Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 77 429 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

Richard Castle

El Richard Castle (1 de april del 1969, nomm complett Richard Edgar Alexander Rodgers Castle) l'è 'l protagonista de la serie TV Castle interpretaa dal Nathan Fillon. Famos scrittor, el jutta la Kate Beckett a resolv on cas compagn de quell de vun di sò liber, ma poeu la collaborazion la deventa duratura.

Scittor fioeu de 'na spia di servizzi segrett american che l'ha mai incontraa, che l'ha juttaa tanc voeult in segrett, e de 'n attriss de teater l'è 'n famos scrittor in crisi creativa dopo avè coppaa el sò personagg principal Derrick Storm. El Sindegh de New York, amis del Castle, el ghe da l'autorizzazion a collaborà cont la detective Kate Beckett per resolv on cas compagn de quell de vun di sò liber, e la collaborazion la devegn poeu duratura in del temp.

A l'inizzi i eren minga tropp amis, ma la bellezza de la Beckett l'incanta subit el Castle, ma poeu da attrazion la vegn proppi amor, che 'l Castle ghe deciara no finna che, longh el funeral del capitan Roy Montgomery, mort per salvàlla de quej che voeuren coppàlla per avè investigaa in sul misterios cas de la sò mader, on cecchin el ghe spara e la res'cia de morì. Lee la gh'ha 'n amnesia e donca la recorda no la deciarazion però.

Successivament vegnen sempre pussee complis in del sò rapport, e in d'on moment dur, dopo che l'ha vist 'n attentaa in TV, el proeuva a deciaràss a la Kate, ma el vegn interrott de 'n detective. Pocch dopo la Beckett la dis se recordàss tuscoss de quand che han provaa a copàlla, e donca lu el se intristiss e inversa assee, ma el resta in del dipartiment de polizia.

On poo dopo el se deciara, e vist che la Beckett la voeur suttà a investigà e res'cià la vita el se lontana, ma 'l ghe salva la vita quand che l'ha res'ciaa de borlà giò de 'n palazz, taccada de l'omm che l'ha squasi coppada.

E quand che la Beckett la se dimett de detective, la va a cà del Castle per deciaràss anca lee, e la quarta stagion la finiss cont on basin spassionaa. A l'inizzi de la quinta, inveci, fann sess, e vegnen squasi descovert de la mader del Castle.

El di che la sò fioeula la gh'ha de 'ndà al College el luccia per el destacch, ma el pensa a la soluzion del cas.

(innanz)

Te 'l savevet che ...

Vuna di locandin original del film

La Corazzada Potëmkin (in russ: Бронено́сец «Потёмкин» [brənʲɪˈnosʲɪts pɐˈtʲɔmkʲɪn]) a l’è el titol d’on film mut sovietegh del 1925, dirett del Sergej Ejzenštejn e prodott del studio Mosfilm.

El film, pensaa coma propaganda revoluzionaria, el cunta su de l’ammutinament di mariner contra i offiziaj ch’el gh’era staa in del 1905 in su la corazzada Potëmkin. A l’è consideraa coma vun di mej film e vun di pu important de la storia del cinema.

El film l’è ambientaa in del giugn del 1905 in su la barca in del Mar Negher e in la cittàa de Odessa; a l’è dividuu in cinch episodi:

  • “Omen e vermisej” (Люди и черви Ljudi i červi), indova i mariner protesten perchè la carn che gh’hann de mangià a l’è marscia;
  • “Dramma in sul pont” (Драма на тендре Drama na tendre), indova el gh’è l’ammutinament di mariner cont el so leader, el Vakulenčuk, che l’è copaa;
  • “On mort el voeur giustizia” (Мёртвый взывает Mjòrtvyj vzyvajet), indova la gent de Odessa la piansg per la mort del Vakulenčuk;
  • “I scar de Odessa” (Одесская лестница Odesskaja lestnica), indova i soldaa imperiaj intervegnen e massacren la gent de Odessa che l’era dree rebelàss;
  • “Enconter cont el squadron” (Встреча с эскадрой Vstreča s eskadroj), indova on squadron el gh’ha de attaccà la corazzada rebel, ma al contrari la sbassa i cannon e la se gionta a la rebellion, a sventolà la bandera rossa.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Normand, Arpitan, Mirandes, Romancc, Ladin sgiudee-spagnoeul, Estremegn, Avar, Colognasch, Gagauz, Tatar de Crimeja

Un proverbi a cas

"Scarliga merluss che l'è minga el to uss"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?