Và al contegnud

Zeser Borsgia

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Zeser Borsgia

El Zeser Borsgia (catalan: Cèsar Borja, castejan: César Borja, toscan: Cesare Borgia, ma che ghe disen anca ‘El Valentin’ per via del sò vesser duca de Valois; Subiaco, 13 de setember del 1475 – Viana 12 de marz del 1507) l’è stait un cardenal de la Gesa Catolega e conduter merzenari duranta el Renassiment. Nassud coma vun di fiœui inlesgitem del papa Lissander VI, a l’era un member de Cà Borja, una dinastia de nobii aragones. La sò rampegada al podé l’è staita l’inspirazzion prenzipal de El Prenzep(it), œuvra famosa famosenta del Niccolò Machiavelli.

Depos una curta carrera ind la Gesa cont el vegnìnn un cardenal adree a l’elezzion del pader coma papa, l’ha dait i sò demission apœus a la mort del fradell ind el 1498. L’ha servid coma conduter per el rè Luvis XII de Franza intoren al 1500, e l’ha ocupad Milan e Napoli ind el cors di Guerre d’Asburgh–Valois. Intratanta, l’è riessid a retajàss fœura un istacc per lu medem ind la Lombardia meridional, ma, quand che gh’è mort anca el pader, l’è pu stait bon de mantegnìnn el podé. Segonda el Machiavelli, quest chì l’è stait nò un error del Valentin, ma un quajcoss trait adree de l’elezzion del papa nœuv, che l’era un istoregh oposidor di Borsgia.[1]

Vita[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Zeser de bocia

Nassiment e sgioventura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Compagn de dei olter aspet de la vita del Zeser Borsgia, la data del sò nassiment l’è minga zerta. L’era nassud a Subiaco, in Lazzi o ind el 1475, o ind el 1476, coma un fiœul inlesgitem del cardenal Roderic Llançel i de Borja – mej cognossud coma ‘Rodarigh Borsgia’, e pœu coma papa Lissander VI – e de la sò sgimaca taliana Vannozza dei Cattanei, sora la qual a gh’è nò vegnud a voltra tante informazzion. In prenzipi, Cà Borgia la rivava del Regn de Valenzia, e l’haveva tacad a gadegnà podé e influenza cont el barba grand del Zeser, el Fons Borsgia (1378–1458), vesquev de Valenzia, e pœu ancasì elesgiud papa ind el 1455 cont el nom de Callist III.[2] El pader del Zeser, l’è stait el prim papa che l’ha publegament recognossud i sò fiœui bastard.

El Stefano Infessura l’iscriv che el cardenal Borsgia l’haveva falsament deciarad che Zeser l’era el s’cet de un olter hom – el Domenico d’Arignano, el marid nomenal de la Vannozza dei Cattanei. Pussee provabilment, papa Sest IV l’haveva relassad el Zeser de la nezzessitaa del provà el sò nassiment cont una bolla papal ind el 1 de occiover del 1480.[3]

Carrera[Modifega | modifica 'l sorgent]

Posizzion ind la Gesa[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’istema del Zeser Borsgia coma duca de Valentinois, duca de Romagna e capitan-sgeneral de la Gesa.

A l’inizzi, i sgent soe del Zeser eren dree a preparàll per una carrera dedenter de la Gesa. Depos havé fait i scœule a Perugia e Pisa, Zeser l’ha studiad lesg al Studium Urbis, al dì d’incœu l’Universitaa de la Sapienza de Roma. A 15 agn apena l’è stait fait vesquev de Pamplona, e pœu arzivesquev de Valenzia a 17. In del 1493, l’è vegnud el vesquev de Castres e Elne insema. In del 1494 l’ha rezzevud el titel de abad de l’abazzia de Saint Michel de Cuxa. Con l’investidura del pader al rœul de papa, l’è stait voltad in de un cardenal a l’etaa de 18 agn.[2]

Intratanta, el papa Lissander VI l’haveva revers tute i speranze de Cà Borsgia sora el fiœul quell grand, el Sgiovann – fradell del Zeser – sgiamò deventad Capitan Sgeneral di Forze Armade Papai. El Sgiovann, però, l’è stait mazzad ind el 1497 senza che se savess ben cossa gh’era suzzess adree al mazzament. Un poo de contemporani sugerissen che l’era provabilment stait el Zeser medem,[4] sgelos del fradell perchè el ne condivideva la sgimaca, la Sancia d’Aragona[5] – legalment la mojer del Gofred, fradell piscinin di duu Borsgia – e per la carrera militara posseduda de lu chì e propri volsuda del Zeser. El rœul del Zeser ind el mazzament del fradell l’è mai stait ciarid fœura completament. Impunemanca, no el gh’haveva de motivazzion vera, desgià che l’era dree sgiamò del sò a gadegnà podé indeperlù cont una nœuva posizzion segolar che el gh’haveva de tœù. L’è possibel che el Sgiovann el saja stait copad coma resultad de un olter menizz sessual che el gh’haveva.[6]

