Vital de Milan

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
bussola Disambiguazzion – Se te see 'dree a cercà l'arcivescov de Milan, varda Vital de Milan (arcivescov).
Quader del so martiri

El Vital de Milan (in d'un quaj dialet Vidal; Milan, III secol - Ravena, in tra el III e 'l IV secol) a l'è stad un marter cristian, Sant per la Gesa catolega, che 'l regorda el 28 de avril.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per la tradizzion a l'era el marid de la Santa Valeria e 'l gh'ha havud 'me fioeui i Sant Gervas e Protas. De lu el parla soratut el Sant Ambroeus in vuna di so letere e 'l ordena de fà su una basilega dedicada a 'sti vari marter, che al dì d'incoeu l'è dedicada a lu.

In la soa tomba l'Ambroeus l'haveva trovad un libresin che 'l cuntava su la soa vita, scrivud de un Felip servus Christi: el Vital, soldad consolar e marid de la Valeria, l'era dree a compagnà el giudes Paolin a Ravena, quand che el medegh cristian Ursicin a l'è condanad a mort per la soa religion. Lu ghe sta vesin e 'l compagna vers la mort, e 'l met anca sota terra, e quand che l'è descovert el cusen de vesser cristian, e dopo el suplizzi del cavallet, el meten sota viv, inscì che el moeur. La mier, andada a toeu el corp senza sucess, l'è copada anca lee quand che l'era dree a tornà, per man de villegh idolater che gh'haveven insubid de fà un brindes al dia Silvan e, des agn inanz, i so fioeui Gervas e Protas inn copad anca lor per la soa fed in Crist. Quella storia chi la se troeuva, con di variazzion piscinine, in la Legenda Aurea de l'età de Mez.

Venerazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Regordad del martiriolegh roman el 28 de avril, l'è patron de Masan, Olaa (indova che gh'è una gesa dedicada a lu e a la Valeria, che se pensa che l'è quella che el Lissander Manzon l'ha doperad per el Don Abondi), Campazz, Siniga, Bisinzon, Megliadino San Vitale, San Salvo, Granaroeul (indova che gh'è una gesa cont una soa reliquia, che la dependeva de la Badia de Pomposa) e Salz. A l'è venerad soratut a Milan, indova che el so cult a l'è stad volud del Sant Ambroeus, insema a quell de 'n alter Vital bolognes e che 'l s'è fad meter sota in la cripta insema al Gervas e al Protas, e a Ravena, indova che in la Basilega de Sant Apollinar Noeuv a gh'è un gran mosaich con tuta la soa familia e gh'è anca una basilega dedicada a lu.

Gh'è de tirà a man anca la Gesa de San Vidal de Venezzia, voluda del dus Vitale Falier, a Roma gh'è una Basilega dedicada a lu e ai compagn marter voluda del Papa Grigoeu I. In di Filipine, l'Arcidiocesi de Cebu el recognoss 'me so patron e gh'ha dedicad la catedral.

L'è anca el protetor de quei che inn dree a fà di esam, quei che gh'hann di dubi de fed e quei che gh'hann di problema cont el dormì.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]