Scrittura giapponesa

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La pupart di jōyō kanji; quij coloraa a hinn i kyōiku kanji, imprenduu in di scoeur elementar giappones, coloraa segond el ann de scoeura indova a hinn insegnaa.

El sistema de scrittura giappones modern a l'è ona combinazion de dò tipologij de caratter: i kanji logografegh, ch'hinn caratter ciappaa de la Cina e adattaa, e i kana sillabegh. I Kana a hinn duu sillabari different: el hiragana, doperaa soratutt per paroll nativ giappones, paroll naturalizzaa, o element grammategai coma inflession e particell, e 'l katakana, doperaa soratutt per paroll e nomm forest, paroll ciappaa di alter lengov, onomatopej, nomm scientifegh, e, ona quaj volta, per enfasi. Pressapoch tucc i fras del giappones scrivuu a hinn faa su tant de kanji coma de kana. Per questa varietàa de sistem de scrittura, insema cont el grand numer de caratter kanji, el sistema de scrittura giappones a l'è despess consideraa coma el pussee complegaa doperaa in del mond.

I caratter kanji doperaa quotidianament a hinn pussee mijaja; ciaschedun el gh'ha on sò signifegaa intrinsegh (o ona serie de signifegaa), e la pupart la gh'ha pussee parnonzi, ch'hinn scernii segond el contest indova el caratter el se troeuva. I student di scoeur primari e secondari in Giappon gh'hann de imprend ona lista de caratter basegh, ciamada jōyō kanji (常用漢字), che in del 2010 la gh'eva denter 2.136 kanji. El numer total de kanji a l'è superior a 50.000, ma la pupart di giappones la cognoss pressapoch 4.000 o 5.000 caratter, on quajdun finn a 7.000 o 8.000.

In del giappones modern, i sillabari hiragana e katakana gh'hann tucc du 46 caratter basegh, che devegnen 71 se contom denter anca quij faa su cont segn diacritegh. Ciaschedun son different de la lengua giapponesa – tucc i sillab o, mej, ciascheduna mora – l'è representaa de on caratter in di kana (gh'hinn di eccezion, in del standard, per reson storegh, ma on quaj dialett el gh'ha anmò quest differenz chì). A differenza di kanji, i caratter kana a representen domà son, minga signifegaa. L'origen di kana l'è anca per lor in di caratter cines, ma a hinn staa semplifegaa pussee volt in di secoi e donca questa origen la se ved pu. Segond i ipotesi pussee accettaa, l'idea de la scrittura sillabega l'è stada ciappada del Siddham, on abecee doperaa per scriv giò la lengua sanscrita in di tradizion buddhista.

Test scrivuu senza doperà kanji a hinn rar: la pupart de quest a l'è fada su de liber per fiolitt (perchè, denanz de andà in di scoeur, a cognossen poch kanji) e di computer, telefon, e gioeugh elettronegh pussee vegg, perchè gh'eren di limitazion tecnegh e grafegh a la representazion di kanji.

In la lengua giapponesa la gh'hè anca ona quaj parolla scrivuda a doperà tucc i trii sistem, coma くノ一 (kunoichi), dova el gh'hè on caratter hiragana (く ku), on katakana (ノ no), e on kanji (一 ichi, ch'in de per lu el voeur dì "vun"): coma kunoichi el voeur dì "donna ninja", l'origen pussee probabel de questa parolla l'è che l'è stada fada su de trii caratter ch'hinn compagn grafegh di trii tratt (in orden) doperaa per scriv el kanji "donna" (女 onna).

Olter di kanji e di duu kana, el giappones del dì d'incoeu el dopera anca, in d'ona quaj circostanza, l'abecee latin, soratutt in acronem coma "CD" o "a.m./p.m.". L'abecee latin in giappones a l'è ciamaa Rōmaji (ローマ字 "caratter roman") e l'è anca doperaa per scriv el giappones in su i computer: a scriv, per esempi, "Nippon" (Giappon), el vegn foeura on menuu indova se poeu scernì la conversion in di alter scrittur, e donca 日本 (kanji, coma l'è scrivuu normalment), にっぽん (hiragana), e ニッポン (katakana).

I Kanji[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Kanji (漢字 "caratter cines") a hinn doperaa per scriv la pupart di paroll giappones o de origen cinesa, coma:

  • la pupart di nomm, coma 川 (kawa, "fium") o 学校 (gakkō, "scoeura");
  • i radiss de la pupart di verb e aggettiv (in giappones, la pupart di aggettiv a hinn verb cont el signifegaa de "vess X"), coma 見 in 見る (mi-ru, "vedè") o 白 in 白い (shiro-i, "bianch");
  • i radiss de la pupart di avverbi, coma 速 in 速く (haya-ku, "de pressa") o 上手 in 上手で (jōzu-de, "cont maestria");
  • la pupart di nomm personai e de loeugh giappones, coma 田中 (Tanaka) o 東京 (Tōkyō) (on quaj nomm el poeu vess scrivuu in hiragana o in katakana, o anca a doperà sia kana che kanji).

Ona quaj parolla la poeu vess scrivuda cont kanji different segond el utilizzi – per esempi, naosu (reparà, curà) a l'è scrivuu 治す quand el voeur dì "curà ona personna" e 直す quand el voeur dì "reparà vergott".

