Palazzi de la Pilota

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Palazzi

El Palazzi de la Pilota, ciamad anca domà la Pilota, è un gran insema de edifizzi che se troeuven in del center storegh de Parma, in tra el piazzal de la Pas e 'l Longh Parma. El nom el vegn de la pelota basca, sgioeugh che faseven i soldad spagnoeu in la cort.

Al dì d'incoeu a l'è sede del Musee archeologegh nazzional, de la Galleria nazzional, de la Biblioteca Palatina e del Musee Bodonian. In del 2016 el compless l'ha vist 89'478 visitator.[1]

El compless a l'è proprietà del Ministeri per i ben e i atività colturai, che del 2016 l'ha mitud dent i istitut museai che gh'hann l'autonomia special.[2]

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Corridor de Otavi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fad su intorna al 1580, in di darrer agn del ducad de l'Otavi Farnes, l'edifizzi el se desvilupa intorna al Corridor, un longh brasc in linia reta in su pilaster, che 'l tacava insema la "Rocheta Vescontea" al Palazzi Ducal, che al temp l'era un insema de cà che ghe viveven quei de la Cort, incoeu in del voeud del piazzal de la Pas. El Palazzi Ducal l'è stad destrugad in part, insema al teater Reinach e di toch de la Pilota, de 'n bombardament coi sgolatasc del masg 1944 e poeu sbatud sgiò in del dopoguerra.

La Pilota del Ranusc I Farnes[Modifega | modifica 'l sorgent]

Cortil del sguazz d'aqua al dì d'incoeu

El canter, che l'è stad dad al Simon Moschin, l'è stad volud e pensad del Ranusc I Farnes in del 1602, ma el s'è blocad in de 1611, che l'ha lassad in del stat de incompletezza che 'l gh'è anca incoeu.

La facciada che la gh'haveva de vesser in su la Piazza Gera l'è mai stada fada su e la Gesa del San Peder, che la partegniva ai domenican, l'è stada sbatuda sgiò domà in di temp vesin a num.

L'insema di edifizzi el se desvilupa in trè cort, ciamad de San Peder Martir, incoeu ciamad anca de la Pilota, del Sguazz d'Aqua e de la Rocheta. In la Pilota el gh'haveva de vességh un gran salon, che l'è deventad poeu el Teater Farnes, una gran scudaria, i cà di staller, el manesg, la stalla di mul, la rimessa di carrozze, el vardaroba, la Sala de l'Academia e anca di gallerie, che gh'haveven de fiancà el Palazzi Ducal.

Dopo di Farnes[Modifega | modifica 'l sorgent]

Trasformazzion de la Pilota in del temp (in italian)

Con la fin di Farnes el finiss anca el grandoeur de 'sto palazzi chi, e domà cont el Felip I de Borbon el gh'è un renassiment parzial de l'edifizzi, che 'l sarà tirad inanz fina al dì d'incoeu.

In la segonda mità del votcent in su l'area de la Gesa de San Peder a l'è fad su el Teater Reinach, vert in del 1871. In del 1939 el cambia nom in Teater Paganin e l'è squasi destrugad di bombe, e l'è donca sbatud sgiò, insema al Palazzi Ducal.

In tra el 1986 e 'l 2001, dopo de 'na longa fas de proget, a l'è requalifegada la piazza in su proget de l'architet svizzer Mario Botta, che 'l met el giardin e 'la fontana che la ricalca el perimeter de la Gesa del San Peder.

Incoeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vista panoramega de la font del pont Verdi (ingress del Parch Ducale).

Al dì d'incoeu a gh'è dent

Foeura gh'è:

Galleria di foto[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Beni Culturali.
  2. Cfr. DM 23 gennaio 2016, n. 43.

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]