Palazz Spinola

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La sala d'or
La sala d'arme del palazz

El Palazz Spinola a l’è on palazz de Milan del cinch-cent, rifad in del cors del Vot-cent. Storicament partegnud al sester de Porta Noeuva, el se troeuva in via San Paolo 10. Dal 1808 a l'è sede de la Socetà del Sgiardin.[1]

Storia e descrizzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ordinad in del 1580 dal bancher genoves Leonardo Spinola[2], om de fiducia del Tomas Mario, alter banchere genoves, el palazz a l’è stad fad tirà su d’on architet mai conossud in trè campagne de lavorà diferente intra ‘l 1570 e ‘l 1615. A inn stade fade di ipotesi a proposit del Pellegrin Pellegrin e del Martin Bassi, ma domà la partecipazzion del Bassi la parariss oramai certa;[3] incoeu el dedent de l’edifizzi l’è soratut el risultad de rimestadure fade in del cors del vot-cent: la faciada sempliz indove figura el portal de bugnad, la lassa intravedé poch di ambient de lusso che gh’è de dent.

A l’è famosa la Sala d'or progetada del Gerolamo Arganino e decorada del Giacomo Tazzino: la sala, rimodernada in ocasion del sposalizzi de l'Imperador Ferdinand I, a l’è spazziosa e monumental, circondada d’on colonnad decorad con fris e sormontad de la trabeazione che fann su la tribuna per l'orchestra[1]; e poeu figura i afresch e i stuch dorad in su sfond avori; a l’istessa manera la Sala d'arsgent la toeu el nom di stuch color arsgent del Luigi Tatti.

Colpid senza misericordia di bombardament anglo-american del 1943, l’edifizzi l’ha ciapad foeugh e siben che i architeture de la faciada e de la cort sien restade intate, el foeugh l’ha distrut quasi tucc i pian de sora e di part del pian-terren e de conseguenza i tecc e bona part di volte a inn crollad e i dò sale descrivude chì de sora a inn stade distrute, de lor domà i mur s’inn salvad.[3]

On alter ambient important l’è de sicur la Sala de ball, che ‘l sò nom el lassa intender che la fudess sede di ball. La sala l’è stada vista e amirada del Stendhal, ospit tante volte in del palazz in del cors de ball e festesgiament. In la cort a gh’è la torre belvedere del Cinquecento, ambient drovad in di festegiament del sgiardin d’estad[4]

El Palazz Spinola, fina a la soa mort, l’ha ospitad el gran studi del pitor Luigi Conconi (1852-1917) che 'l l’ha condividud a longh insema al Gaetano Previati (1852-1920).[5]

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 Attilia Lanza, Milano e i suoi palazzi: Porta Orientale, Romana e Ticinese, Libreria Meravigli Editrice, 1992, pg. 16.
  2. Attilia Lanza, Milano e i suoi palazzi: Porta Orientale, Romana e Ticinese, Libreria Meravigli Editrice, 1992, pg. 19.
  3. 3,0 3,1 a cura di Alberto di Bello. CONTRIBUTO A UNA BIBLIOGRAFIA DEI PALAZZI PRIVATI DI MILANO DAL XIV SECOLO ALL’ETÀ NEOCLASSICA. http://mssormani.comune.milano.it, aprile 2016 (arqiviad de l'url orijenal in data 26 aprile 2017)
  4. Attilia Lanza, Milano e i suoi palazzi: Porta Orientale, Romana e Ticinese, Libreria Meravigli Editrice, 1992, pg. 18.
  5. Luca Beltrami, L'anima e lo studio di un pittore (in memoria di Luigi Conconi), in Emporium, XLVIII, nº 285, Bergamo, Istituto italiano di arti grafiche, settembre 1918.

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlade[Modifega | modifica 'l sorgent]