Mathatron

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Mathatron a l'è un calcolator de tavol nonziad in del 1963 e sortid in del 1964 de la Mathatronics, retegnud el prim calcolator de tavol de la storia.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La machina l'è vegnuda in ment al William Kahn, ingegner strach de doperà di machine mecaneghe lente e grame de doperà, jutad del Roy Reach e del David Shapiro. El Kahn l'haveva lavorad a la division informatega de la Honeywell e l'era de l'ideja che di principi di gran computer fussen aplicabel anca in di màchine de tavol. I trè compartiven l'ideja de 'n computer personal e in del 1962 hann mollad el so lavorà quand che hann finid de progetà el Honeywell H-800 e hann fad sù un'azienda, con 18'000$ de capital di so daner e 54'000$ de capital di investitor de foeura. La mier del Kahn l'è vegnuda foeura cont el nom de la machina e de l'azienda e in del dicember 1962 gh'hann un prototip che 'l fonziona de la machina, che 'l convincc i investitor e ghe permet de regoeuj alter 300'000$.

In del 1963 el Reach l'ha sgirad per i Stat Unid cont un modell de legn de la Mathatron e di esempi de stampa del prototip per regoeuj i prim orden e in del november 1963 a l'è nonziada ofizzialment e in del 1964 l'è relassada e l'è restada per un quaj ann el prodot de tavol de ponta in di Stat Unid.

In la primavera del 1964 gh'è stad di lavorà per fà pussee bon el sistema, con la possibilità de doperà di fonzion salvad in d'una ROM, e de fàll pussee bell e fàzil de doperà.

A fin 1964 l'è relassada la version II, che la permet de doperà i programa in ROM cont un boton aposta e l'è stàda fàda su fina intorna a fin agn '60, quand che Mathatronics l'éra stàda sgiamò crompada de Wright Line.

Carateristeghe[Modifega | modifica 'l sorgent]

La costava in version bas 3'490$ e la se podeva ficià, e la pesava 36 kg, l'era larga 55 cm, volta 35 cm e profonda 60 cm.

La doperava 'na classega tastadura numerega de calcolatris e la permeteva de scriver 'n espression in manera naturala, cont i parentesi, inscì de resolvèla, e la fonzionava in virgola mobel, con 36 bit per la mantissa, 1 per el segn e 8 per l'esponent, inscì de permeter esponent in tra 10-42 e 1058 e l'éra bona de fà fina a 100 calcoi al segond, la memoria a l'éra fada a nucli magnetegh.

El sistema de programazzion disponibel per l'utent a l'era un sistema de "imprender", cioè la machina a l'éra bona de ripeter i azzion fade per resolver un'espression: in sostanza se scriveva l'epression e se meteven denter i register de deposit de doperà e l'éra la machina a resolver l'espression.

Version[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Mathatron 4-24, version original, con 4 register numeregh e 24 pass de programa
  • Mathatron 8-48, version con 8 register numeregh e 48 pass de programa
  • Mathatron 8-48 Mod II, version sgiornada pussee bella de vedé e cont i fonzion pre-programade pussee integrade
    • 8-48S: version con fonzion statisteghe
    • 8-48M: version con fonzion matemateghe
    • 8-48C: version con fonzion per l'ingegneria civil
    • 8-48SC: version per el calcol scientifegh

Perifereghe[Modifega | modifica 'l sorgent]

Telescriventa[Modifega | modifica 'l sorgent]

A l'éra possibel conligàll a 'na Teletype Model 33 ASR, che la permeteva donca de lesnger e scriver anca de 'n bindell perforad, doperabel poeu per comunicà cont i grand computer, oltra che per stampà mej.

APS[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Auxiliary Program Storage, relassad in del 1966, a l'éra un carrelin che se podeva tacà a la Mathatron per sgiontàgh 48 o 88 register e 480 pass de programa, oltra a fina 18 programa ciamabel de la tastadura longh fina a 48 pass. Desgià che 'l saria stad trop costos sgiontà tuta quella memoria chi cont el nucli magnetegh, a l'è stada doperada una memoria a linia de ritard.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]