][19] Tamen, l’ideal che el ten bota pussee con l’indà del temp el resta l’ispirit marzial, che el tœu denter anca l’atletega, la spertisia in bataja e valor e corasg dedenanz ai desenemis.[18][1]

Sengoku bushidō[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Miyamoto Musashi adree a copà un bisson

Adree a l’Etaa Sengonku, i scior feudai sgiapones hann slargad fœura i sò territori con la forza e la stratagia militara, e a gh’era semper de guerre indepertut. Intra quii scior chì, un quajvun a l’era influenzad di codes morai del Zen e del penser confuzzian. Ind la sozzietaa di samurai, a gh’era minga un tacament inscì fort ai valor morai, asca l’onor. Propri l’onor, l’art del fà guerra e i arme eren i lavor pussee prezziad su dedenter de la coltura sgiaponesa;[20] l’aspet economegh el vegneva depœus.[20]

Prenzipi[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Onor[20]
  • Capazzitaa de fà guerra[20]
  • Spertisia coi arme[20][21]
  • Art marziai[18][1]
  • Corasg in bataja[1]
  • Codes morai dei etaa indree

Edo bushidō[Modifega | modifica 'l sorgent]

Apœus al rebellot de l’Etaa Sengoku, la sozzietaa l’era ministrada per ben e la sgent la viveva in pas, ma tut zò l’ha nomà menad i samurai a fà fadiga a gadegnà meret in bataja. Per trovà un segnifegad a la sò esistenza in quii temp chì, i samurai gh’hann havud de reverter i sò talent in de dei oltre ativitaa e provà a metej al servizzi de la sgent mej che i podeven.

Prenzipi[Modifega | modifica 'l sorgent]

In quell’etaa chì s’inn slargad fœura i concet de sinzeritaa, frugalitaa, lialtaa, speritisia coi arme e onor dedenanz a la mort. Per i regole del bushidō, se un samurai el ghe la faseva minga a tegnìss ai ideai del codes, el gh’haveva de copàss intravers el seppuku, un suizzidi ritualizad.[18] L’essenza del bushidō in quell’etaa chì l’è staita definida sgiò del Saitō Chikamori coma:[1][18]

  • Sinzeritaa - dì minga bosie
  • Responsabilitaa - fà minga el pirla
  • Frugalitaa - fà minga el lecard[1]
  • Educazzion - haivi de crejanza
  • Modestia - fà minga el ganassa
  • Lialtaa - fà minga l’ingrad
  • Armonia - bega minga cont i tò camarada
  • Tranquillitaa - lasses minga sbater sgiò de tut quell ch’a suzzed
  • Compassion - preocupes anca dei olter

Meiji bushido[Modifega | modifica 'l sorgent]

Di samurai ind l’Etaa Meiji pront per indà a gagnà

El bushidō de l’Etaa Meiji l’ha vedud l’introduzzion de la virtù de la subordinazzion assoluda al volé de l’imperador[5] cont un’enfes particolara in su la lialtaa, l’abnegazzion e l’ispiret de sacrifizzi.[22]

Prenzipi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind l’Etaa Meiji i ‘vocc virtuu de un samurai’ inn anca staite metude sgiò per la prima vœulta, de precis ind el 1900;[6] chichinscì el bushidō el ven definid coma ‘I manere che i scior combatent gh’havarissen de tegnìss ind la sò vita de tucc i dì tant ’me ind la sò vocazzion de spiret.’[12]

Che l’inziga a vesser onest ind i afari e interazzion coi oltre persone, e a creder ind i valor de la sgiustisia.

Quella del rat che el se scond l’è minga una vita che la val la pena de vesser vivuda. El guerrer quell vera el gh’ha de havégh de corasg – nomà inscì el podarà viver al massem.

Intravers sacrifizzi e travaj el guerrer vera el deventa spert a fort – el riess a desvilupà un podé personal che el gh’ha de vesser dovrad nomà per fà del ben.

El guerrer vera el gh’ha minga de reson de fà el baloss. Fà vedé che l’è fort l’è minga nezzessari, desgià che a ghe se da respet minga nomà per la sò spertisia in bataja, ma anca per la manera che el se ten quand che el ghe sta insema a la sgent.

Quand che un guerrer el da la sò parolla che l’indarà a fà un quajcoss, el gh’ha pœu de fàll. I promisse de un guerrer pœuden mai vesser ‘vœuje’.

