Sant Ambroeus

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Michael Pacher, Sant Ambroeus, Monaco de Baviera, Alte Pinakothek

L'Aureli Ambroeus, mej cognossud 'me Sant Ambroeus (latin: Aurelius Ambrosius; italian: Aurelio Ambrogio; Trevir, 339/340 - Milan 397) l'è stad on vescov, teolegh, scritor e sant roman. L'è venerad 'me Sant de ogni gesa che ne permet el cult; la Gesa Catolega le considera anca vun di quater pussee grand Dotor de la Gesa, insema a Sant Ironem, San Gustin e San Grigoeu. Inoltra, insema al San Carlo e al San Galdin, l'è 'l patron de Milan, indè che gh'è anca ona basilega dedicada a lu: la soa importanza per la città de Milan l'è stada ben granda, tant l'è vera che vun di soranom di milanes anca incoeu a l'è ambrosian. L'è considerad el pader del cant ambrosian e del rit ambrosian.

Oltra che de Milan, l'è protetor de la Lombardia, di prefet, di vesch, de quei che fann el pan con la mel e 'l pan de zenzov, de quei che tegnen i ave, de quei che studien e inn dree a imprender, de quei che lavoren con la cila, di animai domestegh e di taja-preje.

Vita[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Ambroeus l'è nassud a Trevir (al temp in Belgi, incoeu in Germania) de ona fameja romana importanta: el sò pader l'eva el prefet de la Gallia. El gh'haveva duu fradei: Marcellina e Sater. In tra i sò antenad a gh'era ona Sotere, che l'era stada martira cristiana ai temp di persecuzzion.

L'era destinaa a la carrera ministrativa tant 'me 'l pader: l'ha studiad a Roma e 'l s'è impiendid de tuta la coltura classega del temp (cont el studià el grech e la retorega), per poeu toeu part a la vita publega de la cità.

Dopo cinch agn de vocattura a Sirmi, in del 370 l'è stad mandad a Milan (che alora l'era la capital de l'Imperi), per quatà la carega de governador de la Provincia de Emilia e Liguria. Lilinscì l'è deventaa ona figura importanta a la cort de l'imperador Valentinian I. L'eva on fonzionari inscì bravo che l'era bon de resolver in manera pacifega i contrast tra arian e catolegh, e quest l'ha faa devegnì popolar in tute e dò i fazzion.

In del 374, quand che l'è mort el vescov arian Aussenz, l'è parud che l'equilibri in tra i dò fazzion el saria crodaa. E l'è stad alora che l'è saltada foeura l'idea de nominà 'me vescov noeuv propi l'Ambroeus: on'idea che la gh'è piasuda de bon ai milanes, che l'hann proclamad subet vescov. Ma l'Ambroeus el se sentiva minga l'om giust per quella carega, perchè l'era gnamò batezad, e de teologia ne saveva propi poch.

Vescov de Milan[Modifega | modifica 'l sorgent]


Penser e oeuvere[Modifega | modifica 'l sorgent]


El rit e 'l cant[Modifega | modifica 'l sorgent]


Legende[Modifega | modifica 'l sorgent]

A gh'è varie legende in sul Sant Ambroeus:

  • Vuna la cunta che, quand che l'era apena un fiolin, un rosc de ave gh'è andad sora e gh'è vegnud in la boca, indova che l'andava dent e foeura e poeu l'è sgolad in alt, e quei che gh'eren l'hann perdud de vista. El pader l'havaria did donca "se quest chi el vivarà, el sarà un gran om"
  • Intant che 'l caminava per Milan l'ha vist un ferrer che ghe rivava no a piegà sgiò el mors de 'n cavall, e lu gh'ha recognossud vun di ciod che hann doperad per meter in cros el Gesù e quell ciod chi l'è ancamò mitud in del Dom de Milan
  • In la piazza denanz a la Basilega de Sant Ambroeus a gh'è una colona che ghe disen "del diavol" perchè, per la tradizzion, in d'una lota con l'Ambroeus l'havaria provad a sbusàll cont i coren, però gh'è rivad no e i ha picade dent de la colona: quand che l'è rivad a toeulle via l'è scapad via stremid: a bon cunt, la saria stada doperada per incoronà i imperador germanegh
  • El 21 de fevrer del 1399 el saria comparid in del mez de la Bataja de Parabiaa, in su 'n cavall e cont una spada, inscì de stremì la compagnia de San Giorgg del Lodris Vescont e fà vincer i trupe milanes de l'Azzon e del Luchin. Per quella reson chi a Parabiaa a gh'è la gesa de Sant Ambroeus de la Vitoria e in sul porton de bronz del Dom gh'hann dedicad una formella

Oeuvere[Modifega | modifica 'l sorgent]

Divi Ambrosii Episcopi Mediolanensis Omnia Opera, 1527

Oratorie[Modifega | modifica 'l sorgent]

Morai[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dogmateghe[Modifega | modifica 'l sorgent]

Catechism[Modifega | modifica 'l sorgent]

Epistolari[Modifega | modifica 'l sorgent]

Inografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]


Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Eror Lua an package.lua a la linia 80: module 'Modulo:Linguaggi' not found.

Sant patron di caploeugh lombard
Abondi (Com) - Ambroeus (Milan) - Bassan (Lod) - Faustin e Giovita (Bressa) - Gervas e Protas (Sondri) - Gioann Batista (Monscia) - Lissander (Bergom) - Mobon (Cremona) - Nicolò (Lech) - Selmo de Bagg (Mantoa) - Sir e Teodor (Pavia) - Vitor (Vares)