Camera scura

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Fonzionament de ona camera scura

La camera scura [1] (anca ciamada camera fosca, dal latin camera obscura) l'è on aparecc ottich per la proiezion d'immagin reai, el so procediment e i so meccanism sont a la bas de la technega fotografega e dei aparecc fotografegh drovaa ancamò al di d'incoe.

El nomm camera scura el vegn su dal fatt che le prime camere scure professionai eren di veri e propri stanze, indoe i pitor e i scienziaa lavoraven.

Princippi di fonzionament[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l'è costituida da ona scatola sarada cont on busin (ciamaa bus stenopeich) in sul davant e ona superfis de proiezion in sul dedree. Despoeu che la lus l'è entraa in de la scatola travers el bus, in su la faccia opposta la vegn foeura l'immagin stravaccada a l'incontrari de quel che l'è staa squadrà travers el bus. Pussee el bus l'è piscinitt e pussee l'immagin la vegnarà foeura ciara e definida (in gergh a foeugh). El vantagg d'ona camera scura fà insci l'è che tucc i robb i comparissen a foeugh a prescind da la distanza dal bus, in olter paroll el bus stenopeich se comporta 'me on obiettiv che'l g'ha minga ona lunghezza focal specifega. El svantagg a l'è che'l bus el fa passà domà on cicinin de lus, e se poeuden fotografà domà robb che i stann ferm.

Despess, per resolv el problema de l'immagin che'l vegnen foeura a l'incontrari, se mett denter a la camera scura on spegg ambaa de 45 grad per podèlla indrizzà dal vers giust.

In d'i macchine fotografeghe del dì d'incoe el bus stenopeich l'è staa rimpiazzaa cont on obiettiv, insemma a i dispositiv per controllà el foeugh e la zumada. La superfis de proiezion a l'è staa inscambi sostituida da la pellicola fotografega in d'i macchine analogeghe o da on sensor elettronegh in quei digital.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

In tra i primm a descriv i carateristegh d'ona camera scura gh'è staa l'Aristotel, che in de l'oeuvra Problemata el se domanda:

«"Perchè quand la lus del sol la passa in tra on'avertura quadrada, 'me ad esempi on cest de vimin, la vegn minga foeura on'immagin quadrada ma circolar?”»

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. F. Angiolini, Vocabolario milanese-italiano, con segni per la pronuncia, Ditta G.B. Paratia e Comp., 1897.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Olter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]