Yeshe Tsogyal

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La sciora Karchen.

La Yeshe Tsogyal (circa 757 o 777817), ancasì ciamada ‘el vitorios oceen de la cognossenza’, ‘l’imperatriz del lagh de la cognossenza’ (tibetan: ཡེ་ཤེས་མཚོ་རྒྱལ, transliterad: ye shes mtsho rgyal), o anca pœu cont el sò nom sanscret de Jñānasāgara (‘l’oceen de cognossenza’), o sciora Karchen per el nom del sò clan de parvegnenza,[1] l’è staita una santa buddhista tibetana che l’ha guadagnad l’inluminazzion in la sò vita e che la ven considerada coma ‘la mader del buddhesim tibetan’.

A gh’è di font che disen che l’era o vuna di mier o di concubine ofizziai de l’imperador del Tibet Tri Songdetsen[2] quand che lee l’ha inviad a studià i filosofie buddhiste cont el grand mistegh Padmasambhāva che l’era apenna rivad a cort par dàgh una man ai tibetan a trà in pee el monasteri de Samye; lee la vegnarà vuna di sò prenzipai spose tantreghe in la pratega del karmamudrā. El Padmasambhāva l’è retegnud el fondador de l’orden Nyingma del buddhesim tibetan – indova che la Yeshe l’ocupa la posizzion pussee volta intra i oltre done sante – e l’è considerad anca coma un segond buddha de la nosta era.[3] La sciora Karchen l’è famosa per havé revelad di terma cont el Padmasambhāva, e anca per vesser staita la scrivana prenzipala de quei revelazzion divine chì. I terma inn di manoscricc de cognossenza sacra revelada propri del Padmasambhāva in personna, e che la Yeshe la n’ha scondud un quaj indeperlee par el benefizzi di nœuve sgenerazzion che vegnarann de mò inanz.[4]

Nassuda coma una prenzipessa in la region del Karchen, l’è scapada de di matrimoni combinad infina a che l’è staita ciapada via del Tri Songdetsen. La Yeshe Tsogyal l’ha vivud per pu o manca novanta-nœuv agn e l’è deventada vuna di figure pussee importante de la scœula Nyingma, e anca un modell de virtù e disciplina par tucc i devot buddhista. Ancaben che la saja despess retegnuda coma la sposa prenzipal del Padmasambhāva, la Yeshe Tsogyal l’è staita soratut una majestra spirituala indeperlee.

Grazzia ai sœu gagnament spirituai, i orden Nyingma e Karma Kagyu del buddhesim tibetan recognossen la Yeshe Tsogyal coma una buddha dona.[5]

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Padmasambhāva setad sgiò in sul sò tròn con la Yeshe Tsogyal lì debass.

Segonda la legenda, la Yeshe Tsogyal l’è nassuda in l’istessa manera del Buddha storegh: cont un mantra che el ghe sonava lilintorna intratanta che sò mader la la dava a lus senza havégh de patiment. La ven considerada una reincarnazzion de la Maya, la mader del Buddha. El sò nom, ‘la reina del lagh de la saviezza’, el ven sgiò de una legenda che la cunta su che la sò nassida l’haveva causad un lagh lì arent de slargàss fœura inscì tant che i sò dimension s’eren redobiade.[6]

I sò tendenze spirituai gh’eren sgiamò de la sò età de bagaja, desgià che l’havariss preferid dedicàss a l’istudi e a la pratega del dharma invezzi de tœù marid. La se l’era propri metud in del coo inscì tant, che una vœulta l’era scapada via de cà e i sò sgent gh’haveven havud de ì a ciapàlla e tràlla indree con la forza. A sedes agn, la ven constrensgiuda a sposà l’imperador del Tibet de quii dì lì, el Tri Songdetsen, siben lee la voleva nò.

Apos el sò sposalizzi, el Tri Songdetsen l’ha invidad a cort el Padmsambhāva e vun di sœu amis, un abad e literad buddhista, par spantegà i insegnament del Buddha in Tibet. L’imperador l’ha suzzessivament dait al Padmasambhāva la man de la Yeshe coma on’oferta, e lu l’ha minga nomà azzetad, ma el l’ha anca liberada cont el voltàlla prima in vuna di sœu student pussee important, e pœu in vuna di sò spose.[7]

Vita spiritual e otegniment[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del corp de una fomna[Modifega | modifica 'l sorgent]

Una picciura tradizzional de la Yeshe Tsogyal.

Par quell che revarda la presenza di fomen dedent del panorama monastegh tibetan, la Yeshe Tsogyal l’è staita un rœul modell, e ancamò al dì d’incœu l’è considerada coma un esempi de indàgh adree. Quand che la gh’ha rogad al Padmasambhāva se, in la sò pratega spiritual, la gh’haveva de tœù in considerazzion un quaj incorsgiment particolar dovud al sò ‘inferior corp de dona’ – un’espression che la ven despess dovrada in di biografie di sante tibetane –[8] la reazzion del Padmasambhāva l’è staita quella de respondegh che el sò corp femenin l’era nò un ostacol a l’inluminazzion, coma se pensava, ma un quajcoss de sora maross: ‘el fondament par l’inluminazzion a l’è un corp uman. Om o fomna, en fa minga de diferenze. Ma se la fomna l’è bona de desvilupà el bodhicita, la ment conzentrada in sul gagnament de l’inluminazion, havégh un corp femenin el podaria vesser anca mej.»[9]

Depos de tanc agn passad a studià de vera e a prategà la meditazzion, el nivell de dessedament spiritual, de inluminazion, de la sciora Karchen l’è vegnud propri istess istess a quell del Padmasambhāva.

