Palazz Citeri
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Palazz Citeri | |
---|---|
![]() | |
Sit | |
Stat | ![]() |
Località | Milan |
Adressa | Via Brera 12-14 |
Coordinade | 45°28′13.62″N 9°11′16.57″E / 45.470449°N 9.187936°E |
Carateristeghe | |
El Palazz Citeri (Palazzo Citterio in italian) a l'è un palazz de Milan del Milasetcent[1] che, del ses de dicember del 2024 l'è sed de la sezzion del Vot e Noeuvcent de la Pinacoteca de Brera.[2]
Storia
[Modifega | modifica 'l sorgent]El palazz l'è stad fad su per la familia Citeri, originaria del Lissandrin ma de temp a Milan, del secol XVIII e l'è poeu crompad prima di Fürstenberg e poeu di bancher Rosenberg Colorni.[3] L'è poeu crompad, del 1972, del stat, 'me part del proget de la Gran Brera, insì de metégh dent 'na part de la collezzion del Palazz de Brera e anca di center studi e ricerca.[2]
Per fàll sgiamò di agn '80 scomincen di lavorà de restaver e de repensament di spazzi e in tra el 2012 e 'l 2018 gh'è la part pussee granda de 'sti lavorà, che vann poeu inanz anca sota la direzzion del James Bradburne e de l'Angelo Crespi che, diretor del 2024, el ved la soa fin, cont i ultim lavor in su l'aria condizzionada, el fà pussee dura la strutura e di noeuv alestiment che inn fad in tra sgiugn e otover.[2]
I lavorà però inn stad bei longh e pien de problema: dopo de una vertura provisoria del 2010 per una mostra del Paul McCarthy a l'è ocupad, el 19 de masg 2012, del center social Macao, apena dopo che la polizzia i haveva caciad de la Torr Galfa che haveven ocupad prima[4]: inn mandad via el 22 cont un gran intervent de polee, carabiner e anca soldad.[5]
Del dicember 2024 la gh'ha dent tucc i quader de la collezzion de Brera che inn stad fad dopo del 1861, cont oeuvere de artista compagn del Boccioni e del Picasso.[2]
Architetura
[Modifega | modifica 'l sorgent]Classegh palazz nobiliar de la soa epoca, el dà in su la Via Brera: denanz gh'è di pogioeui elegant de ferr con di arabesch.[1] Se va dent del pian terra, indova che gh'è la bilietaria, e in la veggia cort a gh'è un tempiet de legn, ispirad al Sposalizzi de la Vergin del Rafaell e che l'è stad donad del Salon del Mobil de Milan.[6]
Collezzion
[Modifega | modifica 'l sorgent]A andà dent, in la bilietaria, se troeuva un tavol-scoltura, indova che se venden anca di liber e che 'l gh'ha di line curve.[6]
De un scalon monumental se po andà poeu in alter trii pian: el prim, quell nobil, el gh'ha una sala progetada de l'Isabella Marelli e indova che gh'è el quader "Fiumana" del Giuseppe Pellizza da Volpedo, che l'è el studi de "El Quart Stat", oltra ai do collezzion permanent, o ben quella Jesi, che la va vers via Brera, e quella Vitali, che la va vers el giardin, che 'l confina con l'Ort botanegh de Brera.[2][4]
Al pian interrad e al segond pian se troeuven i mostre temporanee.[7]
Autor in mostra[8]
[Modifega | modifica 'l sorgent]- Afro Basaldella (1912-1976)
- Giovanni Boldini (1842-1931)
- Pierre Bonnard (1867-1947)
- Gino Bonichi (1904-1933)
- Umberto Boccioni (1882-1916)
- Renato Birolli (1905-1959)
- Georges Braque (1882-1963)
- Massimo Campigli (1895-1971)
- Carlo Carrà (1881-1966)
- Adriano Cecioni (1836-1886)
- Giorgio De Chirico (1888-1978)
- Filippo De Pisis (1896-1956)
- Maurice Estève (1904-2001)
- Silvestro Lega (1826-1895)
- Osvaldo Licini (1894-1958)
- Mario Mafai (1902-1965)
- Antonietta Raphael de Simon Mafai (1895-1975)
- Marino Marini (1901-1980)
- Amedeo Modigliani (1884-1920)
- Giorgio Morandi (1890-1964)
- Pablo Picasso (1881-1973)
- Giuseppe Pellizza da Volpedo (1868-1907)
- Gaetano Previati (1852-1920)
- Serge Poliakoff (1900-1969)
- Odilon Redon (1840-1916)
- Ottone Rosai (1895-1957)
- Alberto Savinio (1891-1952)
- Gino Severini (1883-1966)
- Mario Sironi (1885-1961)
- Ardengo Soffici (1879-1964)
- Theo van Rysselberghe (1862-1926)
- Otto Wolfgang Schulze (1913-1951)
Per l'art pussee veggia gh'è di oeuvere del Leonardo da Vinci, de l'Alberto Sozio, del maester de la pala Poldi Pezzoli e del San Martin a la Palma.[8]
Riferiment
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ 1,0 1,1 Palazzo Citterio | LombardiaBeniCulturali
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Milano, apre ufficialmente Palazzo Citterio inaugurando la Grande Brera | Finestre sull'Arte
- ↑ Dopo i nobili gli industriali del cotone | La Scala
- ↑ 4,0 4,1 Che cos’è Palazzo Citterio, a Milano | IlPost
- ↑ Il collettivo Macao sgomberato per la seconda volta a Palazzo Citterio | MilanoToday
- ↑ 6,0 6,1 (IT) Milano | Brera – MCA firma l’allestimento di Palazzo Citterio che apre al pubblico
- ↑ (IT) Mappa | Palazzo Citterio
- ↑ 8,0 8,1 (IT) Collezione online | Palazzo Citterio
Ligam de foeura
[Modifega | modifica 'l sorgent]Alter proget
[Modifega | modifica 'l sorgent]Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Palazz Citeri