Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 79 962 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

La tomba del Lanzin Curt al Castell Sforzesch

La storia de l'ortografia lombarda l'è scominciada sgiamò cont i prim test de la lengua lombarda compagn del Sermon divin e la se poeu compartì in tri modei principai: quell tradizzional, quell fonetegh e quell eterolegh.

Per modell tradizzional se intend quell modell che 'l gh'ha origin direta in la manera de scriver pussee antiga del lombard.

Compagn de la pupart di volgar latin in principi la gh'era una certa varietà in del scriver a segonda de l'autor: i prim test lombard, che resalissen al secol quell de XIII, gh'haveven di element arent a l'ocitan, compagn del doperà de la "ç", desgià che l'ocitan l'era una lengua assee important in l'Altitalia de l'epoca.

Sgiamò del Liber di Tre Scriture se troeuven di element carateristegh de la grafia lombarda, compagn de la diferenziazzion in tra la "o" e la "u". In contemporanea anca in l'area lombarda oriental la gh'haveva di scerne compagne, come se po vedè in di "Lod" scrivude in la bergamasca o in del Mayor gremeza in bressan.


Intorna al secol quell de XV a Milan gh'è di poeta in la Cort di Duca, el pussee important el Lanzin Curt, che doperen el volgar milanes e tachen a definì di regole noeuve, che inn restade anca in la pupart di grafie che gh'è stade dopo, ma gh'è ancamò di ciar element volgar, compagn del doperà de la "x", per esempi in la parola "amix".

La pupart di studios la met el nassiment de la grafia milanesa classega cont el Varon Milanes, che insema al Prissian Milanes el da origin a 'na font de fiducia del scriver milanes. Besognarà però specià el Carlo Maria Magg per rivà a la definizzion de la grafia "oeu" per /ø/, che fina a prima l'era scrivuda despess 'me "û" o 'me "eu" o el participi con la letera dobia. Per pussee, el restava doperad el segn "æ" per /æ/, che l'è borlad in doperà sgiamò del temp del Domenegh Balestrer e, a Milan, a l'è stad doperad per la darrera voeulta vers la fin del '700 del Franzesch Pertusaa, che 'l l'ha tolt via di so edizzion pussee noeuve

(Innanz)

Te 'l savevet che ...

I stazion faa

I lign celer de l'Adda hinn staa on progett de dò lign ferroviari che avarien collegaa Milan a Berghem e Vimercaa e sostituii i tramvij interurban Milan-Vaver e Milan-Vimercaa.

Del progett a l'è stada fada su domà la tratta da Milan a Gorgonzoeula originariament gestida cont i tram, a l'è stada poeu integrada in la linia 2 de la Metropolitana de Milan, anca se in regim provvisori s'hinn doperaa i treni de la M1.

L'era ispirada al premetrò de Bruxelles, ossia on servizzi suburban servii cont di mezz tranviari, ma l'era prevista la ferroviarizzazion a la fin de l'oeuvra, mai finida.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Bass sasson, Nāhuatl, Forlan, Cors, Tibetan, Abcas, Picard, Odmort, Komi, Casciob

Un proverbi a cas

"Amor de fradei, amor de cortei"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?