Berlin Ovest

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Mapa di quarter de Berlin Ovest

Berlin Ovest (ciamada in Germania de l'Ovest Berlin (West), in quella de l'Est Westberlin) a l'è stada un'enclav de la Germania Ovest in la Germania de l'Est, fada su de la part ocidentala de la cità de Berlin. El stat de partizzion l'è andad inanz del 1949 al 1990, o ben per tut el period che gh'è stada la Republega Democratega Todesca e l'era dovud a la scerna di Liad che hann batud el Terz Reich de spartìss la capital in distret: quii frances, ingles e statunitens inn stad tacad insema per fà Berlin Ovest, menter quell sovietegh l'è deventad Berlin Est.

Del 13 de avost 1961 al 9 de november 1989 i do cità inn stade partide fisegament del Mur de Berlin, fad su di comunista per schivà che la sgent la scapass a Ovest, e 'l 3 de otover 1990 i du Berlin tornen a vesser un'entità ministrativa unega con la reunifegazzion todesca. Propi per el so vesser un avampost ocidental in del mez del Pat de Varsavia, la gh'ha havud una gran rilevanza politega, l'è stada per esempi visitada del John F. Kennedy indova che l'ha dad el so famos descorrer Ich bin ein Berliner e del Ronald Reagan che l'ha invitad el Gorbaciov a sbater sgiò el mur, e colturala, e un bell poo de romanz e film de spionasg inn stad ambientad propi lilinscì.

A nivell legal, desgià che l'ocupazzion de Berlin la podeva vesser fornida domà de un acord a quater, a l'era governada di Liad, che haveven delegad el poder al Senad de Berlin, con la condizzion che i comandad liad aprovaven i so lesg, che in del 1950 l'ha aprovad una lesg che la deciarava Berlin un stat de la Germania e la recognosseva la Lesg Fondamental 'me font sgiuridega superiora, anca se con di condizzion dade di Liad, che limitaven per esempi el dirit al secret in di comunicazzion. I citadin de Berlin Ovest votaven no per la Dieta Federal e mandaven domà di delegad minga votant, istess per el Consili Federal, ma el Senad el soleva aprovà ogni lesg aprovada a Ovest inscì de tegnì coerent el sistema legal: come che sia, i citadin de Berlin Ovest eren citadin todesch a pien titol e podeven donca candidàss e vesser elesgiud, inscì l'è stad per el cangeler Willy Brandt e gh'haveven minga de andà soldad.

Propi per quell status chi, tut Berlin l'era patujad de tucc i liad, donca era possibel vedé soldad sovietegh a controllà la part ovest e soldad american, ingles o frances in quella est, cont un acord informal in sul doperà no queste patuje per jutà di citadin a scapà.

Referiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]