Sistema socio-sanitari de la Lombardia

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
I ATS

El sistema socio-sanitari de la Lombardia a l'è el servizzi sanitari regional de la Lombardia.

L'è fad su de vot Agenzie de Tutella de la Salut e de vintset Azziend Socio Sanitari Territoriai, inscì 'me reformad de la legg regionala numer 23 del 11 de agost 2015. El garantiss una sanitaa universala cont un'incidenza in sul PIL del 5,94%, manch de la media italiana e de l'Union europea.

Fondament[Modifega | modifica 'l sorgent]

I principi fondamentai del sistema sanitari lombard a inn tri:

  • La libertaa de scerna del citadin in di so cure
  • La spartizzion di fonzion de programazzion e controll de quelle organizzade e de dà i cure
  • La paritaa di strutur publegh e privade in l'erogazzion di servizzi sanitari

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sistema socio-sanitari lombard el nass in di agn '70, quand che 'l sistema sanitari italian el passa de 'n sistema mutualistegh a on sistema Beveridge ma el Sistema Sanitari Nazzional, a diferenza de quell britanegh che l'è acentrad fiss, a l'è scernid che 'l sibia gestid di region. In principi a inn miss a gestion de la Region i asili nid, la gestion di handicap e di tossegh-dependenz e di consultori familiari, ma domà in di agn '80 l'è miss in pè el sistema di Unitaa Socio-Sanitari Locai (USSL), che inn sbassad de numer, de 85 a 44, in del 1992. In tra el 1997 e 'l 2001 el so numer a l'è sbassad in fina a 15 ma inn fad su i aziend ospedalere, che gh'hann pussee de competenze. Del 1997 a l'è in pè l'inscì ciamad "modell lombard", fad del Roberto Formigoni e cont el Carlo Borsani 'me assessor, fondad in su la libertaa de scerna del pazzient e retegnud di analista 'me modell de "squas-mercad" fondad in su l'ideja che se 'l setor publegh l'è 'l sigurador el pussee bon l'è minga per forza el pussee bon a dà i servizzi di cura di personn. El roeull de la Region a l'è donca sbassad e miss soratut 'me controllor del belanz di ent e, prima in Italia de la reforma del Giuliano Amato a meter el pagament per prestazzion inscambi che sistemategh.

El modell lombard el s'è caraterizzad subet per l'important roeull di IRCCS e del privad, tant che 'l 42% di IRCCS a inn in Lombardia e 'l 72% a inn ent de dirizz privad (dacc del 2009). In di prim agn de la reforma la s'è mituda una forta concorenza in tra i fornitor, che poeu hann scernid, in del 2006, de limitàss el numer di erogazzion de comun acord per favorì la spantegazzion del sistema sanitari, limitazzion poeu cavade via in del 2008 per di setor important compagn de l'emergenza e de l'oncologia.

In del 2001, cont el referendum in su la reforma del Prodi, i Region ciapen pussee de podé in su la sanitaa e inn fad di legg noeuv che spartissen el sistema socio-sanitari in tri: sanitari, sociai e socio-sanitari, oltra a trasformà in del 2009 i Istitut Publegh de Assistenza e Beneficenza in di fondazzion o in Aziend de Servizzi a la Persona.

In del 2013 la gionta regional del Robert Formigon la borla sgiò per un scandol de sanitaa, per havé favorid la Maugeri, per la che l'è poeu stad condanad per coruzzion, e l'Ospedal San Raffael, roba che la mena a 'n cambi de dirigenza di du ospedai e anca a 'na certa volontà de reforma del sistema in la politega lombarda.

La reforma Maron[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 2015 l'è aprovada la legg regionala numer 23 che la reordena el sistema, vegnuda efetiva in del 2016. Intratan a l'è formad on Assessorad unegh a la Salut e al Welfare, che l'è ciapad per la prima voeulta del Giulio Gallera.

Inadeguatezza in la pandemia de COVID-19[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sistema cread de la lesg 23/2015 l'è stad critegad assee longh la pandemia de COVID-19, soratut per i so carenze in la sanità territorial, sia de esponent de center-destra che de center-sinistra, oltra che del Formigon midem, tant de menà a 'n messedozz de la Sgionta lombarda a sginer 2021, cont el Gallera che l'è sostituid de la Letizia Moratti, che la promet una reforma che la supera la 23/2015. Di frange de estrema sinistra italiana riven a domandà el comissariament de la Region.

