Và al contegnud

Pataria

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La pataria a l'è stada un moviment storegh dent de la Gesa ambrosiana in l'età de Mez che 'l criticava la simonia, la tropa scioraria del cler e de l'arcivescov de Milan e 'l matrimoni di pret. Sostegniven anca, in d'una manera un poo donatista, che i sacrament di pret corrot fussen minga valid.

L'è nassuda intorna ai prim agn del secol XI, con l'elezzion del Guido de Velaa, vist che dopo l'Aribert de Intimian anca i milanes men sciori voleven del poder politegh, i vari Papa del temp l'hann vist 'me un penser util a tegnì el so poder anca a Milan e l'hann doperad per menà inanz i reforme de la Gesa: vers la fin del secol el Papa l'haveva did che i sacrament di simoniegh eren boni e l'haveva anca tacad a fà tornà di pret che prima eren stad mandad via.

A quell pont chi vari sostegnidor de la pataria inn tornad in la gesa reformada, menter di alter inn andad in pellegrinagg o inn partid per la prima crosada, una minoranza la s'è svesinada a di tesi compagne de quelle del catarism e inn stad poeu perseguitad cont el rivà del secol noeuv.

L'etimologia de la parolla l'è minga ciara: un quajvun el sostegn che 'l vegn de la parolla antiga milanesa "patee", o ben "besasc", che la marcava el fat che quei che la sostegniven eren propi pover.