La pupart di kanji la poeu avegh pussee parnonzi different, ch'hinn ciamaa kun'yomi (訓読み "lettura del signifegaa") se gh'hann ona origen nativa giapponesa e on'yomi (音読み "lettura del son") se gh'hann ona origen cinesa. Per esempi, 東, ch'el voeur dì "Est", el gh'ha la parnonzia on'yomi , ciappada del cines medieval tung, ma, coma el giappones el gh'eva giamò dò paroll per "Est" – higashi e azuma –, quest chi a hinn devegnuu parnonzi kun'yomi del caratter 東. Despess, la parnonzia kun'yomi l'è doperada quand el kanji l'è ona parolla in de per lu, menter quand pussee kanji a fann ona parolla la parnonzia doperada l'è despess quella on'yomi, ma el gh'è tant di eccezion.

Gh'hinn anca i paroll ateji, dova i caratter kanji a hinn doperaa domà per el son e minga per el signifegaa: per esempi 札幌, la cittàa de Sapporo, che l'è on nomm tolt de la lengua Ainu e 'l gh'ha minga de signifegaa in giappones.

L'Hiragana[Modifega | modifica 'l sorgent]

I caratter hiragana (sotta) cont i kanji di quaj hinn vegnuu giò.

I caratter de l'Hiragana (平仮名 "caratter semplis") a hinn doperaa per scriv:

  • i okurigana, i inflession di aggettiv e verb, coma る in 見る (miru, "mi vedi, ti te vedet…" – i verb giappones a hinn minga inflettuu segond i personn) e い in 白い (shiroi, "mi sont bianch, ti te set bianch…"), e anca た e かった rispettiv in di form passaa 見た (mita, "mi hoo veduu, ti t'het veduu…") e 白かった (shirokatta, "mi eri bianch, ti t'eret bianch…");
  • i particell grammategal o i posposizion – paroll cort e comun, on poeu compagn di preposizion lombard;
  • ona quaj parolla de alter categorij che la gh'ha minga ona scrittura cont di kanji, che l'è tropp difficil de scriv o (soratutt in di liber per fiolitt) de capì;
  • i furigana, ch'hinn di caratter hiragana piscinitt scrivuu sora (o a dritta in la scrittura verticala) i kanji in di liber per fiolitt o forest che imprenden la lengua, o anca per spiegà caratter pussee difficij (soratutt se foeura de la lista di jōyō kanji) o che poeuden vess capii mal in del contest specifegh.

Segond chi scriv, anca paroll normalment scrivuu cont i caratter kanji poeuden vess scrivuu cont quij hiragana (tucc i paroll giappones poeuden semper vess scrivuu tucc cont l'hiragana o el katakana); quest mestee chì l'è soratutt faa per dà on'impression men formal a la parolla. On esempi a l'è la parolla kawaii, "carin", che l'è despess scrivuda cont l'hiragana かわいい anca se la gh'ha ona scrittura cont i kanji (可愛い).

In d'on quaj cas, di paroll ch'hinn devegnuu grammaticalizzaa a hinn scrivuu in de l'hiragana e minga cont i kanji. Per esempi, la radiss del verb 見る (miru, "vedè") l'è normalment scrivuda cont el caratter 見 (る l'è l'hiragana ru). Ma, quand l'è doperaa coma suffiss cont el signifegaa de "provà a", tucc el verb a l'è scrivuu cont l'hiragana e donca みる, coma in 食べてみる (tabetemiru, "provà a mangià[ll]").

El Katakana[Modifega | modifica 'l sorgent]

I caratter katakana (a manzina) cont i kanji di quaj hinn vegnuu giò.

I caratter del Katakana (片仮名 "caratter parziai") a hinn doperaa per:

  • I translitterazion de paroll e nomm forest, coma コンピュータ (konpyūta, "computer"), ミラノ (Mirano, "Milan"), o ロンバルディア (Ronbarudia, "Lombardia").
  • I nomm comun de animaj e piant, coma トカゲ (tokage, "luserta") o バラ (bara, "roeusa"), e olter paroll scientifegh o tecnegh, coma i nomm di minerai;
  • I nomm de ona quaj oltra cosa che la gh'ha di kanji poch cognossuu, coma ローソク (rōsoku, "candela");
  • I onomatopej, coma ワンワン (wan-wan, el "bao-bao" di can) e alter ideofon;
  • Enfasi, coma scriv in corsiv in de l'abecee latin.

In di romanz, el katakana l'è anca despess doperaa per dà l'idea de ona parlada foresta o strana, coma per el parlà di robot in di cont de fantascienza.

I Rōmaji[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'abecee latin a l'è doperaa per:

  • acronem o breviazion de olter lengov, coma NATO o UFO;
  • nomm personai, de ditt, o olter paroll giappones in contest internazionai (coma in di passaport);
  • nomm e paroll forest in la litteradura scientifega;
  • paroll forest scrivuu inscì per dà ona impression pussee foresta, soratutt in di reclam;
  • olter paroll giappones derivaa de paroll forest, coma Jリーグ (jei rīgu, "J.League", el campionaa de folball giappones) o Tシャツ (tī shatsu, "maglietta (T-shirt)").