Govern dei Duca

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

Cond el termen Govern dei Duca (ciamad anc Period dei Duca o de l'anarqia) i è ciamads i dex agn intra el 574 (mort del Clef) e 'l 584 (elezion del Autari), ind i quai i Lombards i è staits senza un sovran, e i è staits governads dei duca.[1]

Ol prencepe[Modifega | modifica 'l sorgent]

Compagn de tuts i olter popoi jermaneg, anc i Lombards i era spartids in tante stirpi, ognuna cond a cap un duca. Despò de l'invasion de la Lombardia, ogne fazion la s'è stabilida ind un territore, e l'ha cread insé un ducad.

A la mort del Alboin, i duca i hera elejid come re ol Clef (572), qe però l'è stait copad de un so serv jamò ind el 574. Dopo la so mort, l'è mìa stait catad for nissun al so post, donca ol regn 'l s'è desligad ind i ducads. Paol Diacon ne cita cinq:


« […] Langobardi per annos decem regem non abentes, sub ducibus fuerunt. Unuisquisque enim ducum sua civitatem obtinebat: Zaban Ticinum, Wallari Bergamum, Alichis Brexiam, Eoin Trientum, Gisulfus Forumiuli. » « […] i Lombards, qe i g'hera miga un re, per dex agn i è staits governads dei duca. Ognun al g'hera la so citaa: Zaban Pavia, Wallari Bergem, Aliqis Bressa, Eoin Trent, Gisulf Cividal del Friul. »
Paol Diacon, Historia Langobardorum, II, 32


Al dix però qe i g'era anc olter 30 duca, dei quai fors al cognossiva miga ol nom. Donca i g'ha de vesser staits 35.

Qests agn qé i è staits prope dur per i romaneg: i duca lombards, dop qe i ha copad o descaçad quase tuts i latifondists, i ha ciapad i so terre; e per l'hospitalitas, i latifondists roman qe i era restaits i g'hera de pagar vun terz de la tœlta a i fare lombarde.

La guerra coi bizantin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Lombards e Bizantin ind el 580.

Baduari (575-576)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Intratant ol Tiberi Costantin, qe al governava l'Imper d'Orient a'l post del Justin II (qe l'era deventad mat), l'hera comprad una pax coi persian, donca al pudiva mandar dei trupe a Ravena. Ol comandant l'era ol Baduari, jender del Justin II. Rivad ind el 575 o 576, fors intra i so omegn g'era anc dei Lombards qe i hera servid l'imper in orient.

L'uneg qe al descriv la spedizion del Baduari l'è ol Joann de Biclaro ind el so Chronicon:


« Baduarius gener Iustini principis in Italia a Longobardis proelio vincitur et non multo plus post inibi vitae finem accipit. » « Baduari, jender del princep Justin, l'è vencid in bataia dei Lombards e miga tant temp dop al trova qé la fin de la so veta. »
Joann de Biclaro, Chronicon, ann 576.


La formazion dei ducads de Spolet e Benevent (576-580)[Modifega | modifica 'l sorgent]

La fraca del Baduari l'è staita un colp dur per l'imper: defait, Faroald e Zoton, qe i era foederatus dei bizantin ind el sud Italia, i se revolta contra l'imper e i fonda i ducads (independets però dal Regn Lombard) de Spolet e Benevent.
Ol Faroald al riva adiritura a ciapar con l'ingann Classe, ol port de Ravenna, prima de vesser-nn descaçad vià da Droctulf, un Lombard fedel a l'imper. Zoton inscambe al comença a tacar 'l Sannio, e ind el jir de 20 agn al conquisterà tut ol sud Italia, manc i coste.
Intratant, dei olter duca lombards i s'era portads in Tuscia (a Chiusi e Lucca), e i hera començad a tacar i olter possediments imperiai ind la rejon.

La fin[Modifega | modifica 'l sorgent]

I duca i g'è miga rivads a organizar-s in manera de durar. Quand qe i ha invadid la Provenza, i re dei Franc Gotran e Qildebert II i è rivads infina in Lombardia, i ha ciapad Trent e dervid una tratativa cond el Imperador d'Orient Tiberi II. A la fin, stœf dei division interne, ind el 584 i ha catad for come re l'Autari, ol s'ciet de l'ultem sovran.[2] A'l nœv re l'è staita consegnada la capital, Pavia, e mitaa de tute i riqeze ducai. L'Autari l'è reussid a descaçar i nemix e a renforzar ol regn.

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Paol Diacon, Historia Langobardorum, II, 32
  2. Paol Diacon, Historia Langobardorum, III, 16

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]