Engelbert Dollfuss

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Dollfuss

L'Engelbert Dollfuss (Texingtal, 4 de otover 1892 - Vienna, 25 de luj 1934) l'è stad un politegh austriegh, cangeler in del period de l'austrofassism, del 1932 al 1934.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

De origin paisana, el studia al seminari e poeu giurisprudenza, per poeu vesser mandad al front italian de la prima guerra mondial, indova che l'è ciapad presoner e poeu liberad, e 'l torna poeu a Vienna a finì i studi. El taca a cresser in del mond politegh e in del 1930 l'è nomnad president di Österreichische Bundesbahnen e in del 1931 minister de l'agricoltura del governo Otto Ender e poeu anca in quell del Karl Buresch.

In del 1932 el va lu al governo, nomnad del Wilhelm Miklas, in d'una nomena inaspetata, desgià che 'l gh'haveva men de 40 agn e poca de esperienza politega. El se ispira de subet a l'autoritarism e al fassism italian del Benito Mussolini, tant che in del 1933 el fa su el Front Patriotegh, partid unegh de destra ispirad al Partid Nazzional Fassista, e 'l taca 'na repression forta di rivoeulte di operari. In 'sto roeull el gh'ha havud una bona mesizzia cont el Benito Mussolini, che gh'ha dad tancc consili in su cossa fà per fà la ditatura e 'l vedeva in l'austrofassism 'na difesa contra el regim nazista todesch, de che l'era sossenn dubios in principi.

El taca a perder controll in su l'Austria quand che in Germania el va su l'Hitler. La destra la voreva sgiontàss a la Germania, e 'l podeva no domandàgh jut a la sinistra dopo de la repression di operari. A l'è mazzad in del 1934 in d'un atach nazista indova che di congiurad, vestid de soldad austriegh, inn entrad a Palazzi e l'hann ferid al coll, per poeu ciapà la radio e nonzià i dimission del Dollfuss, lassad lì a morì senza cure e che l'haveva domandad de avisà el Mussolini inscì che 'l se ciapàss cura de la mier e di fioeul.

El moto nazista, però, el falliss, anca se lu 'l moeur. El so minister de la giustizzia Kurt Alois von Schuschnigg el fa menà via i congiurad de l'armada austriega, che 'l gh'era fedel, e 'l Mussolini l'ha dad un reoplan al Ernst Rüdiger Starhemberg, che inscì l'è podud tornà a la svelta in Austria per guidà la soa milizzia e fermà i nazista, e l'ha anca ordenad de mandà quater division italiane al Brenner, inscì de garantì l'independenza de l'Austria, che la durarà fina a l'Anschluss del 1939.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]