Internament (Svizzera)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

L'internament (istess in romancc, Verwahrung in todesch, internement in frances, internamento in italian) a l'è, in del dirit penal svizzer, una mesura che l'è ciapada per protesger la comunità de 'na persòna che l'ha fad un riat propi gram, dopo che l'ha scuntad la soa pena. L'è ben tegnì a ment che l'ergastol, in Svizzera, el dura no per tuta la vita intrega.

A l'è considerad no un castigh ma una mesura protetiva, regollada di articoi 59, 64 e 65 del codes penal svizzer, che l'è dada de solit domà per sentenze de pussee de cinch agn de galera (anca se l'è no semper inscì, soratut per i condanad per riat sessuai), e l'è partid in do tipologie:

  1. L'internament ordinari, che l'è revisionad de 'n tribunal in d'un sistema de libertà vigilada, e l'è donca possibel tornà in libertà
  2. L'internament a vita, mitud in del 2004, che 'l po vesser dad domà ai criminai "propi gram" e "incurabel", che l'è no revisionad foeura che se gh'è 'n evoluzzion de la medesina che la podaria curà l'internad

Se sgionten poeu i mesure terapeutighe, indova che l'obietiv a l'è quell de curà quell che l'ha fad el riat se 'l gh'ha una malatia mental, a nivell legal a inn partide de l'internament ma inn ciamade informalment "internament piscinin", e sospenden la pena de bas, che a diferenza di alter internament a l'è de solet de men de cinch agn.

Criteghe[Modifega | modifica 'l sorgent]

A bon cunt l'internament a vita, anca se aprovad del popol, l'è assee controvers a nivell legal e se pènsa che l'è contrari a la Convenzion Europea di Dirit de l'Om: al dì d'incoeu ogni condana del gener rivada denanz al Tribunal Federal a l'è stada cassada. A gh'è domà un condanad a l'internament a vita che l'ha scernud no de dà su recors a la massima cort, a fà deventà la soa condana definitiva.

Anca l'internament ordinari, che incoeu el revarda circa 150 condanad, l'è critegad, perchè i giudes liberen ogni agn in tra el 2 e 'l 3% di internad, e donca gh'è de la sgent che la resta in preson propi per tant temp dopo che la finiss la soa pena. Istess per i mesure terapeutighe, che revarden circa 500 malad, che poden anca lor vesser senza scadenza.

I sociazzion per i dirit denonzien che, despess, i giudes s'incaghen di perizzie di psichiatra a favor del toeu via l'internament, forsi per la tema de lassà liber un criminal che 'l po vesser ancamò pericolos, e domanden di cambi al sistema per fàll pussee ciar e dàgh pussee de tutella a quei che inn denter.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]