Sparan de Bari

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Sparan de Bari (Sparano da Bari in italian, Spararus in latin; Bari, intorna al 1250 - Napoli, 1295 o 1296) a l'è stad un giurista italegh, che l'è stad logoteta de la corona angioina.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fioeul de tal Giovann e nevod de Spararus de Spararo, l'era parent del prefet del mar Bonusmirus Nicolaus e del giudes Maynardus f. Grimoaldi de Spararo, l'è andad a studià dirit a l'Università de Napoli e in del 1271 el Carlo I de Angiò ghe fa pu pagà i tasse per studià e in del 1277 l'è fad giudes e assessor del vicari in Sicilia e 'l deventa anca professor de dirit civil a Napoli. In del 1278 el fann giudes magior di contee de Provenza e de Forcalquier, che partegniven al Re de Sicilia, e 'l restarà inscì fina al 1280, per deventà, l'ann adree, consejer del Re e in del 1283 el toeu part a una gran reforma che la sbassa el poder de la cangelleria del Regn, a dàgh pussee de poder a lu e al Bartolamee de Capua. El dà poeu una man a scriver la capitolar di Vesper Sicilian, che ghe darà pussee de autonomia ai feudarari, ai cità e al cler.

Cont el rivà in sul trono del Carlo II de Angiò, che 'l tegn quella reforma chi, el deventa vun di esponent pussee important de la Cort, e 'l favoriss un des'centrament del Regn e 'l ciapà pussee de personal dirigent del Regn e minga de foeura, e grazzia ai so roeull el deventa propi scior e 'l ciapa vari feud, tant che 'l sarà fad logoteta, carega spartida de quella de protonodar - che ghe partegniva al de Capua, e che la tornarà a lu dopo la mort del Sparan.

Vita privada[Modifega | modifica 'l sorgent]

Maridad in gioventura con la Rodia, che la moeur quand che eren in Sicilia, el 14 de avril 1278 el se marida con la Flandina e gh'hann havud du fioeui: el Giovann e la Margherita. El mas'c l'ha ciapad in eredità la pupart di so ben e l'è stad un militar. A la mort l'è stad mitud sota in la Basilega de San Nicola, che lu gh'haveva donad una cros d'arsgent.

Tribut[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gh'hann dedicad una via in del quarter de Murat a Bari. Anca se minga regordad tant 'me el Bartolamee de Capua, se pensa che el so roeull in del trasformà la curia el sia stad pussee grand, anca se l'ha lassad manch de trace scrivude.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]