Tantra

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La ḍākinī Vajrayoginī: una deja tantrega

I tantra (sanscret: तन्त्र) inn un insema de prateghe de natura magico-mistega che vegnen su de un sostrat religios de tradizzion pan-indiane che inn nassude e s’inn desvilupade fianch a fianch di corrent religiose prenzipai prategade in del sota-continent. Soratut spantegad al dì de incœu intra i tradizzion śaivite, śaktite e in del buddhesim vajrayāna, i tantra a l’inizzi s’inn despartid fœura de la religion vedega pussee popolara desgià che i recognosseven anca l’autorità dei Āgama, di test religios che privilesgiaven l’esperienza direta de la divinità intravers di rituai e prateghe misteghe minga sanzionad di Veda. Per quella reson chì, i tradizzion de natura tantrega inn staite assossenn descriminade in la sozzietà indiana, indova i vegnen vedude financa al dì de incœu coma una forma de religiosità minga inscì pura coma la gh’havariss de vesser e, donca, ‘minga sgiusta’.

Mahāsiddha buddhista adree a prategà ol karmamudrā

I tantra se concentren in su la manipolazzion energetega in tute i sò forme pussee che in su l’orazzion; una quaj vœulta anca nomà cont ol fin de derivànn podé material e personal senza pensà a l’inluminazzion. Quest l’ha menad i tradizzion tantreghe a interessàss anca a dei energie sozzialment considerade un tabù, coma quei ligade al sess e a l’insgestion dei inscì-ciamad ‘mangià proibid’, compagn de la carna e del pess. A causa de quell aprocc chì, donca, la pupart di tantra l’è despess veduda coma un ‘senter de la man manzina’. Un esempi l’è ol kuṇḍalinī yoga – un insema de prateghe che gh’hann coma obietiv ol dessedament de un’energia indormenta situada a la fin del filon de la schena de la sgent – che l’è sovenz critegad di tradizzion puritaneghe desgià che i pensen che la kuṇḍalinī la se dessedi sgiamò indeperlee quand che l’individov l’è spiritualment marud assee, e donca zircà de ativàlla nomà per fàll o per gagnà di podé mistegh el podariss nœuser al tantrista pussee che fàgh ben. Important fiss in del tantresim l’è anca la meditazzion in sui maṇḍala (ciamad ancasì yantra in l’induesim) – di forme geometreghe spiritualment cargade che fazziliten la connession e l’iscambi energetegh intra ol trantrista e l’entità ligada al maṇḍala medem – la pūjā – di rituai despess present anca in di forme de religiosità tradizzional che pœuden vesser vedud coma una sorta de omasg al dia, a l’event o a la persona ai quai a inn fait adree – e la rezzitazzion di mantra – parolle de natura sacra che a repetej despess ol prategant el gh’havarà un quaj efet che el depend del mantra in quistion.

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]

Olter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Font[Modifega | modifica 'l sorgent]