In del 17 de vost del 1498, el Zeser l’ha lassad el cardenalad per passà a la carrera militara.[7] Ind l’istess dì, el Luvis XII de Franza el gh’ha conferid el titel de ‘duca de Valentinois’ che, insema a la sò veggia posizzion coma cardenal de Valenzia, l’hann menad a gadegnà la scomagna de ‘El Valentin’. Ind el 6 de setember del 1499 l’è stait relassad di sò dové eclesiastegh e laegizad dei orden diaconegh che l’haveva tolt part – desgià che l’era stait ordenad diacon nomà ind el 26 de marz del 1494, l’ha mai rezzevud de oltre consegrazzion importante de defœura de quelle de prevet e vesquev.[8]

Posizzion militare[Modifega | modifica 'l sorgent]

La carrera del Zeser la se fondava in sul podé del pader, inscì coma in su la sò lianza cont i Franzes, rinforzada del sò sposalizzi con la Charlotte d’Albret, sorella del Sgiovann III de Navarra, ind el cors di guerre d’Asburgh–Valois. Depos l’invasion del Luvis XII ind el 1499, el Zeser el l’ha compagnad ind el sò ingress in Milan.

Instora, el papa Lissander l’ha decidud de profitàss de la situazzion favorevola per vutà el fiœul Zeser a tajàss fœura un sò regn ind la Lombardia meridional. Con quest obietiv, l’ha deciarad che tucc i vicari de la Romagna e di Marche eren de consideràss deposud. Ancaben che in teoria i fudessen sgiamò tucc sotamiss diretament al papa, i governador de quelle terre chì eren stait liber de menàj inanz independentement per deverse sgenerazzion, ma, segonda i zitadin, quist vicari eren ancasì di bei baloss. Quand che el Zeser l’è in fin riessid a gadegnà el podé, la situazzion l’è staita veduda propri positivament de la popolazzion.

Litrat del Zeser Borsgia, depenc de l’Altobello Melone

Zeser l’è stait fait Comandant dei Armade Papai insema a un rosc de merzenari talian, suportad de 300 cavaller e 4000 fant sguizzer mandad sgiò del rè de Franza. Sò pader el l’ha donca mandad a ciapà Imola e Forlì, al temp governad de la Catarina Sforza. Anca senza el vut di trupe franzese apœus a la conquista di dò zitaa, Borsgia l’è tornad indree a Roma per zelebrà el sò trionf e rezzever el titel de ‘gonfaloner papal’ del bobà. In del 1500 la crejazzion de dodes nœuv cardenai l’ha garantid che el Lissander l’havess assee daner per pagàgh di conduter al fiœul Zeser, che subet s’inn sgiontad a la campagna militara in Romagna soa de lu chì.

El Sgiovann Sforza – prim marid de la Lucrezzia, sorella del Zeser – l’è stait a la svelta casciad via de Pesaro, el Pandolf Malatesta l’ha perdud Remen, Fajenza la s’è renduda e el sò scior – al temp nomà un bagaj – l’è stait fait ingossà ind el Tever sota i orden del Zeser. In del masg del 1501 quest chì l’è vegnud duca de Romagna. Assont de Fiorenza, el Zeser l’ha pœu sgiontad Piombino ai sò terre nœuve.

Intanta che i sò conduter ghe menaven inanz l’assedi de Piombino (fenid ind el 1502), el Zeser l’ha comandad i trupe franzese in de l’assedi de Napoli e Capua, defese del Prospero e Fabrizio Colonna. In del 24 de sgiugn del 1501, i soldad del Borsgia gh’inn riessid a fà fœura l’assedi e a conquider Capua.

Ind el sgiugn del 1502 l’ha inviad a provà a gadegnà i Marche, indova l’è stait bon de ciapà Urbino e Camerino intravers el tradiment di vegg scior feudai de part di vabitant medem. El s’è pœu menad a Bologna per conquidela. Tamen, i sò conduter – pussee che olter el Vitelozzo Vitelli e i fradei Orsini – gh’haveven tema de la crudeltaa del Zeser e hann inviad fœura a complotàgh contra. Guidobaldo de Moltefeltro e Giovanni Maria da Varano inn tornad indree a Urbino e Camerino e Fossombrone el s’è revoltad. El facc che al popel el sò goveren l’era dree a piasé el voleva dì che i scior nœuv gh’havarissen havud de lavorà dò vœulte per gadegnànn la remirazzion e respet. A la fin, l’ha reciamad i sò sgenerai a Imola, indova l’ha specciad che i sò oposidor perdessen i sò lianze e podé sora la realtaa local. El Zeser l’ha parposud una reconzejazzion, ma l’ha impresonad i sò coduter a Senigallia, un quajcoss che l’è stait pœu descreit coma un ‘ingann maravejos’ de l’istoregh Paolo Giovio,[9] e el j’ha fait strengolà. In del 1503 l’ha conquistad San Marino.[10]

