Tregua de Parabiaa

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La Gesa indova che hann firmad la tregua

La tregua de Parabiaa a l'è stad un acord fad in tra el 28 e 'l 29 de avost del 1257 che l'ha dervid la strada a la pas de Sant Ambroeus, che l'ha mitud fin ai lote interne al comun de Milan in tra la nobiltà e 'l pòpol, a meter in ciar el poder di Torrian 'me sciori de Milan e a schivà una guerra civil.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El principi[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'arcivescov de Milan Leon de Peregh, capo di nobil, el voreva no dàgh vos ai citadin in la politega urbana, inscì de tegnì i vegg privilesg, e quella roba chi l'ha fad tension in tra i nobil e i popolan, roba che l'è cressuda propi tant quand che el Ghielm de Landrian, un nobel, l'ha ciapad un poo de daner del popolan Ghielm Salv e, quand che l'è stad no bon de pagà, l'ha ciamad in la soa villa de Marnaa e l'ha copad, a sconder poeu el corp.

I so servitor, però, hann ciapad la salma e l'hann portada in di vie e piazze de la cità ambrosiana, a fà inrabì propi tant el popol.

Vent de guerra[Modifega | modifica 'l sorgent]

Inscì, la Commune populi, sota la guida del capitani del popol Martin de la Torr, la s'è volzada, a obligà la nobiltà a scapà de la cità in del luj del 1257, sota la protezzion de l'Arcivescov. El 5 de avost riparen a Sibrion, menter i milizzie del popol tachen la zona de Fagnan.

Riven poeu a sostegnì la Commune militum di rinforz del Sevar e poeu incontren, a faravost, i nobel comasch e, insema, riven fina a Nervian, a ciapà anca Legnan e Canegraa. El 24 d'avost el riva, a fianch de la popolazzion, el Carrocc, e eren tucc pront a scontràss.

In 'sti spostament, tra l'alter, el Leon de Peregh el se mala, a restà in del so Palazzi fina a la mort, a otover.

La tregua e la pas[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del menter la machina de la diplomazzia la se moeuv e i imbasciator de Bressa, Berghem, Crema, Noara, Pavia e Lucca, guidad de l'Egidi de Cornoeuva, domanden una tregua, per poeu permeter al Papa de internvegnì per la pas.

Infin, el 28 d'avost se incontren in la gesa di Sant Gervas e Protas de Parabiaa i representant di do fazzion: el Bardin Boss per i nobil e 'l Jacom Usebi per el volgh, discuten el compromess e firmen la tregua el dì despoeu, con la mediazzion di Fraa Predicator Minor, a representà el Stat de la Gesa.

La tregua l'è publegada per un mes e la resta in vigor per un ann, a vesser sostituida de la Pas de Sant Ambroeus del 4 d'avost del 1258.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]