Ascani Maria Sforza

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ascani Sforza

L'Ascani Maria Sforza Vescont (Cremona, 3 de marz 1455 - Romma, 28 de magg 1505) a l'è staa on cardinal milanes, cognossuu per la soa abilità diplomatega che l'ha menaa a l'elezion de papa Lissander VI.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nassuu a Cremona, l'è el quint fioeu del Duca Franzesch Sforza e de la Bianca Maria Vescont, fredell di Duca Galeazz Maria e de Lodovigh el Moro. De giovin l'è staa scernuu 'me sostituu del Guillaume d'Estouteville con l'obietiv de avègh el sostegn sforzesch per salì al Papaa. Perduda la nomina a l'è faa no cardinal ma in del 1479 l'è nomenaa vescov de Pavia.

A la fin, in del 1484 el Collegi di Cardinai, l'è proclamaa cardinal diacon di Sant Vito e Modest, e 'l riva a Romma pocch dopo de la mort del Papa Sist IV. El partecipa donca al Conclav e l'ha contribuii a l'elezion del Papa Innocenzi VIII.

In del 1488, 'me Vescov de Pavia, l'ordena la costruzion del noeuv Domm de Pavia, progettaa de l'architett lombard Giovann Antoni Amadee, l'è anca protagonista de l'union di cistercens toscan con quej lombard e de la restrutturazion de la Basilica de Sant Ambroeus.

In del pontificaa a l'è staa la spia del fredell in la Santa Sed, cont el fin de fàgh fà la pas ai Sforza cont el Ferdinand I de Napoli e, dopo de 'na disputa con l'ambasciator franzes fermada de Papa Innocenzi, in del 1492 el se incontra cont el Ferdinand de Capua, nevod del Re.

Vizecanzelee[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del conclav de l'agost 1492 el proeuva a deventà Papa ma el falliss: El promett el sò vot al Papa Lissander VI in cambi de la soa collaborazion. In cambi de l'elezion el noeuv Papa el nomena Ascani vizecancelee, ciovè primm minister de facto de la Santa Sed. Per rinforzà i ligamm in tra i dò coronn Ascani l'ha organizza el Matrimoni in tra el Giovann Sforza, sò cusin e governator de Peser, cont la Lucrezia Borgia, fioeula illegittima del Papa.

Invasion franzesa[Modifega | modifica 'l sorgent]

El bon rapport in tra el Papa e Ascani el forniss quand che la Franza la scerniss, in del 1494, de invad Romma. El Papa, che 'l saveva di macchinazion del cardinal Giulian de la Rover, l'ha scernuu de resist menter l'Ascani, liaa in secrett cont el Carlo VIII de Franza, l'ha sostegnuu l'invasion.

Quand che la Franza l'è stada battuda Ascani l'è poduu tornà in Vatican, senza però provà a tornà an'mò in di favor del Papa. Quand che 'l Giovann Borgia l'è staa mazzaa a cortelad, Ascani l'è staa accusaa del saltament ma assolt del Pontefice.

La Franza l'ha invaduu poeu an'mò l'Italia cont el sostegn roman e Ascani l'ha vist el borlà di Sforza a Milan. In di conclav del 1505 el proeuva ancamò a ciappà la tiara, ma a l'è sconfitt, e 'l moeur in del 1505.

Tributt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Milan el gh'ha dedicaa 'n importanta arteria stradala longa 1,5 km che la costeggia el Navili Paves in direzion Pavia.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]