Santuari de San Patrizzi

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Santuari de San Patrizzi
Santuari de San Patrizzi
Stat
LocalitàColgiad
IndirizzVia San Patrizzi
ReligionCristiana catolega de rit roman
TitolarSan Patrizzi
Diocesi Bergum
FondadorFondador
Inizi costruzzionXII secol
This box: view  talk  edit

Coordinate: 45°49′18.88″N 9°51′15.14″E / 45.821912°N 9.854205°E45.821912; 9.854205

El santuari de San Patrizzi a l'è un sit de cult catolegh che el se troeuva a Colgiad, in volta vall Seriana, in provincia e diocesi de Berghem; a l'è ligada a la gesa de San Maurizzi e el fa part di vicariad de Gagianiga.

El santuari a l'è in volt, el domina la vall, sora un insema de preda ciamad I grum, a l'è el simbol de la vall, e a l'è el resultad de una serie de struture architetoneghe fade su in de l'arch di secol.[1]

Colonad a sud

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

«Te la chì una mol meravijosa, vegnen de foeura noeuv templi sota i cel. Fad su sora pinacoi d'aria, inn d'ogne banda tegnud su de magnifeghe colone, inn serciad de mur e rest superb del sit, chì verd bei edifizzi se tiren su al cel, propi Erfa l'ha fad su quell'oeuvra chì grandiosa. Se el Patrizzi al voraria dimorà in terra, domà quella sed chì la gh'havaria de vesser abitada del Patrizzi»
(Celestin Colleon Vita di San patrizio 1622)
Santuari de San Patrizzi a Colgiad, banda revolta a est

A l'è minga possibel tornà a l'origen de la devozzion del sant d'Irlanda in su terra bergamasca, se l'è stada menada de un irlandes de quella che l'era l'Hibernia dei Tomani o de vun de la volta vall che el va per cercà noeuve strade comerciai in quei terre lì. El territori de Erfa l'era sgiamò del secol XII indicad coma terra di grande negotiatione per la produzzion de pann-lana, con ben tri mercad setimanai e do fere anuai.[2]
La cultura popolara la ne cunta su che el fudess un cert Paganessi de Erfa, che tornad di so viagg in di terre del nord, el mena una soeumeanza del sant. A l'è stada poeu tacada in su la preda sora un boeugg che el vegn ciamad pozz de San Patrizzi.[3] La gh'è no una font documentada foeura che la parentella Bernini, spantegada fess in di familie de Erfa, el soeumeja che la poeuda vesser vegnuda del nom Ibernino che forsi l'havaria podud portà de la localitaa irlandesa Iberbnia quella devozzion chì.

Porticad del santuari

La costruzzion del compless la ciama un quai secol, e per el sit dificil de rivàgh, inn stad dovrad tecneghe e maestranze ben preparade. Del secol XIII al XIV a l'è stada tirada su la prima edicola con la statua in tuf del San Patrizzi in de la via che l'era l'antiga mulatera, che la conligava Erfa a Colgiad. Del secol XIV al XV la principia la vera costruzzion de la gesa in su la corna arenta a la strada.[4]

Del 1400 al 1599 la costruzzion a l'è stada completada con decorazzion a afresch e soeumeanze de vot. Una quaivuna de quei chì la gh'ha fin i datazzion: 1527, 1537, 1599. Del 1459 al 1550 a l'è stad tirad su, de denanz a la gesa, el prim porticad e el campanil. Quella part chì a l'è documentada di at de la visida pastorala del San Carl Boromee de l'otober del 1575.

El venteni 1580-1600 el ved la costruzzion de la bas sora i prede, cont i arcade de foeura vers nord e i bastion a est-ovest con la costruzzion de la rampa de access e del grand segrad. Del 1590 al 1625 a l'è stata tirada su la gran gesa con relativa segrestia, locai e la sala per i confredell de l'Angiol custod. Prima del 1611 a l'è stada tirada su la capella de San Lucio, i locai per i pellegrin, terminada la quatadura e metuda coma pala d'altar el dipint de l'Enea Salmeggia, del 1750, conservad in de la gesa de Santa Maria Assunta de Erfa.[1] Gh'inn stad poeu olter lavorà e decorazzion. Del 1689 al 1715 a l'è stad costruid el porticad perimetral con arch e colone che zenten la strutura, e l'è stada fada pussee volta la torr campanaria. A l'è citad in di register conservad in archivi, el capomaster Gio. Molendi, cont che a l'era stad registrad el contrat el 30 de marz del 1659 per la costruzzion del colonad e di voeulte del portegh.[5] In del 1713 a inn stad eseguid i afresch de la capella del San Lucio e in del 1720 a l'è stada comissionada la statua de legn del San Patrizzi, oeuvra del Giovann Batista Caniana.

I afresch de la voeulta inn stad fad del Francesch Capella. L'orghen a l'è stad sgiontad domà in di prim agn del noeuv-cent.

In del 1920 el santuari el passa a l'aministrazzion de la curia de Berghem, cont la visida l'ann despoeu del Giovann Roncall poeu Papa. Domà cont el decred del vescov Clement Gaddi el santuari el deventa ligad a la parochia de Colgiad che l'era stada istituida in del 1920. Gh'è stad poeu di olter lavorà de quatadura e manutenzion con consolidament.[6]

Descrizzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ingress al compless de san Patrizzi

El santuari el se trà in pè in su una bas de preda ciamad I Grum di pendis meridionai del mont Cavlera a un'altezza de circa 620 m in sul nivell del mar, ghe se poeul rivà de la strada che la va su in manera direta de Colgiad o travers la mulatera che la conliga Erfa a Colgiad. El compless a l'è stad fad su in de l'arch de quater secoi de maestranze locai grazzia al contribud de la popolazzion.

El compless a l'è componid de pussee sit de cult: la capella del San Lucio, el sacell piscinin antigh, del secol XIII con dipint del Giacom Scipioni e quell grand fad su in del secol XVI.[7]

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 Santuario di San Patrizio <Colzate>. Beweb
  2. Santuario, p. 19
  3. Santuario, p.20
  4. Santuario, p. 26
  5. Gusmini, p. 26
  6. Santuario, p. 29
  7. Santuario di San Patrizio. Itinerari di Viaggio. URL consultad in data 19 novembre 2020.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Celestino Colleoni, Vita del gloriosissimo san Patrizio apostolo e primo vescovo di Hibernia, protettore di Vertova, Brescia, 1622.
  • Giovanni Zucca, Estratto della vita scritta da G:B: De Burgo:S. Patrizio vescovo, apostolo d'Irlanda protettore insigne della borgata di Vertova, Bergamo, 1928.
  • Pino Gusmini, Il santuario di S. Patrizio, Regione Lombardia, Comunità Montana valle Seriana, 1987.
  • Franco Irranca, Il santuario di S. Patrizio a Colzate, Bergamo, Litostampa Istituto Grafico, 2016, ISBN 8894034429.

Olter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]