Religion gallo-romana

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El dia Zernun (Cernunnos).

La religion gallo-romana l’è el produt de la sincretizazzion di prateghe religiose tradizzionai di Gai – che, in orisgen, i eren di popoi de lengua zeltega – e la religion greco-romana, inscì coma prategada de l’istacc roman, e pœu introduta ind la Gallia Transalpina e Zisalpina apœus a la conquista de Roma.

Deitaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

La deja Rosmerta cont el Mercuri lì aprœuv

Ind un quaj cas, i nom di dia gallegh inn vegnud una scomagna tacada adree a la deitaa romana, e vice versa. Per esempi, el Len l’era deventad Len Mart, e el Penin Sgiœuv Penin. In dei olter cas, ai dia roman ghe vegneva dait una sposa gallega – l’è el cas del Mercuri che l’è stait miss insema a la Rosmerta, e la Sirona l’è deventada la sposa del Poll. Almanch ind un cas – quell de la deja equina Epona – la deitaa l’è staita adotada di Roman.

I cult misteregh de la Roma antiga haveven penetrad la Gallia sgiamò a l’inizzi – quest el tœu dent i cult de l’Orfee, Mitra, Cibell e Isis. El cult imperial, zentrad in sul numen augustee, l’è vegnud important fiss ind la religion comuna de la Gallia, soratut ind la Lion romana.

Prateghe[Modifega | modifica 'l sorgent]

I prateghe religiose romane compagne dei oferte d’inzens e el sagrefizzi di bestie, inn staite ciapade denter ind la religion gallega de tucc i dì.

Vardee anca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Font[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Burnand, Y. (1999). "Notes sur le vocabulaire épigraphique de la représentation de la divinité en Gaule romaine" in Signa deorum : L'iconographie divine en Gaule romaine. Communications présentées au colloque organisé par le Centre Albert Grenier d'antiquité nationale de l'Université de Nancy II et la direction d'études d'antiquités de la Gaule romaine de la IVe section de l'École pratique des hautes études. Y. Burnand and H. Lavagne. Paris, De Boccard (FR).
  • Debal, J. (1983) "Vienne-en-Val, divinités et sanctuaires." Bulletin de la Société Archéologique et Historique de l'Orléanais, 42 (FR).
  • Deyts, S. (1998). À la rencontre des Dieux gaulois, un défi à César. Paris: Réunion des Musées Nationaux (FR).
  • Faudet, I. (1993) Les temples de tradition celtique en Gaule Romaine. Paris, Éditions Errance. ISBN 2-87772-074-8 (FR).
  • Green, M. (1986) Gods of the Celts. Stroud: Sutton Publishing Limited. ISBN 0-7509-1581-1.
  • Jufer, N.; Luginbühl, T. (2001) Répertoire des dieux gaulois. Paris, Éditions Errance. ISBN 2-87772-200-7 (FR).
  • Weisgerber, G. (1975). Das Pilgerheiligtum des Apollo und der Sirona von Hochscheid im Hunsruck. Bonn: Rudolf Habelt Press (DE).
  • Woolf, G. (1998). Becoming Roman: the origins of provincial civilization in Gaul. Cambridge: Cambridge University Press. (EN)