Anca la campagna vacinala l'è stada oget de criteghe, soratut in la gestion logistega de la prenotazzion, in principi affidada a la società regionala "Aria SpA". Per risposta el president regional Atili Fontana el scerniss de azerà i vertis de la società e de dà el servizzi ai Poste, ma part del center-sinistra lombard la domanda a la Region de fàss fiancà del governo un comissari espert. A bon cunt, cont el temp, la Lombardia l'è rivada in tra i prime region in Europa per campagna vacinal.

In tra i proposte de reforma vuna l'è rivada del sindegh Beppe Sala, fondada soratut in sul pagà i privad anca per el resultad total in su la salut de la persona e in su 'n controll territorial pussee fort de la sanità, des'centrada pussee del Pirellon.

Reforma Fontana[Modifega | modifica 'l sorgent]

El 30 de november 2021 a l'è aprovada, dopo che el Consili Regional de la Lombardia el s'è reunid per la prima voeulta in la soa storia de domenega, la reforma Fontana-Moratti de la sanità. 'Sta reforma la se fonda in su 'na revision de la lesg 23/2015, senza cambiàlla del tut, ma cont el meter su 'n ideja de "One Health", o ben un sistema de salut coordenad inscì de garantì pussee sanità per tucc.

'Sta reforma, fada possibel del Pian Nazzional de Represa e de Resilienza, la sgionta el distret, part de l'ASST, 'me element de sanità territorial deperlu, e la incentiva el fà su di Ospedai e di Cà de Comunità, e con el ciapà el 30% de 'sti professionista cont di noeuve assunzion. Se varda anca a la reforma de la strutura ministrativa di ospedal, de lì a 2 agn de la reforma a Milan e de 2 agn a 3 agn in del rest de la Region e se volza el coordenament cont i ent locai, con di consili di sindegh, e cont i sindacad.

La strutura al dì d'incoeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Agenzie de Tutella de la Salut[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Agenzie de Tutella de la Salut inn di articolazzion ministrative de la Region che a se ocupen de atuà la programazzion definida de la politega regionala con l'erogazzion di servizzi tramit di ent convenzzionad, publegh e privad.

I ATS a se ocupen de negozzià e crompà i prestazzion sanitari di ent acreditad, de ciapà in caregh la persona e de guidàlla in di so cure, de promoeuver l'informazzion e la sigurezza e de controllà che i servizzi a sien dad e i so prezzi, oltra a ocupàss anca de medesina veterinaria.

A inn spartid in di dipartiment de igen e prevenzion, cure primari, programazzion e acreditament, veterinari, ministrativ e programazzion.

I Azziend Socio Sanitari Territoriai[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Azziend Socio Sanitari Territoriai a inn di articolazzion operativ e se ocupen de garantì l'erogazzion di Nivei Essenziai de Assistenza definid del Stat e di eventuai nivei scernid de la Region, insema ai olter ent che se ocupen de la salud. I ASST a inn spartid in red territoriai e pol ospedaler, che dipenden diretament de la direzzion.

La red territoriala la se ocupa de fornì l'assistenza in sul territori e de lee a dipenden i ospedai del territori e i presidi sanitari, e donca i prestazzion de media intensitaa, anca a domicili o in degenza, inscambi che del pol ospedaler dipenden i ospedai de cura acuta specialistega, e promoeuven anca l'educazzion sanitaria.

El percors de presa in caregh[Modifega | modifica 'l sorgent]

El percors de presa in caregh, che 'l depend di ATS, l'è pensad per i malad cronegh e 'l ghe permet de scernì on gestor, in tra i medegh de familia, i pediatra e i strutur acreditade, cont el che 'l firma on contrat de cura che 'l var on ann e 'l fa poeu on pian individual de curà, che 'l serviss a programà i cure de la persona, che l'è guidada e informada in del procediment.

