Musee di Capucin (Milan)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Musee di Capucin
(IT) Museo dei Cappuccini
Sit
Stat
Italia
LocalitàMilan
Adressavia Kramer, 5
Coordinade45°28′08.27″N 9°12′30.76″E / 45.468964°N 9.208545°E45.468964; 9.208545
Carateristeghe
TipoArt sacra e oget ligad ai fraa capucin
ProprietàEnte Beni Culturali Cappuccini onlus
Visitator1 307 (2022)
Sitt web
This box: view  talk  edit

El Musee di Capucin a l'è un musee religios de Milan, vert del 2001 arent al convent di fraa capucin, dent a palazzi Kramer.

L'è part de la Sociazzion di Musee Eclesiastegh Italian.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I fraa capucin gh'è in Lombardia del 1535 e l'obietiv del musee l'è quell de mostrà el so patrimoni artistegh, coltural e religios, oltra a guarnà quell che resta di convent serrad.

El musee 'me che l'è adess l'è vert del 29 de november del 2019, dopo de 'n ransgiament de l'esposizzion e 'n restaver de la sed de esposizzion.

Collezzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'esposizzion, che l'è in su du pian, a l'è spartida in ses sezzion, con dent oeuvere e element de liturgia e vita monastega del XIV al XX secol.

La vita del convent[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quella sezzion chi la mostra la vita di fraa capucin, e anca di alter de la familia franzescana, in di convent, fondada in su l'orazzion, depersè e in comunità, e in sul temp liber passad a domandà la limoeusna e jutà pover e malad.

Chinscì se troeuva un quader de 'n fraa capucin che 'l gh'ha una scatola de tabach in man, oeuli in su tila del 1870-75 del Teofilo Patini, e una cesta per la limoeusna fada a trescia di monegh del secol XIX.

Capucin e I du moros[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quella sezzion chi la mostra el ligam in tra i fraa, el Lissander Manzon e i so I du moros, e se porta 'me testimonianza i test a tema di biblioteghe di convent e l'assistenza di fraa in di Lazaret.

Se troeuva anca una Madona col Bambin, ciamada propi del Lazaret, de l'Antonio Rossellino, che la vegniva del Lazaret de Porta Renza, un quader del Pasquale Canna de la Gesa de l'Imacolada el dì che hann fad beat el San Crispin da Viterbo e anca un litrat fotografegh del Manzon midem.

Iconografia franzescana[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quella sezzion chi l'è incentrada in su la figura del Franzesch d'Assisi e 'l so vesser guida per la fameja franzescana, che per quella reson chi la gh'ha in del so tesor varie oeuvere che 'l representen.

Chinscì a gh'è una Natività del Vissenz Civercc, 'n Imacolada Concezzion col Franzesch del Camillo Procaccini, e varie alter oeuvere dedicade a lu, despess anoneme o senza atribuzzion ciara.

I fraa capucin[Modifega | modifica 'l sorgent]

In quella sezzion chi se troeuven di oget che inn doperad in manera comuna di fraa in del so viver in di convent. A gh'è un quader del San Crispin del secol XIX e un autolitrat del Camillo Kaiser in del so studi.

Iconografia sacra[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quella sezzion chi la mostra la fed cristiana a travers di tecneghe artisteghe francescane. Se troeuven un'adorazzion di Magi del Civercc, una cros che la vegn del studi del Carlo Borromee e anca una soa mascara funeraria, un quader de la Santa Ciara che la ved el Franzesch, una Via Crucis illustrada completa e una Madona col Bambin.

I donazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quella sezzion chi, ciamada "l'art de donà l'art", la mostra i donazzion che la sgent l'ha fad ai convent di capucin in cinchcent agn, un temp soratut per reson de devozzion ma, pussee inanz, anca propi 'me custod de l'art.

Chinscì se troeuven quader de l'Ugo Gheduzzi, de l'Umberto Boccioni, del Pio Sanquirico, del Filippo Palizzi, del Paolo De Majo e del Leonardo Bazzaro e anca una statua de l'Ecce Homo del Jacques-Alain Lachant.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]