Prossemega

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La prossemega a l'è la dissiplina semiologega che la studia i gest, el comportament, el spazzi e i distanze a l'interna de una comunegazzion, sia verbala sia minga verbala.

Diagrama del Edward T. Hall cont i ragg in e meter

Etimologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El termin, derivad de l'ingles prox(imity) «prossimitaa», componid con probabilitaa cont el sufiss -emics coma per phonemics «fonemega» e compagn[1], l'è stad introducid e coniad de l'antropologh Edward T. Hall in del 1963 per indicà el studi in di relazzion de vicinanza in de la comunegazzion.

Specifeghe[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Hall l'ha osservad che la distanza relazzionala in tra i persone l'è correlada cont la distanza fisega, l'ha definid e mesurad donca quater "zone" interpersonai:

  • La distanza intima (0-45 ghei).
  • La distanza personala (45–120 ghei) per l'interazzion in tra amis.
  • La distanza sociala (1-2-3-4-5 meter) per la comunegazzion in tra person che se cognossen o el raport insegnant-allev.
  • La distanza publega (pussee di 3-4-5 meter) per i publeghe relazzion.

Esempi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Coma tucc i lenguagg, anca la prossemega la cambia de sit a sit. L'istess Edward T. Hall in del so liber La dimension sconduda l'osserva che la distanza de tegnì, quand che se parla cont oltre persone e travers che se sentom ben, la depend de la propia coltura.

I popol de l’Europa setentrionala e del Nord Amerega inn usad a tegnì distanze pussee grand de quei mediterraner, e schiven el contat fisegh in tra person che cognossen. In Italia se poeuden nodà di diferenze in tra Nord e Sud.

El par che i persone che stan de cà in campagna o in montagna ciapen pussee de spazzi de l'oltra persona, inscambi i persone di citaa scurten i distanze. In discotega i distanze se scurten debon. Notevol rilevanza l'ha ciapad anca la prossemega de l'ascensoeur: per esempi i europer in ascensoeur se meten a cercc cont la s'cena pondada ai pared, inscambi i ameregan se meten in fila cont la faza vers la porta.

La prossemega la gh'ha anca un valor de marcador social: in d'una quai region meridionala de l'India, indova la distanza che i person di diverse caste gh'hann de tegnì in tra de lor l'è stabilida con rigiditaa, quand che i persone de la casta pussee bassa (paria) incontren i bramin, la casta pussee volta, gh'hann de tegnìss a una distanza de 39 meter.

Oltra diferenza l'è quella in tra i sess: i mas'c se troeuven mei a banda de una persona, inscambi i femene de denanz.

El scur el tend a fà scurtà i distanze, inscambi cont la lus i persone tenden a stà pussee delonsg.

Quand che la persona la viola la distanza considerada coma "normala" in d'un cert contest, chi 'l parla el cerca de slontanàss o de dirizer el corp in d'un'oltra direzzion, o el met un "mur" (una borsa, un giornal, un brasc).

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Prossemica. in su treccani.it

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Edward T. Hall, La dimensione nascosta. Il significato delle distanze tra i soggetti umani, Bompiani, Milan, 1968.
  • Franca Pregnolato Rotta Loria, Antropologia e prossemica, Campanotto Editore, Udine, 1998.
  • Corrado Veneziano, Didattica della comunicazione verbale e non verbale. Sguardi, prossemica, parole, espressività nella scuola primaria, con una introduzione di Maria Serena Veggetti, Besa, Lecce 2014.

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]