Ultem agn e mort[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Zeser Borsgia el lassa el Vadegan (1877), œuvra del Giuseppe Lorenzo Gatteri

Siben el fudess un sgeneral e statista spert fiss, el Zeser el gh’ha havud di problema ind el mantegnì el controll sora i sò domini senza el patronasg del papa. Niccolò Machiavelli l’haveva sgiamò portad che Zeser l’era sossenn dependent del papad – al temp sota el controll del pader – coma vun di prenzipai vantasg de la sà posizzion. Machiavelli el diseva anca che, se el Zeser el fudess stait bon de gadegnà el favor del papa nœuv, el sariss vegnud un governador propri capazz. La nœuva de la mort del papa l’è rivada ind el 1503 quand che Zeser l’era adree a fà fœura el pian per conquider la Toscana. Quand che l’era a lecc adree a stà mal per via de un brut cas de malaria – provabilment ciapada ind l’istessa situazzion che el papa l’haveva ciapad el malann che l’ha menad a la mort – i sò trupe eren dree a controllà el conclav.[11]

El papa nœuv, papa Pia III, el sostegneva el Zeser Borsgia e el l’ha reconfermad coma gonfaloner, ma l’è morud nomà depos de un pontifegad de trenta-ses dì. Vun di desenemis pussee gajard del Borsgia, el Sgiulian Rover (pœu papa Sgiuli II), l’è anca stait bon de scœuder suzzess intravers una sperta manœuvra diplomatega – l’era riessid, de facc, a indù un Borsgia infiachent a dàgh a trà ind la sò nomena a papa con l’ofrìgh di daner per la sò conquista e el segutà a lassàgh el sostegn del papad. Impunemanch, l’ha nò mantegnud i promisse faite una vœulta che l’è stait elesgiud. Quand che el s’è rendud cunt de la situazzion, el Zeser l’ha anca provad a fà vergot per sistemàlla, ma el papa el l’ha fait fallà ogna vœulta. Per esempi, el Sgiuli l’era stait bon de forzà el Valentin a mollà San Marin quand che el l’haveva tegnud sota nomà per ses mis.[10]

El Zeser Borsgia – che l’era dree a frontà l’ostilitaa del Ferdinand II de Aragona[12] – l’è stait tradid intanta che l’era a Napoli del Gonzalo Fernández de Córdoba, un hom de lu considerad un sò liad. Chichinscì el fu impresonad, e i terre che l’haveva gadegnad funn sorbide del papad. Ind el 1504 l’è stait al prenzipi transferid in Ispagna, e menad via al Castell del Chinchilla de Montearagón in La Mancha, ma depos che l’ha provad a scapà l’è stait movud ind el Castell de la Mota, in Medina del Campo, aprœuv a Segovia.[12] Chichinscì l’è riessid a scapà del castell cont el vut de un quaj sostegnidor, e depos havé passad fœura Santander, Durango e Gipuzkoa, l’è rivad a Pamplona el 3 de desember del 1506, indova el rè Sgiovann III de Navarra – che no el gh’haveva de comandant militar cont esperienza e el gh’haveva pagura de l’invasion castejana – el gh’ha dait el benvegnud.[13]

Borsgia l’è stait bon de reciapa Viana, ind la Navarra, che l’era al temp ind i man di forze del Louis de Beaumont, del cont de Lerin e di liad del Ferdinand II d’Aragona ind la Navarra, asca el castell che l’ha metud sota assedi. A la matina del 11 de marz del 1507, un rosc de cavaller desenemis l’è scapad del castell ind el cors de una tempesta. Incagnid fiss per la fiacaria de l’assedi, el Borsgia el gh’è cors adree indeperlù, ma i cavaller, quand che hann descovert che l’era nò stait compagnad di sò homen, l’hann intrapollad e ind l’imboscada l’ha rezzevud di feride mortai. Tucc i sò richezze inn staite botinad via, cont el lassàgh nomà un istrascetin ross per quatàss i balle.[13]

Oss[Modifega | modifica 'l sorgent]

Un bicerin de vin cont el Zeser Borsgia (1893) del John Collier. De manzina: Zeser Borsgia, Lucrezzia Borsgia, Papa Lissander VI, e un sgiovinot cont in man un bicer vœuj. La picciura la representa l’ideja popolara de la natura infida de Cà Borsgia.