I guerrer gh’hann nomà un sgiudes in onor e carater, o ben lor midem. I decision che ciapen se refleten in su la sorta de persona che i inn de vera.

I guerrer inn responsabii per tuscoss che hann fait o deit, e de tute i conseguenze che ghe vegnen dree.

Haruna Matsuo, majester de iado

Dei oltre virtuu sozziade con quell’etaa chì inn la pietas di fiœui ( ko?), la saviezza ( chi?), la fraternitaa ( tei?) e el dové (義理 giri?) (Giri (Japanese))

Bushidō contemporani[Modifega | modifica 'l sorgent]

Del 1950 a incœu, el bushidō el seguta a esister in deverse forme e aspet del viver, per esempi ind i afari, comunegazzion, art marziai, ma ancasì nomà coma un istil de vita.[1][23][24][13][25][11] Quest chì l’è anca pœu ciamad ‘l’ispiret del bushidō’.[12][26]

Ligamen de denter[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamen de fœura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Referenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Kasaya Kazuhiko (June 12, 2019). Bushidō: An Ethical and Spiritual Foundation in Japan.
  2. 2,0 2,1 2,2 Cleary, Thomas Training the Samurai Mind: A Bushido Sourcebook Shambhala (May 2008) ISBN 1-59030-572-8
  3. Jisho.org.
  4. Oscar Ratti, Thomas Cleary (15 September 1999). The Code of the Samurai: A Modern Translation of the Bushido Shoshinshu of Taira Shigesuke. ISBN 0804831904. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Michael Smathers (January 27, 2022). Bushido: The Samurai Code of Honor.
  6. 6,0 6,1 Nitobe, Inazō (2010). Bushido, The Soul of Japan. Kodansha International, 81. ISBN 9784770050113. 
  7. "The Zen of Japanese Nationalism", by Robert H. Sharf, in Curators of the Buddha, edited by Donald Lopez, p. 111
  8. Dennis J. Frost (2010). Seeing Stars: Sports Celebrity, Identity, and Body Culture in Modern Japan. Harvard University Press, 53–54. ISBN 978-0-674-05610-7. 
  9. Il Bushido: il codice d'onore dei samurai. URL consultad in data 19 agosto 2012.
  10. Bushido (Treccani). URL consultad in data 21 gennaio 2018.
  11. 11,0 11,1 Huang Tzu-ti (August 6, 2020). Tokyo governor tearful when paying respects to late Taiwan president. Taiwan News.
  12. 12,0 12,1 12,2 Hosoda Haruko (December 6, 2011). Samurai Spirit Still Animates Japan.
  13. 13,0 13,1 Josh Wigler (September 29, 2011). Gackt Speaks In This Exclusive 'Bunraku' Clip And Interview!. MTV.
  14. 14,0 14,1 Felice Beato Execution 1868 (ca) (June 28, 2001).
  15. つじ‐ぎり【×辻斬り】 (May 30, 2016).
  16. Nitobe Inazō, Bushido: The Warrior's Code (Ohara Publications, 1979), p. 14. Bushido is available on the Internet as a Google book and as part of Project Gutenberg https://www.gutenberg.org/ebooks/12096
  17. Keen, Maurice Keen (2005). Chivalry. New Haven, CT: Yale University Press, 56. 
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 "Bushido" (in en). 
  19. 19,0 19,1 Samurai groups and farming villages.
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Pacheco, Diego (Winter 1974). "Xavier and Tanegashima". Monumenta Nipponica 29 (4): 477–480. DOI:10.2307/2383897. 
  21. Uozumi Takashi (July 25, 2019). Master Swordsman Miyamoto Musashi: The Man Behind The Book of Five Rings.
  22. Eiko Ikegami. The Taming of the Samurai: Honorific Individualism and the Making of Modern Japan. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1995.
  23. (2012) "The Bushido Matrix for Couple Communication". Family Journal 20: 299–305. DOI:10.1177/1066480712449142. ISSN 1066-4807. 
  24. (25 June 2016) "Kata – The true essence of Budo martial arts?". Revista de Artes Marciales Asiáticas 11 (1): 32–47. DOI:10.18002/rama.v11i1.3693. 
  25. Interview with GACKT. JaME World (September 28, 2011).
  26. "再發"參拜靖國神社"論 李登輝媚日情結大起底", People's Daily, 兩岸網 (3 November 2010).