Và al contegnud

Massimilian Sforza

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Massimilian de sgioven, dissegnad del Giovann Ambroeus de Predis

El Massimilian Sforza (Milan, 25 de sginer 1493 - Paris, 4 de sgiugn 1530) a l'è stad el Duca de Milan del 1512 al 1515, in tra i ocupazzion frances del Luis XII e del Franzesch I.

Fioeul del Lodovigh el Moro e de la Beatriz d'Est, el nass in del castell che incoeu l'è el sforzesch: quand che 'l pader el perd el trono l'è lassad in la cort imperial de Innsbruck, cont i Asborgh che ciapen i ben milanes e in cambi ghe paghen un salari. Quand che i Confederad ciapen el Ducad de Milan el meten su, ma quand che perden la bataja de Marignan ghe dà, in cambi de la libertà 'me privad citadin in Franza, i dirit in sul trono ai frances.

Ultim duca nativ de Milan, a l'è de tancc retegnud minga bon e che 'l pensava domà ai piasè de la vita: de lu l'Ironem Moron, sò imbassador, el diseva che l'era propi diferent del pader, degenerad e minga atent al patrimoni de familia. Ma gh'era anca quei che pensaven che, per l'età che 'l gh'haveva quand che 'l s'era trovad in mez a 'sti situazzion chi, el se fuss comportad bastanza ben.

Per la storia, ghe piaseva minga studià - a l'arcivescov de Milan che gh'haveva domandad cossa 'l voleva fà de grand gh'haveva did "andà no a scoeula" - e l'era magher, minga trop volt, cont i oeugg scur e 'l nas un poo aquilin, cont i cavej che, per eredità estensa, eren vers el biond. Tant 'me i fredei el gh'haveva una tendenza a la pecondria e a la depression, e 'l se dessedava tardi e 'l faseva squasi nagot tut el dì.