Prateghe spirituai[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Yeshe Tsogyal l’è famosa par havé passad tanc agn indeperlee, in isolazzion per di retir meditazionai. L’è riessida a terminà di divers cicli de prateghe tantreghe che l’haveva imprendud del Padmasambhāva e dei oltre creature savie cont i quai l’era vegnuda in contat, coma per esempi i prateghe del Vajrakīlaya, el tummo, el zhitro e el karmamudrā.

Tute quei prateghe chì hann menad la sciora Karchen a l’inluminazion. Intra i laegh tibetan, la ven considerada un buddha completament inluminad che el tœu la forma de una dona ordinaria par vesser pussee azzessibel ai persone ordinarie, ‘che, per el moment, a inn gnancamò bone de vedé la sò forma de Vajravārāhī coma una divinità completament liberada.’[10]

Student[Modifega | modifica 'l sorgent]

Una statua de la Yeshe Tsogyal.

Quand che l’è moruda, a se dis che la Yeshe Tsogyal la gh’haveva vundes student prenzipai, che eren e dei omen, e di fomen. Chischì che ven sgiò del lignasg de la sciora Karchen a inn:[11][12]

  • Karchen Zhonnu Dronma;
  • Monmo Tashi Khyidren, o i putei Tashi (del Bhutan);
  • Shelkar Dorje Tsomo, o Dorje Tsomo (del Shelkar);
  • Be Yeshe Nyingpo;
  • Ma Rinchen Chok;
  • Odren Zhonu Pel, o Odren Pelgyi Zhonnu;
  • Langlab Gyelwa Jangchub Dorje;
  • Lasum Gyelwa Jangjub, o Atsara Sale;
  • Darcha Dorje Pawo;
  • Ukyi Nyima, o Surya Tepa (del Tibet zentral);
  • La regina Li-za Jangchub Dronma, o Jangchub Drolma (del Khotan), vuna di regine del Tri Songdetsen.

Tucc i ultem insegnament de la Yeshe inn stait impartid perchè quii vundes student chì ghe j’haveven ciamad.

Insema ai sœu student prenzipai, a gh’era pu o manch setanta-nœuv olter student minor che eren ibi present adree a scoltàgh su i sœu insegnament de lee.

Emanazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Yeshe Tsogyal l’è ancasì considerada un’emanazzion de la bodhisatva Tara. L’è anca pœu retegnuda un’emanazzion di ḍākinī Samantabhadrī e Vajrayoginī e del prajñāpāramitā, la cognossenza transcendental.[13]

Vos correlade[Modifega | modifica 'l sorgent]

Referenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Biographies: Yeshe Tsogyal, Princess Of Karchen. Gyalwa Karmapa.
  2. Gardner, Alexander (January 2018). "Yeshe Tsogyel". The Treasury of Lives. ISSN 2332-077X. Retrieved 2021-11-24.
  3. Khenchen Palden Sherab (2010). The Buddhist Path: A Practical Guide from the Nyingma Tradition of Tibetan Buddhism. Snow Lion Publications, 85. ISBN 9781559397988. 
  4. Dharma Fellowship: Yeshe Tsogyal, Princess of Karchen.
  5. Changchub, Gyalwa; Nyingpo, Namkhai (2002). Lady of the Lotus-born: The Life and Enlightenment of Yeshe Tsogyal. Translated by the Padmakara Translation Group. Boston & London: Shambhala Publications. ISBN 1-57062-544-1.
  6. Klein, Anne Carolyn (1995). Meeting the Great Bliss Queen: Buddhists, Feminists, and the Art of the Self. Boston: Beacon Press. ISBN 0-8070-7306-7.
  7. Klein, Anne Carolyn (1995). Meeting the Great Bliss Queen: Buddhists, Feminists, and the Art of the Self. Boston: Beacon Press. ISBN 0-8070-7306-7.
  8. Jacoby, Sarah H. (2015). Love and Liberation: Autobiographical Writings of the Tibetan Buddhist Visionary Sera Khandro. Columbia University Press.
  9. Stevens, John (1990). Lust for Enlightenment: Buddhism and Sex. United States: Shambhala. ISBN 978-0834829343.
  10. Klein, Anne Carolyn (1995). Meeting the Great Bliss Queen: Buddhists, Feminists, and the Art of the Self. Boston: Beacon Press. ISBN 0-8070-7306-7.
  11. Vajrayana Tri Ratna, Dharma Heirs of Yeshe Tsogyal,http://vajrayana.triratna.info/Nyingma-B1-Yeshe-Tsogyal-lineage.html
  12. Dowman, Keith (1984). Sky Dancer: The Secret Life and Songs of the Lady Yeshe Tsogyel. Boston, MA: Routledge & Kegan Paul.
  13. Jnanasukha About — Jnanasukha.

Olter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]