Lista[Modifega | modifica 'l sorgent]

ATS e sed Territori ASST e sed Zone territoriai Sit
ATS Bergom

via Gallicciolli, 4

24121 Bergom (BG)

Provinza de Bergom ASST Bergom Est

Ospedal Bolognini

Est Provincia sitt web
Vall Seriana e Vall di Scalve
ASST Papa Giovann XXIII

Ospedal Papa Giovann XXIII

Bergom
Vall Brembana e Vall Imagna
ASST Bergom Ovest

Ospedal Trevij-Carevasg

Dalmin
Isola Bergamasca
Bassa Bergamasca
ATS Bressa

viale Duca degli Abruzzi, 15

25124 Bressa(BS)

Provinza de Bressa (foeura che la Vall Camonega) ASST Franciacorta

Ospedal Mellino Mellini

Sebin sit web
Mont Orfan
Oj Ovest
Bassa Bressana Occidentala
ASST Spedai Civil de Bressa

Spedai Civil de Bressa

Bressa
Bressa Ovest
Bressa Est
Val Trompia
ASST Garda

Ospedal de Desenzan

Bassa Bressana Centrala
Bassa Bressana Orientala
Garda/Salò
Vall Sabia
ATS Insubria

via Rossi, 9

21100 Vares (VA)

Provincia de Comm (esclus Medi e Alt Lari)

Provinza de Vares

ASST Lariana

Ospedal Sant'Anna

Com sit web
Brianza
Sud Ovest
ASST Set Lagh

Ospedal de Circol e Fondazzion Macchi

Arcisad
Azzad
Vares
Laven
Luin
Sest
Tradad
ASST Vall Olona

Ospedal de Circol de Bust Grand

Bust Grand
Galarad
Castellanza
Soma
Saronn
ATS Val Padana

via dei Toscani, 1

46100 Mantova (MN)

Provincia de Cremona

Provinza de Mantova

ASST Crema

Ospedal Magior de Crema

Crema sit web Archiviad chi: [1]
ASST Cremona

Ospedal de Cremona

Cremona
Casalmagior
ASST Mantova

Ospedal Carlo Poma

Mantova
Asola
Guidizzol
Ostija
Viadana
ATS Milan Citaa Metropolitana

corso Italia, 19

20122 Milan (MI)

Citaa metropolitana de Milan

Provinza de Lod

ASST Grand Ospedal Metropolitan Ninguarda

Ospedal Ninguarda Ca' Granda

- sit web
ASST Nord Milan

Ospedal Citaa de Sest San Giovann

Sest San Giovann
Cinisell Balsom
ASST Frati-Sach

Ospedal Luis Sach

-
ASST Gaitan Pini-CTO

Istitut ortopedegh Gaitan Pini

ASST di Sant Paol e Carl

Ospedal San Paol

-
ASST Ovest Milanes

Ospedal Civil de Legnan

Biad
Castan
Legnan
Magenta
ASST de Rò

Ospedal Guido Salvini

Corsich
Garbagnad
ASST Meregnan e Martesana

Ospedal de Vizzoeul

Binasch
Cernusch
Melz
Paull
Pioltell
Rozzan
San Giulian
Trezz
ASST Lod

Ospedal Magior de Lod

Volt Lodesan
Bass Lodesan
ATS Brianza

viale Elvezia, 2

20900 Monscia (MB)

Provincia de Lecch

Provincia de Monscia e Brianza

ASST Lech

Ospedal Lissander Manzon

Lech sit web
Bellan
Merad
ASST Monscia

Ospedal San Gerard

Monscia
Desi
ASST Vimercad

Ospedal de Vimercad

Carad
Seregn
Vimercad
ATS Pavia

viale Indipendenza, 3

27100 Pavia (PV)

Provinza de Pavia ASST Pavia

viale Repubblica, 34 - Pavia (PV)

Broni-Stradella sit web
Castegg
Certosa
Corteolona
Garlasch
Mortara
Pavia
Vigevan
Voghera-Varzi
ATS Montagna

via Sauro, 36/38

23100 Sondri (SO)

Provinza de Sondri

Vall Camonega

Medi e Alt Lari

ASST Valtollina e Alt Lari

Spedal Civil de Sondri

Bormi sit web
Ciavena
Medi Volt Lari
Morbegn
Sondri
Tiran
ASST Valcamonega

via Nissolina, 2 - Bren (BS)

Edol

Esin

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos conrelade[Modifega | modifica 'l sorgent]