Ostpolitik

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Inconter a Erfurt in tra el Willy Brandt e 'l premier oriental Willi Stoph

Con Ostpolitik se intend la politega de normalizazzion di raport con la Republega Democratega Todesca voluda del cangeler de la Germania Ovest Willy Brandt, che gh'ha fad otegnì el premi Nobel per la pas in del 1971. In precedenza, Bonn ghe stava adree a la dotrina Hallstein, che la prevedeva che i Stat che recognosseven la Germania Est podeven havégh no relazzion con lor, e donca la Germania Ovest la sostegniva de havégh un mandad esclusiv in su tuta la Germania, donca la DDR l'era un Stat minga legitim.

Prima de tusscoss, la Germania Ovest l'ha recognossud i so confin con Polonia e Union sovietega, roba che l'ha menad poeu a l'acord di quater potenze che l'ha, in di facc, congelad la situazzion, con l'Ovest che 'l se impegnava a scernì no Berlin 'me soa capital e se garantiva pussee de libertà de moviment, a gh'è poeu l'acord in sui transit, che 'l regola el passà de 'n paes a l'alter e, per la prima voeulta, ghe recognoss ai citadin de l'Est el dirit a visità i parent a Ovest se la gh'è una gran emergenza in familia.

In del 1972 el leader todesch de l'Est Walter Ulbricht l'è sostituid de l'Erich Honecker, pussee vesin a Mosca, che donca el scerniss de stàgh adree a 'na politega distensiva compagna de quella de l'URSS, inscì el 21 de dicember 1972 a l'è firmad el tratad fondamental, che 'l ved i do Germanie regonossés 'me di Stat sovran e dervì di relazzion diplomateghe, anca se minga a nivell de imbasciada ma domà de "representant permanent", e grazzia a 'sto acord chi l'ann dopo vann dent tute e do ai Nazzion Unide.

El darrer acord ligad a l'Ostpolitik a l'è stad el tratad de Praga del 1973, indova che la Cecoslovacchia e la Germania Ovest se recognosseven e renonziaven ai so revendicazzion territoriai, roba che la val 'me renonzia finala ai Sudet ma anca 'me annulament del tratad de Monegh del 1938, donca cont una vera pas in tra Bonn e Praga. In del 1974 el Brandt l'è pu cangeler, sostituid de l'Helmut Schmidt, e la situazzion internazzionala l'è cambiada fiss, con la distension che l'è stada pu tirada inanz 'me obietiv principal, anca se l'è mai stad schivad del tut un svesinàss a l'Est, per esempi in del 1975 tute e do i Germanie hann firmad el tratad de Helsinki che gh'ha dad vita a l'OCSE.

In del 1982 l'Helmut Kohl de la CDU/CSU el va su 'me cangeler, ma el cambia no el raport con l'Est, tant che in del 1987 l'Honecker l'ha visitad la Germania Ovest, el prim leader oriental a fàll, roba vista 'me tirà inanz de la Ostpolitik.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]