Benito Mussolini

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Benito Mussolini in di Agn Trenta

Benito Amilcare Andrea Mussolini, mej cognossuu 'me Benito Mussolini (Dovia di Predappio, 29 de luj del 1883 - Giulin, 28 de april del 1945) l'è staa on giornalista, politegh e ditador italian.

I inizzi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nassuu in Romagna, l'era el fioeu d'on faree socialista (Alessandro Mussolini) e d'ona maestra de scoeula (Rosa Maltoni). Quand che l'era gioven, el s'è vesinaa a la politega e ai ideai del socialismo pussee radical: già che l'era on radical, l'è staa perseguitaa del Statt e 'l gh'ha 'vuu de scappà e de viv in vari paes forest (l'Austria, la Svizzera, la Francia). L'è deventaa vun di esponent pussee important del socialismo italian, e l'è staa direttor del giornal Avanti!. L'era semper staa pacifista (l'era staa anca in preson per i sò protest contra la Guerra de Libia del 1911) fina al 1914: in quell ann chì l'ha mudaa idea de vera, e 'l s'è s'ceraa con quei che voreva che l'Italia la tovess part a la Prima Guerra Mondial. Per 'sta reson l'è staa scasciaa via del sò giornal e del sò partii, che inveci l'era contra la guerra. De quell moment, el Mussolini l'ha sposaa la causa e i idei del nazionalismo (anca cont el fondà on giornal noeuv, el Popolo d'Italia), e l'ha faa anca el soldaa volontari.

El Fascismo[Modifega | modifica 'l sorgent]

Mussolini e Hitler a la fin di Agn Trenta

A la fin de la guerra el s'è miss insemma a quei che sostegniven l'idea d'ona vitoria scurtada: inscì l'ha fondaa quell che 'l saria devegnuu el moviment fascista. I fascista, cont on programma nazionalista e bell radical, hann pontaa subet a ciappà el poder, anca cont el piccà e coppà i aversari politegh (soratutt i sò vegg compagn socialista); dopo 'n para de agn de violenza politega in tutt el Paes (1919-1921), in del 1922 i fascista hann organizzaa ona marscia su Roma; el re Vitori Emanuel III, alora, l'ha ofert al Mussolini de vess lù a fà su 'n governo noeuv. In di primm agn l'ha governaa cont i vegg partii conservador, che pensaven de podè drovà el fascismo 'me barrera contra el socialismo e 'l comunismo; ben prest però a l'è staa ciar che 'l Mussolini el voreva el poder tutt per lù medemm. Dopo i elezion del 1924 e l'assassini del deputaa socialista Giacomo Matteotti (che in del Parlament l'aveva denonziaa i vari imbroeuj faa di fascista duranta i consultazion), in del 1925 el Mussolini l'ha faa nass ona voeulta per tutt la soa ditadura (anca grazzia al sostegn del re).

In di agn che hinn vegnuu dopo, el Mussolini l'ha provaa a fà 'gnì pussee stabel el sò regimm e 'l sò partii: l'ha desviluppaa on culto per la soa persona (el se feva ciamà il Duce), l'ha provaa a quattà tucc i aspett de la vita in de l'organizzazion del partii, l'ha faa vegnì pussee grand i poder del governo. Intrattanta, l'è riessii a resolv el contrast tra l'Italia e la Gesa Cattolega (cont el Concordaa del 1929) e l'ha inviaa ona serie de grandi oeuver publegh.
Foeura de l'Italia, l'ha vorsuu portà el sò Paes a ona posizion de primm pian, e l'ha cercaa de fà ona politega compagna de quella di Grand Potenz. Per 'sta reson, l'ha invaduu l'Etiopia (1935) e l'ha sostegnuu el colp de Statt del Francisco Franco in Spagna (1936).
Anca se al princippi l'eva sostegnuu anca di alter paes ocidentai, cont el passà del temp i azion del Mussolini l'hann slontanaa de la comunità internazionala: e l'è staa inscì che 'l s'è vesinaa semper pussee a la noeuva Germania del nazista Adolf Hitler, che tra l'alter le tegniva 'me se 'l fudess on modell. In del 1938 ormai i duu paes eren pussee leaa che mai, e per quest anca in Italia hinn staa faa i legg razziai contra i giudee. L'ann dopo la leanza la s'è strengiuda anmò pussee cont el Patt de Azzal.

La guerra[Modifega | modifica 'l sorgent]

De mancina a drizza, se poden vidé i cadaver del comunista pro Mussolini Nicola Bombacci, del Duce Benito Mussolini, de la sò fedel amant Clara Petacci, del minister Alessandro Pavolini e del celeber politegh Achille Starace, tacad su in Piazzal Loret

In del 1939 la Germania l'ha invaduu la Polonia, e inscì l'ha faa s'cioppaa la Segonda Guerra Mondial. L'Italia l'era minga pronta a combatt, e donca l'è mia entrada subet in de la guerra; l'ann dopo però, despoeu avè veduu i gran sucess de la Germania in Europa, el Mussolini el s'è convingiuu che la guerra la fudess dree a terminà, e inscì l'ha portaa l'Italia in del conflitt. Per provà a vess a l'istess nivell del sò leaa todesch, el Mussolini l'ha invaduu la Grecia e l'ha cercaa de combatt i Ingles in Africa; però tucc i front hann vist ona motta de sconfitt per i eserciti talian, che gh'hann avuu de ciamàggh aiutt ai leaa todesch.
In del 1943 i Leaa hinn riessii a rivà in Sicilia e hann taccaa sù l'invasion de l'Italia: el Gran Consili del Fascismo el gh'ha tolt el poder a Mussolini, e 'l re l'ha faa arestà. A settember l'Italia la s'è renduda ai Leaa; intrattanta però Hitler l'ha faa liberà Mussolini (che l'eva presonee in Abruzzo) e l'ha faa portà in del Nord del Paes, indè che l'è nassuu on noeuv statt fascista, la Republega Social Italiana. Anca se 'l capp del statt a l'era Mussolini, in realtà la RSI l'era domà on satellit de la Germania, e 'l Duce el cuntava quasi pù negott.
Ma la pression di Leaa l'è vegnuda semper pussee forta, e in de la primavera del 1945 i American e i Ingles hinn staa bon de passà oltra el Pò. El 25 de april i partigian italian s'hinn rebellaa e hann scasciaa i todesch d'ona quai città (per esempi Milan). El Mussolini l'ha provaa a scappà insemma a la soa morosa Claretta Petacci e i sò gerarca e andà invers a la Valtolina. A Dongh (in sul Lagh de Comm) però, di partigian l'hann ciappaa intant che l'era dree a scondes in d'on camios todesch vestii 'me on tognin.
L'è staa arestaa e 'l vintott de april (dopp d'avè passaa la nott a Germasen) l'è staa fusilaa insemma a la Petacci a Giulin, ona frazion de Mezzegra. El dì dopo el sò corp l'è staa penduu a testa in giò a piazza Lorett a Milan. Del 1957 a l'è mittuu sotta in la cripta Mussolini del cimiteri del sò paes natal.

La fameja[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Mussolini el s'è sposaa in del 1915 con la romagnoeula Rachele Guidi. De la donna Rachele el gh'ha 'vuu cinch fioeu:

La tosa del Romano, Alessandra, al dì d'incoeu l'è anca lee impegnada in politega.

El Mussolini però el gh'ha 'vuu anca on mucc de moros e amant, e anca on quai fioeu minga recognossuu.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Eror Lua an package.lua a la linia 80: module 'Modulo:Linguaggi' not found.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]