El miracol de Carabolla

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Cobia del 1921

El miracol de Carabolla (e alter novell in milanes) a l'è una regolta de storie in milanes, scrivuda del Luis Pavia in tra el vundes e 'l vintot de magg del 1921, e publicada a Bergom l'istess ann.
L'è vun di poch esempi de leteradura in prosa in lengua lombarda.

I novelle[Modifega | modifica 'l sorgent]

I novelle inn prezzedude de un para de precisazzion a meret de la grafia doperada de l'autor (che 'l ghe va dree a la grafia milanesa, foeura che per una quai scerna personal), contegnude dent a un capitol introdutiv ciamad Do ciaccer per intendes.

  • El Miracol de Carabôlla: l'è la novella che la ghe da el titol a tuta la regolta. In d'un paes imaginari ("Carabolla") de la campagna milanesa, famos per i sò vidor, la vita la va inanz quieta. Un dì a la perpetoa del curad la riva a convencel (anca con l'ajut del capellan) che se g'ha de rangià e piturà de bell noeuv i dò gese del paes, e per quest el ven ciamad un pitor de Milan. Quell pitor chì el se troeuva ben in del paes (el taca a morosà con vuna di tre tosann de l'albergador e cont una vedova), e donca el trasa un bell poo de temp: el comenza a piturà ai prim de l'ann, e 'l se slonga almanch fina ai prim mes de l'estad, quand el paes el taca a patì una gran succia. El pitor el finiss apena de piturà la prima gesa, la pussee granda, e 'l torna a Milan con la promessa de tornà l'ann dopo a finì el sò lavorà. Intanta la succia la fa patì tut el paes, e donca el curad el decid de organizà un tridov de preghiera. In del mez de la fonzion, i quater bust de gess di sant in su l'altar (che i paisan a ciamen i papa) tachen a sudà sgiò de l'aqua: el curad e i paisan el creden un miracol, e inn convint che 'l Signor l'ha scoltad i sò orazzion. Poch dopo però el s'ciopa una gran slusciada, che la porta l'aqua ma la ruvina anca i camp e i vidor. Per de pù, un quai mes dopo, vun di garzon del pitor el ghe cunta su al curad l'origin del "miracol": l'era stad el pitor (che intant che 'l lavorava el trincava de bon), che 'l j'aveva doperad 'me orinari!
  • On'Evangelista nœuv: in d'un paesot de la bergamasca a gh'è quater fabricer, ciamad Luca, March, Gioann e Barnaba: quest chì a l'è 'l pussee scior, ma l'è anca el pussee gnorant. Per 'sta reson, tute i voeulte che 'l sent a dì su el Vangeli in gesa, el ghe resta mal perchè 'l sent semper i nom di olter trii ma mai el sò: el pensa che i olter trii fabricer a g'hann quest onor perchè ghe porten despess di pollaster 'me regall. Inscì el va in del cogitor e 'l protesta: al pret, che 'l ved che 'l Barnaba el riva minga a capì la reson (de tant che l'è gnorant e tarluch) ghe ven un'ideja: se 'l Barnaba el ghe portarà des beritt, lu el ghe farà l'onor de cantà el sò nom. Donca, a la domenega dopo, el cogitor el parla de un "vangeli segond Barnaba", denanz ai oeugg stracuntad del prevost (al qual el ghe da la metaa di beritt, per quistà el sò silenzi).
  • El Zepp Pescador come Baron: el Zep, un pescador de Boeusg, el pesca per cas un monton de monede dore e d'arsgent. Tut content per vesser deventad un scior inscì de colp, el decid de andà a toeuver un bell pannet per la soa mama, oltra che un anell de dagh a la dona de la qual l'è inamorad. El Zep donca el s'invia a Vares, ma in su la strada el taca a strasà via i sò daner in ostarie e restorant. Un bell moment l'incontra quater lizon, che deciden de profitass de lu, e le menen in de n'ostaria per mangià a uf: el Zep el se n'incorsg de 'sto sfolcin, el finiss per spender quasi tut. I sò quater "amis" tachen a picall, perchè a voeulen minga pagà la soa part, e inscì el Zep l'è costret a dagh in pegn el giojell che l'aveva comprad per la soa amada Beta. Quand che 'l torna a cà, el g'ha anca un'oltra bruta sorpresa: vun di quater, el Luisell del Brinsc, l'è el moros de la Beta, e el ghe da lu a la dona el giojell comprad del pover pescador. Inscì, a la fin, el Zep el resta senza daner e senza morosa: l'unega cossa che gh'è restad l'è el pannet per la soa mama.
