Cascade del Sere

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
I cascade 'n del so ambient de montagna

I cascade del Sere i è fade su del fium omonem poch chilometer dopo che 'l nass in sui Alp Orobie e se troeuva a circa 1'750 meter in alt, in del territore del cumun de Bongion. Con un salt de 315 meter i è 'n tra i cascade pioeu volte d'Italia, ma i è spartide 'n trii salcc pioeu picolin de 166, 74 e 75 meter: prima che i faseva su la diga e quand che 'l pioveva prope tant se podeva vedé tut tacad 'nsema.

La legenda la cunta su che 'n la banda del Pian de Barbellin la viveva 'n d'un castell una dona nobela che ghe piaseva prope tant un bergamin de la zona e lu, però, el gh'hiva sgiamò la morosa. La nobildona donca la fà robà la morosa e la la serra dent al castell, ma la presonera la taca a lucià inscè tant che i so lagreme i deventa di serioeule che i destruga tut, anch ol castell e la nobildona, e deventa la cascada del dé de 'ncoeu.

A bon cunt, però, i è nasside centmila agn indree, coi aque del lagh del Barbellin che l'ha vert per erosion un bus in tra i montagne, che l'è deventad la cascada. I ha facie famose fora de la Vall ol Giovanni Maironi da Ponte, che i ha tratade sgiamò 'n del 1808. 'N del 1897 ol Club Alpin Italian el fa 'l so congress prope arent. A causa de la diga del Barbellin, 'n tra ol 1932 e 'l 1969 i gh'è stade mia, poeu l'Enel i ha dervid, tut i dì 'n tra 'l 1975 e 'l 1977, menter 'ncoeu i è verte sinch voeulte l'ann, de solet una domenega al mes in tra sgiugn e otover, quand che i derva la diga, che la slarga ol Sere de 4,5 - 6 m3 d'aqua al segond.

Riferimencc[Modifega | modifica 'l sorgent]

Olter progecc[Modifega | modifica 'l sorgent]