Và al contegnud

Gesa de la Cà Granda

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
L'interno de la Gesa

La gesa de la Cà Granda, dedicada a la Maria Nonziada, a l'è una gesa parochial de Milan: la se troeuva apont dent a la Cà Granda e, per vegg dirit de l'Ospedal Magior, a l'è una parochia e l'arcivescov de Milan a l'è el so curad[1]: incoeu la fa anca de capella per i student de l'università di Studi de Milan.[2]

L'è stada fada su del 1637 in su proget del Giovann Batista Pessina, del Franzesch Maria Righin e del Fabi Mangon cont el finanziament de la familia Carchen[1]: l'è doperada oltra che 'me gesa 'me cimiteri, fina ai decret austriegh del secol XVIII che proibissen de meter sota i mort in cità.[3] A gh'era sgiamò una capella, minga fornida, in di prim temp de l'ospedal, che però la bastava minga per i so besogn: gh'è stad anca un proget de fàlla su ancamò del Carlo Borromee in su proget del Pellegrin Tebald.[2]

Cont i cinch giornade de Milan e Porta Tosa mituda sota assedi del Feldmaresciall Radeschi el Governo Provisori de Lombardia ghe dà el permess a l'ospedal de meter sota i mort in la revoeulta e insì la deventa un sacrari per lor fina al 1895, quand che l'è fad su el noeuv memorial in la piazza che poeu gh'hann dedicad e i oss inn spostad.[4][3] Intorna al 1850 inveci a l'è fad su el cor e in tra el 1872 e 'l 1873 inn tirad su i altar laterai menter del 1884, per i 300 agn de la mort del Borromee, inn mitude di vedrade del Pompee Bertin in su dissegn del Lodovigh Pojagh.[2]

La gesa la subiss di bei dagn in la segonda guerra mondiala ma, a diferenza de la pupart de la Cà Granda, a l'è minga trada sgiò, anca se 'l so dedent a l'è restruturad fiss.[1][5] In di agn '80, per adatàlla ai disposizzion del Concili Vatican II, a l'è mitud un altar a tavola insema a una pedana de legn.[2]

Del 2013, cont un finanziament de la Fondazzion Cariplo e de la Region Lombardia la cripta a l'è restaverada in manera conservativa e inn trovad di fresch de danze de scheleter del Volpin.[3]

Vista de la cripta

La gesa l'è a pianta quadrada e l'è spartida in du pian: antigament de quell de sora se andava dent de l'ospedal e de quell de sota di Navili, menter incoeu in quell de sota se va dent de una porta lateral.[3] La gesa la gh'ha minga una faciada vera e propia, desgià che se va dent del cioster.[2]

Sora de l'altar magior a gh'è una pala del Guercin fada del 1639.[3]

La cripta, che incoeu se po visità 'me part del Musee de la Cà Granda, la gh'ha dent un altar e di rest, tegnud mal, del sacrari che heven fad per i mort in di cinch giornade: sota gh'è anca un sepolcher, indova che se meteven i mort, circa 150 mila.[4]

Gh'è in mostra anca di lapid e di statovete di mort: quella pussee interessanta l'è quella de la Florida, una fiolina che l'è morta e i che sgent gh'hann fad un monument in soa memoria.[3]

  1. 1 2 3 La Chiesa della Beata Vergine Annunciata | Policlinico MI
  2. 1 2 3 4 5 Milano (MI) | Chiesa di Santa Maria Annunciata - BeWeB
  3. 1 2 3 4 5 6 Ca’ Granda di Milano chiesa della Beata Vergine Annunciata e la cripta | I gufi narranti
  4. 1 2 Cripta e Sepolcreto | Policlinico MI
  5. La chiesa dell'Annunciata, interna alla Ca' Granda di Milano, gravemente danneggiata dai bombardamenti così come l'intero complesso. Il cortile Maggiore è completamente ingombro di macerie, agosto 1943