  • La Ca di Spirit: in d'un paes de campagna del Milanes, dent in d'un bosch minga lontan del fopon, a gh'è una villa bandonada. La sgent del paes la pensa che ghe sia dent una quai sort de spiret. Un bell dì ghe passa arent un casciador (un orfen, sgiamò cressud in d'un seminari), che 'l capiss che 'l misteri l'è facil de desquatà. El va dent a la villa, e 'l ved che i "spiret" in realtaa inn un rosc de usellasc de la not (sciguete, loroch, sciscioeui) che hann ciapad la cà come sò nid. El casciador el je descascia via tucc e 'l decid de trasferiss dent in de la cà, senza dighel a nissun (inscì de podé vivegh senza pagà el fit). Dopo un para de setemane però i abitant del paes i tachen a pensà che la cà la sia stada ciapada de un spiret anmò pussee gram, e i convencen el curad a fà un esorcism. Una sira, una procession la se vesina a la cà: el casciador el je ved de lontan e 'l decid de mandai via cont un truch; el ciapa un abet de fraa che l'ha trovad dent in d'un vester, e 'l ven foeura de l'uss cantand in latin. I abitant i scapen, el resta domà el pret: alora el casciador l'invida dent a bever un bicerin e 'l ghe cunta su tuta la storia. El pret e 'l casciador se meten d'acordi per cuntà su ai abitant che 'l fraa misterios l'era un remita: inoltra, el curad el convenc i patron de la villa a lassà che 'l casciador el vaga inanz a vivegh denter.
  • I Figh de don Mencio: sem ancamò a Carabolla, dove el curad vegg l'è mort e ghe n'è rivad un olter, pussee sgioven. Quell lì, ciamad "don Mencio", l'è golos de figh, e a Carabolla a ghe n'è tanc, e bon. Inn inscì bon, che 'l don Mencio de not el va de scondon a robài de una pianta. El patron de quella pianta dopo un quai dì el ved che i figh inn dree a descomparì, e 'l decid de fagh una trapola al lader: inscì el svoeuia i figh di ram pussee bass, e l'impieniss la pell de bovascia con su del zucher. Quella sira, el don Mencio el riva de scondon e 'l proeuva a mangià vun de quei figh, e 'l borla in de la trapola. El dì dopo el deventa el zimbell fina di bagaj.
  • L'Anarchich ricostituent: l'è la novella pussee longa del liber. El Seghizz, un anarchich che l'ha viagiad per el mond, el torna a Milan pien de ideje personai e particolar: critegh contra el poder, contra i socialista del Turati, contra i fascista, contra el Giolitti, contra el colonialism (anca italian), contra i mistificazzion del Resorgiment e 'l centralism piemontes, ma anca contra la violenza. El lavora 'me giornalista e 'l g'ha intorna un roscet de amis e amirador, che i se troeuven insema la sira in d'on "cenacol" per scoltà i sò discors in sul mond. Una sira el fa capì de volé fà una bomba per fà soltà per ari el Tribunal, ma senza copà nissun. I sò amis, preocupad che 'l poda vesser mazzad, deciden de presentagh un tal dotor Mernati, che 'l ghe fa fà su una "bomba" che in realtaa l'è poch pussee de un giughet de fioeul. Un quai dì dopo, el Seghizz el proeuva a fà el sò atentad, ma el ven subet ciapad e pestad di polee. Al prozzess i sò amis testimonien in sò favor, el dotor Mernati el spiega che la "bomba" l'era minga una bomba vera, e inoltra el sò avocat el dimostra che i polizziot hann picad el presoner e hann provad a fà falsificà i refert medegh. I giudes, coraggios, deciden de assolver el Seghizz, e de fagh pagà domà una multa.
  • Malinconij de Stori vecc: el Luis Pavia el cunta in prima persona una quai storia de la soa vita: del sò passad 'me student al ginasi Beccaria, ai sò prime proeuve leterarie, a l'inconter cont el Rovani, e di oltre anmò.

Edizzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Publicad per la prima voeulta a Bergom (Passerini Editore) in del 1921, el gh'avarà poeu una restampa anastatega in del 1981 a cura de la cà d'edizzion Meravigli de Milan.

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]