Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaEl Franzesch Pertusaa (Francesco Pertusati in italian; Milan, 9 de masg 1741 - Milan, 22 de masg 1823) a l'è stad un scritor, poeta e nobel lombard. Sciambellan de l'Imperador e magistrad di LX Decurion, l'è regordad soratut per i so traduzzion de liber e palper a tema religion e storia e per la soa poesia in dialet milanes, tant de vesser considerad vun di poeta pussee boni del so temp a Milan. Fioeul del Luca, Cont Questor e poeu Senator de Milan, e de la Mariana Pravesina, el so barba a l'era el Franzesch Pertusaa, vescov de Pavia, che l'ha tegnud a batesim in la basilega de San Calimer. L'era donca nevod del Carlo Pertusaa e bisnevod del Luca Pertusaa, tucc e duu president del Senad e l'era el quart fioeul di so sgent, dopo el Carlo, el Cristofen e la Lucrezzia. El gh'haveva un teater in la soa cà, el Palazz Pertusaa in Porta Romana che l'era frequentad anca del Ferdinand d'Asborgh, governador de la Lombardìa, e de la mier Maria Beatriz, e anca una stamparia piscinina, che in bas a l'overa la ciamava cont un anagrama del so cognom: gh'è per esempi Setuprati e Trasupeti.
A l' savivet qe ...La Maria (in ebraich מרים, Miryam, o Myriam, in aramaich Maryām, in grech di Setanta Μαρίαμ, Maríam, o Μαρία, María, in arab: مريم, Maryam; ? - Gerusalem o Efes, 42/45) a l'è la mader del Gesù: despess l'è ciamada "Madona" per antonomasia. In bas ai Vangeli, el Pader l'ha scernida per portà in su la terra el sò Fioeul e, a travers del Spirit Sant, ghe l'ha incarnad dent, dopo che el Gabriell gh'ha nonziad che gh'havaria havud un fioeul senza mai vedé un om. La se maridarà comunque poeu con l'Isep, che 'l cressarà el Gesù. Quell roeul chi gh'è recognossud anca del Coran, che la ciama Maryam bint 'Imran e 'l recognoss el nassiment de Vergina, e i musulman la consideren vuna di done pussee importante de la soa fed, insema a l'Asiya, a la Khadīja e a la Fāṭima. In del Coran gh'è anca scrivud che i cristian la veneren 'me part de la Trinità, roba che per un quajvun a l'è un esempi de error in del test sacher menter per di alter a l'era una vision eretiga che la se trovava al temp in Arabia. I cristian, in del concili d'Efes, gh'hann dad el titol de Theotókos (in latin Deipara), o ben mader de Dia, inscì de responder al nestorianesim che 'l sostegniva che la fuss domà la mader de la natura umana del Gesù e che donca la ciamava domà "mader de Crist". Di alter dogma scompartid de la pupart di gese a inn el nassiment de vergin del Gesù e la soa verginità perpetua. La Gesa catolega l'ha recognossud 'me dogma, del 1854, l'Imacolada Concezzion, o ben el facc che l'è nassuda senza el pecad original. I ortodoss la ciamen Panaghia, o ben tuta santa. (Va inanz) Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes. Un proverbe a cas
"In mancanza dei cavai se fa trotar anc'pò a i asen" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nosts Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriverCossa s'pœl far?
|

