Bilietin del Dom Vegg de Bressa

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
«Mi Pasì da Pasira si fat questi coloni de l’orgen del dom
El dì 12 de aprilil mili 538»
(El test del bilietin)
L'orghen del Dom Vegg

El bilietin del Dom Vegg de Bressa a l'è un repert archeologegh che 'l gh'ha dent testimonianza scrita de la lengua lombarda che la risaliss al 1538, lassada de 'n artesan, Passin de Passiran, che l'ha lavorad ai colone de l'orghen del Dom Vegg de Bressa. A l'è stad trovad in di lavorà de restaver di afresch de l'Ironem Romanin, piegad in 32 tochei, e l'è stad analizad e trascrivud de la Barbara Maria Savy, professora de storia de l'art a l'Università de Padoa e studiosa del Romanin. La descoverta l'è stada nonziada a fin avost 2023, quand che Bressa e Berghem inn stade insema capitai italiane de la coltura.

Analisi lenguistega[Modifega | modifica 'l sorgent]

De 'sto test, se po notà che la vocal nasala final (Pasì, Pasira) la croda, compagn del lombard oriental del dì d'incoeu, roba che la indica che l'è un fenomen assee antigh. Inveci, a gh'è no el sbassament de la vocal "i" in "e", incoeu trat tipegh oriental, che resten compagne del rest del lombard (mi, di), roba in linia cont alter testimonianze bressane del period, compagne de La Massera da bé del Galeazz di Orz.

El plural di parolle feminin in "-a" a l'è de interess, desgià che 'l regorda quell che incoeu a l'è el plural che 'l se dopera in di dialet de Noara, de Pos'ciav o anca de Mantoa, in "-i" (colona, coloni), inveci che in "-e" 'me che 'l saria in bressan moderno.

A nivell ortografegh, gh'è di vesinanze cont el modell volgar de l'età de Mez, per esempi in "orgen", indova che el grafema <g> l'è doperad per representà l’oclusiva velara sonora [g].

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]