Và al contegnud

Sgiannin e Ghita

De Wikipedia

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Inlustrazzion de Sgiannin e Ghita de l’Otto Kubel (1868 – 1951)

Sgiannin e Ghita (todesch: Hänsel und Gretel) l’è un cunt de fade todesch regolt di fradei Grimm e publegad ind el sò Cunt de bagaj e del fogolar ind el 1812.[1][2]

El Sgiannin e la Ghita inn un fradell e una sorella che vegnen bandonad ind un bosch e deventen vitema de una stria cativa che la gh’ha una cà faita su de torta e bombon.[3] La stria – che l’è anca una cannibela – la gh’ha intenzion de fà ingrassà el Sgiannin per pœu sgrofolàssel quand che l’è grass assee. Impunemanca, la Ghita la riess a salvà el fradell cont el ruzà la stria ind el foren, che insì la mœur e i duu fradei inn bon de telà cont el tesor sò de lee.[4]

Inlustrazzion de Sgiannin e Ghita del Carl Offterdinger

A gh’era una vœulta, tant temp indree, duu fradei ciamad Sgiovann e Margarita, fiœui de un boschirœul. Quand che ghe riva una bruta calastria, la segonda mojer del boschirœul la dezzid de bandonà i duu bagaj ind el bosch e de lassà che i se tiren fœura di strazz indeperlor. Al prenzipi, el boschirœul el se opon, ma pœu el ghe dis de sì a la sò dona quand che lee l’ha torad assee. Despœu che i sò sgent inn indaite in lecc, el Sgiannin el sortiss de cà per indà a catà di sassolit bianch cont el confortà la sorella disendegh che Dia je bandonarà mai.

El dì adree, la madregna la ghe da ai s’cet di tochellit de pan inanz de menàj ind el bosch. Intanta che la fameja la camena, el Sgiannin el se lassa dedree una stradina de sassolit bianch. Una vœulta bandonad del pader e de la madregna, i duu bagaj speccen che ghe vegna fosch. Cont el calà de la nocc, la lus de la luna la fa sberlusì i sassolit; insì, el Sgiannin e la Ghita ghe vann adree a la stradina e inn donca bon de menàss a baita. Ancamò una vœulta, però, la fameja la gh’ha nò de majà assee per mantegnì tucc e, donca, la mojer la ghe rœuga de nœuv al boschirœul de bandonà i bagaj ind el bosch. El Sgiannin el prœuva a sortì de scondon per catà su di sassolit, ma el se incorsg che questa vœulta la madregna l’ha sarrad su la porta de cà a ciav.

La matina adree, inanz de menàj ind el bosch, la madregna la ghe da di tochellit de pan pussee pizzinit de la vœulta darrera. El Sgiannin el se lassa donca dedree una stradina de freguje de pan per trovà ancamò la via de cà. Tamen, quand ch’inn stait bandonad ind el bosch, i duu fradei se incorsgen che i osei gh’hann majad su tute i freguje de pan che el Sgiannin el s’era lassad dedree. Perdud ind el bosch, i vann in sgir per trii dì inanz de descovrì una baitina faita de bombon, torta e zucher. Strach e fament, i bagaj tachen a majà sgiò la cà, quand che la porta la se derv e en sortiss fœura una veggina, che je invida denter per disnà e la ghe da ancasì di leccit comed indova dormì. Quell che i duu fradei sann minga l’è che la fomna che l’è dree a ospedàj l’è in veritaa una stria cativa, che l’ha fait su una cà de bombon per ingatià i bagaj insì de podé cusinàj e majàssej.

Quand che i se desseden, la stria la sarra su el Sgiannin ind una gabia e la scomenza a tratà la Ghita compagn de una serva. La taca a impirotà el bagaj per fàll ingrassà, ma a la Ghita la ghe da sgiò nomà dei arzelle de gamber. Pœu, la stria la ghe tasta i did al Sgiannin per vedé quant l’è deventad grass, ma lu, inscambi del did, el ghe ofriss un ossesell che l’ha trovad ind la gabia. Desgià che l’è asquas orba, la veggia la pensa donca che el bagaj el saga ancamò magher stechid e donca gnancamò bon de vesser cusinad. Ghe passa quater semane in quella manera chì: la stria la perd la pazzienza, e la dezzid de majàss el bagaj de tute i manere.

La prepara el foren per cœusegh denter el Sgiannin ma la se incorsg che l’è insì famenta che la podariss anca majàss la Ghita. La ghe dis a la tosa de vardà denter ind el foren per vedé se el fœugh l’è cold assee, ma la Ghita – che l’ha capid i intenzion de la stria – la fa a finta de comprender nò quell che lee là l’è dree a domandàgh. La veggina la ghe insubiss cossa la gh’ha de fà e la Ghita la ruza subet denter ind el foren quand che la stria la fa per controllà el fœugh. La tosa la sarra donca su l’u’sciœul del foren, e la stria la brusa su e la mœur. La Ghita la va a sliberà el fradell e insema i descovrissen un para de scatole piene de sgeme e preje prezziose. Se meten i bisgió in sacoccia e tachen a menàss a baita. Un zign je vuta a passà fœura un laghet, e riven a cà indova i trœuven el bobà adree a specciàj. La madregna l’è morta, e al bobà ghe rencresseva de havé bandonad i s’cet, insì tant che l’ha passad tucc i dì a zircàj. L’hom je brazza su, content fiss de havé retrovad i sò fiœui. Grazzia ai richezze de la stria, el boschirœul, el Sgiannin e la Ghita viven feliz e content.

  1. (2015) "Hansel and Gretel", The Oxford Companion to Fairy Tales. DOI:10.1093/acref/9780199689828.001.0001. ISBN 978-0-19-968982-8. 
  2. Ashliman, D. L. (2011). Hansel and Gretel.
  3. Heiner, Heidi Anne (2021). Hansel & Gretel Annotations. Sur La Lune.
  4. Zipes, Jack (2013). "Abandoned Children ATU 327A―Hansel and Gretel", The Golden Age of Folk and Fairy Tales: From the Brothers Grimm to Andrew Lang. Hackett Publishing Company, 121ff. ISBN 978-1-624-66034-4.