Borsgia l’è stait orisgenalment interrad ind el mausolee de marmor ordenad del rè Sgiovann III ind la gesa de Viana, in Navarra. Ind el segol qd16 el vesquev de Mondoñedo Antonio Guevara l’ha publegad un epitafi che l’haveva scrivud in onor del conduter; el dis:[14]

Aquí yace en poca tierra

el que todo le temía

el que la paz y la guerra

en su mano la tenía.

Oh tú que vas a buscar

dignas cosas de loar:

si tú loas lo más digno,

aquí pare tu camino,

no cures de más andar.

Chichinscì el possa in poca terra

lu che tucc l’ha fait stremì,

lu che e guerra e pas

l’ha ret ind i sò man.

O tì che te vegnet a zircà

de robe degne de elosgià,

se te vœut lodà el pussee degn

inlora el tò camin el se ferma zà

no te ocorr menàss pussee de là.

Vita personal[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind el 10 de masg del 1499, el Zeser l’ha sposad Carlota de Albret (1480 – 11 marz 1514), una sorella del rè Sgiovann III de Navarra. Insema, gh’hann havud una tosa, la Lovisa Borsgia (1500–1553).

El Zeser el gh’ha ancasì havud vundes fiœui bastard. Intra quist chì gh’è l’Iromen Borsgia che el sposè la contessa Isabella de Carp, e la Camilla Lucrezzia Borsgia che, apœus a la mort del bobà, l’ha fait sanmartin a Ferrara per indà a viver a la cort de l’ameda Lucrezzia.

El Machiavelli l’ha passad un poo de temp insema al Borsgia per capìnn el carater, e el porta che a pariva che lu chì el passava anca di dì intregh senza havégh besœugn de indà a possà, e che l’alternava di moment indova ghe piaseva ciciarà di sò robe cont i persone a lu arente a dei olter indova el preferiva tasé del tut.[15]

Referenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. ↑ Machiavelli, Niccolò. "VII", The Prince, 33. .
  2. ↑ 2,0 2,1 Herfried Münkler and Marina Münkler, Lexikon der Renaissance, Munich: Beck, 2000, pp. 43ff.(DE)
  3. ↑ Sabatini (pp. 45, 48), citing the supplement to the Appendix of Thuasne's edition of Burchard's Diarium
  4. ↑ Spinosa, La saga dei Borgia
  5. ↑ Rendina, I capitani di ventura
  6. ↑ Michael de la Bedoyere, The Meddlesome Friar and the Wayward Pope, p. 20, Quote: "Next morning the absence of the Duke was noticed by his servants, and the Pontiff was informed. He was not too worried for, as Burchard says, Alexander jumped to the conclusion that his son had spent the night with some girl and preferred to avoid the indiscretion of leaving by day. It may be mentioned in passing that this touch, as with many others one comes across, hardly squares with the general view that the Pope, his family and those around him were without shame. Juan was a dissolute young man and not a churchman, yet Alexander presumed on a discretion more in keeping with later times."
  7. ↑ Today in Catholic History. Catholic Under the Hood (17 August 2010).
  8. ↑ Consistory of Friday September 20, 1493 (II) Celebrated at the Apostolic Palace, Rome.
  9. ↑ Rendina, p. 250.
  10. ↑ 10,0 10,1 Paul Joseph The SAGE Encyclopedia of War: Social Science Perspectives: Volume IV, 2017, p. 1511.
  11. ↑ G. J. Meyer (2014). "Chapter 21: Alone", The Borgias: The Hidden History. Bantam, 384–408. ISBN 978-0345526922. 
  12. ↑ 12,0 12,1 Bustillo Kastrexana, Joxerra (2012). Guía de la conquista de Navarra en 12 escenarios. Donostia: Txertoa Argitaletxea, 10. ISBN 978-84-71484819. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Bustillo Kastrexana, J. p. 11
  14. ↑ (1891) Anales del reino de Navarra. Toloso, Spain: E. Lopez, 163. 
  15. ↑ Cesare Borgia | Biography & Facts.

Font[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Alvisi, Edoardo (1878). Cesare Borgia, Duca di Romagna. 
  • Johnson, Marion (1981). The Borgias. 
  • Machiavelli, Niccolò (1532). The Prince. 
  • Nanami, Shiono (1970). Cesare Borgia the Elegant Tyrant. 
  • Spinosa, Antonio (1999). La saga dei Borgia. Mondadori. 
  • Strathern, Paul (2009). The Artist, the Philosopher, and the Warrior. 

Ligam de denter[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Utegnüü da "https://lmo.wikipedia.org/w/index.php?title=Zeser_Borsgia&oldid=1276874"