Macintosh clone

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
On clone de la Motorola

On Macintosh Clone l'è on computer faa da on'azienda che l'è minga Apple ma compatibil cont, o che 'l droeuva, el sistema del Macintosh.

Retroscena[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Apple II e i PC IBM hinn staa clonaa da on poo de produttor, che faseven reverse enginering al chip e a la ROM del sistema per poeu fà e vend di computer legaj cont el sò sistema. La Apple la vedeva i clon 'me di menacc a la soa supremazzia, e l'Apple II l'ha soffrii la concorrenza de la Franklin Computer e di olter concorrent, legai e illegai. In del frattemp la IBM l'ha perduu el controll de la soa piattaforma, che l'ha daa origin al PC IBM-Compatible.

La Apple l'ha daa in lizenza el sò software a di aziend per di finn de educazzion, per esempi a la Tiger Electronics, che l'ha faa di laptop che costaven pocch per la scoeura, con AppleWorks e di gioeugh.

Quand che la Apple l'ha deciduu de ciappà 'ncamò n'oltra volta el controll de la piattaforma l'ha mittuu di impediment tecnegh, 'me mett la pupart del codes in di chip, e donca creà di clon l'era devegnuu costos e senza certezza de success.

Emulador[Modifega | modifica 'l sorgent]

Primma di clon vera, i computer con architettura 68k eren modifegaa con di memori e di chip tipegh del Mac, per poeu mettègh dent el sistema de la Apple. El computer pussee doperaa per l'emulazion a l'era l'Atari ST.

Per el Windows e 'l Linux inveci a gh'era el software Executor che 'l faseva partì i sistema Apple dal System 5 al System 7.

I primm clon[Modifega | modifica 'l sorgent]

Rom in d'on PC minga Apple

Originariament la Apple la voreva no i clon, e l'ha faa di misur de sicurezza 'me scriv la pupart del software in di chip de la ROM, per fà pussee grama la clonazion.

In di primm 1990 la società Nutek l'ha faa di PC semi-Mac compatibil, che permetteven de doperà el sistema cont ona clonazion parziala di chip.

Programma offizial[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1992 la rivista Macworld la scriv on editorial in favor de la clonazion, e in del 1995, per slargà el so mercaa, la Apple la derva 'sto programma de cloni.

La licenza che la permetteva de doperà i sò codes la costava 50$ (circa 80 de incoeu) e l'ha permittuu a la Apple de fà di danee a la svelta in del period de crisi.

In del 1996 però scomincen a preoccupàs per la volta vendita di 'sti cloni, e 'l tornà del Steve Jobs in del 1997 la mett fin offizialment al programma.

In del 2001 la Sony, per la soa linia VAIO, l'ha squasi ciappaa 'na licenza, ma poeu a l'è staa no ultimaa l'accord.

I ultim clon[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quand che la Apple l'ha deciduu de passà al processor Intel di aziend, 'me la Dell, hann domandaa de podè fà di clon, ma hann poduu nò. Di desviluppador e di smanetton hann modifegà el sistema per fàll andà in di PC normai. La Apple l'ha provaa a combatt la pratega, con risultaa variabij.

In del 2007 l'azienda PsyStar l'ha venduu di clon, ma poeu l'ha desmettuu.

Conversion[Modifega | modifica 'l sorgent]

A gh'è staa anca di tentativ de convertì di alter computer in Mac, ma se i clon eren tipicament in concorrenza cont la Apple i conversion serviven per tappà di sò bus in la produzion, per esempi in di sistema de intratteniment di auto.

La conversion l'era fada cont l'inseriment de la motherboard e/o di ROM in d'on alter sistema, e incoeu a gh'è domà ona società in pee: Modbook Inc.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]