Autostrada A58 (Italia)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Autostrada A58
Localizazion
Stat
Italia
RejonLombardia
Dats
Classifegazionautostrada
PrincipiAgraa
FinCerr
Lungeza32 km
Percors
This box: view  talk  edit

L'autostrada A58, ciamada anca Tangenzial Est Esterna de Milan e breviada TEEM, a l'è la segonda tangenzial est de Milan, dopo de l'autostrada A51, gestida de la società Tangenziale Esterna S.p.a.

Verta del 2014, la partiss de l'A4 a Agraa e la forniss a Cerr, indova che la se sgionta con l'Autostrada del Sol.

Insema a l'Autostrada A50 (Tangenzial Ovest), l'Autostrada A51 (Tangenzial Est) e a l'Autostrada A52 (Tangenzial Nord) a l'è part del sistema de tangenziai pussee grand d'Italia, longh pussee de 100 km.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La TEEM che la corr a Tribian

L'ideja de 'na tangenzial est pussee la vegn foeura de la necessità de sbassà el trafegh in su la Tangenzial Est, assee trafegada sin del principi, oltra che per fà de racord per i autostrade che gh'è arent, compagn de l'Autostrada A4, de la BreBeMi e de l'Autostrada del Sol, oltra che de la Rivoltana, de la Cassanesa e de la strada de Paù.

El prim proget a l'è stad fad de la Región Lombardia in del 2003 e l'è stad passad ai province e di comun competent, e l'è stada fondada 'na società per fàll efetiv, la Tangenziali Estèrne di Milano, pensada propi per fà su la TEEM e i alter tangenziai estèrne. I azzionista de magioranza a inn Milano Serravalle – Milano Tangenziali SpA e Autostrade per l'Italia, tute e do cont el 32%, seguide de Asam (15%), Autostrade Lombarde SpA (8%), SATAP (8%) e Banca Intesa (5%).

La costruzzion a l'è delegada a Tangenziale Esterna SpA (Tangenziali Esterne di Milano 42,40%, Impregilo 17,77%, Pizzarotti 10,17%, Autostrade Lombarde 6,73%, Coopsette 4,19%, CMB 4,09%, CMC 3,24%, Intesa Sanpaolo 1,85%, Itinera 1,82%, Satap 1,02%, CTE 1%, Pavimental 1%, Milano Serravalle - Milano Tangenziali 0,39%, Autostrade per l'Italia 0,25%), che la gh'ha el roeull efetiv de progetà e menà inanz la costruzzion de l'autostrada.

La part de programazzion tecnega a l'è stada fada de Concessioni Autostradali Lombarde.

In su richiesta del Ministeri de l'Ambient l'è stad poeu mudad el proget e presentad a ANAS e ai comun che, che in principi haveven dad un paré negativ, hann cambiad poeu idea in del 2007.

El 11 de sgiugn 2012 el derva el prim canter in su la strada, inscì de podé dervì la prima trata, che la conliga la BreBeMi ai alter strade, insema a la BreBeMi el 23 de luj 2014.

El 16 de masg 2015 a l'è vert el trat intregh, menter i oeuvere conetude a inn fornide in del 2016.

A l'è costada 1,7 miliard de Euro, de che 360 milion de contribud publegh, per la pupart de la Cassa Deposit e Prestit. Di alter font, inveci, a parlen de 1,5 miliard, tucc autofinanziad.

Traciad[Modifega | modifica 'l sorgent]

La strada la partiss de Agraa, indova che la se interconnet con l'autostrada A4, e la riva a Cerr, indova che la se interconnet con l'autostrada A1, e la scorr a l'esterno de la Tangenzial Est, de che la ciapa el nom.

A partì de Agraa, la va sgiò e la passa per Caponagh e Pessan con Bornagh, indova che gh'è el prim svincol, e la riva fina a Bellinzagh. Quélla trata chi a l'è in trincea, con cinch gallerie per passà sota a la metro verda, ai canai Villores e de la Martesana e a la SS11.

Passad Gessaa, la incrosa la BreBeMi e fina a Melz a l'è in realzad, foeura che per el sorpass de la ferrovia Milan-Venezzia. Dopo a l'è a ras per la squasi totalità del so percors, e la toca per poch la provincia de Lod, in di comun de Comazz e Merlin, per poeu tornà in del milanes a Paù, indova che la se incrosa con la strada de Paù, el che incros el tegn a ment el futur deslongament de la linia M3 in la cità.

La torna ancamò al confin in tra Lod e Milan, in galleria e senza svincoi, inscì de evità de danegià l'ambient de campagna tipegh de la zona.

La va poeu vers Sud-Ovest, vers Cerr, indova che la se sgionta a l'Autostrada del Sol, dopo havé passad cont un viadot la ferrovia e la Via Emilia.

Carateristeghe[Modifega | modifica 'l sorgent]

La sortida de l'autostrada a Vizzoeu

El traciad intregh, de 32 km, a l'è fad a do carensgie separade, con trè corsie de marcia, e l'è elaborad per permeter un limit de velocità de 140 km/h.

La trata a l'è partida inscì:

  • 20,2 km a ras o realzad poch
  • 8,7 km in trincea
  • 2,1 km in viadot
  • 1,0 km in galleria

A gh'è, in total, 10 svincoi, de che 7 con la viabilità local e 3 con la viabilità autostradal.

Proget ambientai[Modifega | modifica 'l sorgent]

Insema a la tangenzial a inn stad fad di intervent ambientai compagn di barrere anti-rumor, piantà di alber, oeuvere idriche e piste per i spiciole.

A gh'è stad un cert impat in sui aziende agricole de la zona, i che terren a inn stad di voeulte partid. El risarciment per l'espropri a l'è stad, in principi, un rebellot, con l'azienda che l'ha tacad a lavorà senza pagà e che l'ha scernud unilateralment el risarciment, ma poeu i proteste hann menad a 'n acord in tra l'azienda e la Coldiretti, che l'ha menad a 'n pagament imediad per i aziende.

Percors[Modifega | modifica 'l sorgent]

TEEM
Tangenzial Est Esterna de Milan
Tipo Indicazzion ↓km↓ ↑km↑ Area
Autostrada A4 (Turin - Venezzia - Triest)
Reoport de Milan-Malpensa
Tangenzial Nord de Milan
0,0 32,0 MB
Pessan con Bornagh 1,7 30,3 MI
Gessaa
Padana de Sora (Gessaa - Gorgonzoeula - Cassina de Pecci - Cernusch)
Gessaa
Milan vial Palmanoeuva
4,1 27,9
Pozzoeu
Cassanesa (Melz - Vignaa - Pioltell - Segraa)
Tangenzial Est de Milan (ingress de Milan Lambraa a 14 km)
Milan Lambraa
8,2 23,8
Autostrada A35

BreBeMi (Bressa - Trevij)

9,7 22,3
Liscaa
Rivoltana ( Reoport de Milan-Linaa - Rodan - Truccazzan - Rivoeulta)
Tangenzial Est de Milan (ingress de Milan Vial Forlanini a 14 km)
Milan vial Forlanini
14,4 17,6
Paù
de Paù (Paù - Crema - Cremona)
Tangenzial Est de Milan (ingress de Paù a 14 km)
San Donaa
Milan Rogoree - cors Lod
18,5 13,5
Area de Servizzi Muzza (in costruzzion) 19,1 12,9
Vizzoeu
Via Emilia (Meregnan - Lod - Piasenza)
29,4 2,6
Autostrada A1 (Milan Corvet - Bologna - Napoli)
Tangenzial Ovest de Milan
Tangenzial Est de Milan
32,0 0,0

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]