Sgrif

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
I sgrif retratel de un gat domestegh

I sgrif a inn di lavorà che a se troeuven a l'estremità di sciampe de la pupart di mamifer, usei e un quai retil.

Inn di fanere a forma de rampinera. La parolla sgrif la poeul anca vesser doperada per i invertebrad, un quajcoss de compagn el poeul vesser de fad trovad in di artropod coma i bordoch o i ragn, che a gh'hann una strutura rampinada conligada in manera direta a la sciampa o al tars in manera de podé ciapà mej i robe o per podé andà in su una qualsessia superfis. I sgrif a poeuden vesser doperad per ciapà e tegnì franca una ciapada, sgarlà o rampegàss in su i piante. I sgrif a inn componid de una proteina resistenta ciamada cheratina. Esisten apendis compagn che però a inn minga rampinade e guzz e donca ciapen el nom de onge. In passad, i sgrif de leon, tigher e ors vegniven doperad in de la costruzzion de ornament, collane e fermaj. Incoeu la produzzion a l'è vegnuda illegala perchè part de animai protesgiud.

In di tetrapod[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di tetrapod, i sgrif a inn de cheratina spartid in du strad. L'ongia (unguis) a l'è la part de foeura e pussee dura, formada de fiber de cheratina metude in perpendicolar a la direzzion de cressida e stratifegade in obliquo.

In di mamifer[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gat che 'l se mola i sgrif

Inn element a la fin di did di sciampe che serven per sgarlà, ciapà su e a defendess. Inn de longhezza variabila a segonda di speci e inn formade de alfa cheratina. In de l'om l'equivalent inn i ongie. Un'ongia assee granda de podé tegnì un bell pes a l'è ciamada zocor. I sgrif a poeuden vesser protratel (scondud e tirad foeura de l'animal), semi-protratel, minga protratel né retratel, semi-retratel o retratel (tirad foeura normalment e scondud de l'animal). Di voeulte la cressida di sgrif la se ferma e la repart, coma el vegn in di pel. L'unega diferenza a l'è che i pel borlen sgiò per poeu vesser sostituid an'mò, in di sgrif, inscambi, el vegg segment el vegn perdud. El process de sostituzzion de l'ongia del mazza-pioeugg de l'om el ciama devers mes. Tant animai vegnen despess vedud in de l'at de "molàss i ongie" sora un toch de legn o olter material, quei selvategh ghe n'hann minga besogn desgià che i so a se consumen indeperlor al contat cont el terren. I animai domestegh coma (cavai, asen e mul) despess a gh'hann besogn de una spuntada ai zocoi cont un maniscalch, a causa del so poch moviment in su terren dur.

In di artropod[Modifega | modifica 'l sorgent]

I sgrif a inn di espansion de chitina in su i segment terminai di (tars) di art. A inn minga equivalent de un pont de vista filogenegh ai sgrif di tetrapod.

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • (EN) Sgrif, in su Enciclopedia Britanega, Encyclopædia Britannica, Inc.

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]