Destruzion de Milan

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Incision de la resa milanesa al Barbarossa

La destruzion de Milan a l'è staa l'event storich che l'ha vist el Barbarossa invad e destrugà Milan e poeu el nass, in reazion, de la Liga Lombarda.

Precedent[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dòpo de la mort de Papa Adrian IV el collegi di cardinaj el va in disputa e l'elegg dò papa: Lissander III e Vittor IV. Tucc e du se revolgen a l'Imperator Federigh Barbarossa, che 'l preferiss el Vittor, servo fedel de l'Imperi.

A Milan, el cardinal Umbert I de Pirovan, che in la dieta de Roncaja l'eva tolt i part de l'Imperi, el nonzia al popol la scomunega contra del Barbarossa e del Vittor e 'l scomunega anca i vescov de Mantoa, Lod, Cremona, el marchesel del Monferaa, i cont de Biandraa e de la Martesana oltra al castellan de Baradell, ch'even tolt i part de l'Imperator.

Intant Papa Lissander el riess a trovà pussee suppòrt internazional, e anca Franza e Inghilterra el supporten, e Milan ne profitta per invad Lod e slargà la soa sovranità. El Barbarossa el decid de scend in Lombardia per rispond a l'invasion.

Assedi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Giamò in la Primavera del 1161 l'Imperator el proeuva a fà capitolà Milan senz'armi, e 'l ghe sara i vij de reforniment e i camp. I ambassator de Milan, naa a Lod, parpoenen 'na resa condizionada a la costruzion de 'n Palazz Imperial a Milan, la costruzion de ses port in di mura de Milan e di ostagg per trii agn 'me garanzia, ma el Barbarossa el voreva 'na resa incondizionada e in del 1162, d'accordi cont i città lombard a lu fidej 'me Noara, Cremona, Lod e Pavia, invad e destruga Milan, fatt che 'l permett al Barbarossa de sottomett per on quaj agn i città lombard.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Federico A. Rossi di Marignano, Federico Barbarossa e Beatrice di Borgogna. Re e regina d'Italia, Oscar Mondadori 2009.
  • Lodovico Antonio Muratori, Annali d'Italia: dal principio dell'era volgare sino all'anno MDCCXLIX, Volume 4, Giachetti, 1868.
  • Ugo Balzani,"Federico Barbarossa e la Lega lombarda, cap. XXV, vol. IV (La riforma della chiesa e la lotta fra papi e imperatori) della Storia del Mondo Medievale, 1999, pp. 859–904.
  • Elena Percivaldi, I Lombardi che fecero l'impresa. La Lega Lombarda e il Barbarossa tra storia e leggenda, Milano, 2009, Ancora Editrice. ISBN 88-514-0647-2