Lazzaro Spallanzani

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Spallanzani

El Lazzaro Spallanzani (Scandian, 12 de sginer 1729 - Pavia, 11 de fevrer 1799) a l'è stad un pret e biolegh lombard.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Student de filosofia e retorega cont i gesuita a Resg, el va a studià dirit a l'Università de Bologna ma el molla per andà a fà, in la midema università, e biologia, indova che 'l se specializarà. Docent de gregh in seminari e de fisega e matematega a l'Università de Resg del 1757, del 1762 a l'è ordenad pret e del 1763 el fa san-Martin a Modena, indova l'insegnarà al Collegi San Carlo.

Ciamad del 1769 a l'Università de Pavia, l'è fondador del Musee de Storia Natural de l'atenee, del che l'è stad retor del 1777 al 1778. El so musee l'era inscì important che l'era stad visitad anca de l'imperador Isep II d'Asborgh-Lorena. El moeur a cà soa, in del palazz Ghislieri Aizaghi Malaspina, e l'è mitud sota al Cimiteri monumental de Pavia.

Atività scentifega[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l'è regordad soratut per la soa ricerca in su la generazzion spontanea che l'ha desmentid in d'un so sagg: el so lavorà el sarà poeu slargad del Louis Pasteur. Pussee de precis, l'haveva vist che a fà buj di infus e a sarrài ghe cresseven minga i bateri.

L'ha studiad anca la reproduzzion e l'ha fad el prim esempi de insomenazzion artificiala, a meter insema i oeuv de rana e de sciat. L'ha descovert anca i gius gastregh e l'eco-localizazzion di tegnoeule.

Regord e collezzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gh'hann dedicad un asteriod e du crater: vun in su la Luna e l'alter in su Mart. Gh'hann dad anca el so nom a una spece animal.

Oltra a varie scoeule e strade in Italia gh'hann dedicad l'Istitut nazzional per i malatie infetive.

La soa collezzion a l'è guarnada in di Musee Civegh de Resg e i so letere in la bibliotega Panizzi, semper a Resg.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]