Giovanni Ramusani

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Giovanni Ramusani (Resg, 11 de otover 1851 - Bologna, 2 de marz 1923) a l'è stad un ingegner, politegh e poeta italian, autor, cont el nom de Bortlin de la Chervara o de l'Amigh Zresa, de varie poesie in dialet resgian.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nassud in del 1851 a Resg, ancamò al temp del Ducad de Modena e Resg, el vegniva de una familia modesta de vendor de somenze, col so paa che l'era de Carpeneda, in sui Pennit emilian. In del 1875 el se laurea in ingegneria civil e architetura a Bologna, e 'l farà l'ingegner idraulegh per tuta la soa vita intrega, e in del 1879 el toeu mier. In del 1892 l'è nomnad diretor del burò de bonifega de Resg, roeull indova che 'l lavorarà al desvilup de la Bonifega Parmigiana Moglia, indova che 'l se met anca a studià i vegge lesg, reson che'l fann soci de la Diputazzion de Storia Patria.

L'è stad anca ativ in politega: moderad in d'un period de vision, l'era malvist sia de la destra che de la sinistra: in del 1882 ghe fann 'na caricadura indova che 'l fa l'equilibrista in tra la Cros e 'l Diavol. In del 1896, con l'elezzion del sindegh Igino Bacchi, el va dent in Consili Comunal, indova che ghe resta, in tra magioranza e minoranza, fina al 1904, per poeu andà in Consili Provincial del 1906 al 1920. El so fioeul, l'Alberto Ramusani, l'è stad anca lu ingegner ativ in la bonifega e in politega, l'è stad adiritura podestà e president de la Provincia.

Oeuvera[Modifega | modifica 'l sorgent]

Considerad el pussee gran autor in dialet resgian, la soa oeuvera a l'era soratut dedicada ai so amis pussee bon e no per el gran publegh, foeura che per el giornal Prusproun, che l'era scrivud de lu e de du collaborator, per intregh in dialet, e indova che 'l critegava i politegh che sgiugaven con la fiducia di resgian. Quand che la finiss l'aventura de 'sto giornal el va comunque inanz a fà poesia, soratut a parlà di sit pussee bei de Resg.

La soa oeuvera magna a l'è considerada la regolta El Ciacer dla Sgnora Margaretta con la Sgnora Ruseina de 71 sonet che faseven ironia in su la società veggia e conservatora de la cità. In In Ghett, inveci, el fa ironia in sui sgiudee che viveven in la cità, e 'l dopera per fàll un dialet alterad, pussee vesin a quell che parlaven i sgiudee, per esempi con la "s" sostituida de la "z" e vari termen gergai ciapad de l'ebraich.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]