Gesa di Sant Nicola e Ambroeus

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La Gesa

La Gesa di Sant Nicola e Ambroeus a l'è una gesa con monester ortodoss che l'è mituda dent vuna di part del vegg Lazaret de Milan che l'è stada minga trada sgiò. La fa la Divina Liturgia in italian, romen e slav eclesiastegh[1] e la partegn a l'arcidiocesi ortodossa de Milan e Longobardia - ciamada anca Sant Sinod de Milan - de la metropolia de Aquileja, una gesa vera ortodossa minga in comenion cont i alter gese ortodosse tradizzionai.[2]

La part monastega l'è dedicada al San Giovann Maximović e l'è ritegnuda, desgià che ghe lavora dent el primat, una catedral.[3]

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Origin de l'ortodossia russa a Milan[Modifega | modifica 'l sorgent]

El cult russ a Milan el gh'è sgiamò de fin '800, quand che i prim russ fann san-michel in la cità ambrosiana, ma el sarà domà con la revoluzzion de otover, che la mena un bell poo de sgent a lassà la Russia, che in del 1924 la fa su un comitad de gesa per domandàgh al metropolita de Paris Evloghij de havégh el cult, e l'è donca mituda sota la parochia de Fiorenza: in principi se celebrava in d'una gesa imprestada di anglican, poeu l'è ciapad un local in via Procacin e in del 1935 l'è fad curad el Apollon Smorgevskij, che 'l porta la gesa - che l'era stada dedicada al Nicola Taumatorgh - in d'un sit pussee grand in via Poncell e 'l sarà lu a compagnà la comunità in di agn gram de la segonda guerra mondial cont el Cardinal Schuster che, in secret, el jutarà a havégh a disposizzion quell che ghe voleva per tegnì viva la gesa.[4]

La guerra e i emigrazzion lassen svujada la comunità ortodossa russa de la capital lombarda, che la taca a declinà, e con la mort in del 1962 de l'Apollon la va 'n poo in malora, con la cura di anime milanese lassada al Ioann Iankin, prelad de la Catedral de San Nicola a Nizza, che 'l gh'haveva anca de dì messa a Sanrem, Fiorenza e Meran, anca lor senza pret, e donca gh'era domà una liturgia al mes.[4]

La Gesa al Lazaret[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1972 el ieromonegh Evloghi Hessler el va a Milan de Paris e 'l taca a renoeuvà la comunità, in principi cont un sitarell a la Bovisa e, poeu, del 1973, al Lazaret, che l'ha ciapad in ficc e l'ha restruturad, a dedicàll anca e al Sant Ambroeus, e l'è stada a longh al center de la devozzion ortodossa a Milan.[1] Prima quella comunità lì la dependeva del patriarcad de Mosca ma in del 1983 l'Evloghi el se destaca per metés sota el metropolita Gabriell del Portogall, roba che la mena el Dimitri Fantini, anca lu ieromonegh, a destacàss con part di fedei per fà su una noeuva comunità, in comenion con Mosca e cont el rest de l'ortodossia, che la deventarà la Gesa di Sant Sergi, Serafin e Vissenz.[4]

Ghe saria stad di miracoi marian, e se dis che l'ancona de la Madona l'habia lucciad.[5]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 Milano, il monastero ortodosso di via San Gregorio: l’anima russa di Porta Venezia.
  2. La metropolia di Aquileia.
  3. Chi siamo - la chiesa del Lazzaretto.
  4. 4,0 4,1 4,2 LA CHIESA ORTODOSSA RUSSA IN ITALIA.
  5. Chiesa ortodossa russa dei santi Nicola e Ambrogio.

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]