Gioann Rizzonich

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Gioann Rizzonich (italian: Giovanni Rezzonico; Comm, 5 de otober del 1789 - Comm, duu de april del 1875) l'è staa on poeta lombard.
L'era el padron de ona filanda, la pussee importanta del Comasch. Per via del sò interess per la società comasca, l'è deventaa anca consilier comunal e poeu anca filantrop, tant l'è vera che l'ha finii i sò dì con poch danee.
Inoltra el s'è dedicaa a la letteradura e a la poesia. I primm oeuver che l'ha scrivuu eren in italian, ma a partì del 1838 l'ha taccaa a scriv anca in lombard. L'è probabilment vun di primm autor che l'ha scrivuu in comasch.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'è nassuu el 5 de otober del 1789 in la contrada de la Madalena al numer 117 (incoeu via Armando Diaz 24). L'era fioeu de Marchionn (1733-1813), on comerciant de seda, che 'l faseva afari in tutt l'Europa (Prussia, Sassonia, Olanda, Russia...) e l'era staa deputaa per Bizaron in de la Republega Cisalpina, e elettor del Colegg di Comerciant in del Regn Italegh. Sò fradell Francesch (1795-1853) el saria staa inveci avocatt e politegh (podestà de Comm).

In del 1809, a vint agn, l'ha ciappaa el post del pader in del lavorà, e poeu el s'è ligaa cont el Paol Perlasca, e hann faa società insemma. Grazzie ai danee che l'ha faa su cont el sò lavorà, lu e 'l fradell hann poduu comprà di bei vill in del Comasch. In del 1836 l'è diventaa anca direttor del teater social de Comm. L'ha tacca a scriv di vers in italian in del '37, quand che sò fradell l'è andaa a Milan per el sò lavorà. In del 1837 però gh'è anca stada ona crisi forta de l'industria di bigatt, ma l'è staa bon de salvà l'azienda, anca se 'l gh'ha 'vuu de vend la villa de Comm.

In del period del Risorgiment l'è staa puttost fregg e neutral, al contrari del fradell. Anzi, in del 1839 l'è staa ben criticaa de on quai sò amis perchè l'aveva faa on'ode in ocasion del passagg de l'imperador Ferdinand I a Comm.

L'è staa member del Consili la Camera de Comercc del 1823 al 1848, e sò president in del 1853-1857.

In del 1854 el publega i Poesie Varie (con Vallardi), in lombard e in italian, per beneficenza ai asili de carità de Comm. In del 1857 gh'è s'cioppaa ona noeuva crisi, ben pussee dura de quella del 1836. L'ha perduu squasi tutt quell che 'l gh'aveva. Alora el s'è candidaa (e l'è staa votaa) deputaa in de la Congregazzion central de Milan: ma in del 1859 quell lavorà lì l'è staa abolii di piemontes. Ancamò pussee pover, l'è deventaa el ministrador d'on giornal liberal, el Corriere del Lario. In del 1863 l'è deventaa segretari de la Camera de Comerc de Comm, per poeu andà in pension in del 1872.

L'è mort in del 1875, in cors de Porta Vitoria 46 a Comm (incoeu via Ceser Cantù 53).

I oeuver[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'ha taccaa a scriv in lombard in del 1838, in su la Gazzetta provinciale di Como. Se trattava de traduzzion de foll de l'Esop, pensaa per i bagai. Anca se 'sti primm poesii eren anonim, l'era ben ciar che l'era lu a scrivei: tant l'è vera che 'l Peder Mont el gh'ha dedicaa el sò Vocabolari (1845), cont el diggh che l'era staa el primm a scriv di poesii in Comasch. La soa lengua però l'è messedada de bon cont el milanes letterari.

In de la soa poesia a gh'è minga de riferiment a la situazzion politega del temp (al contrari, per esempi, del sò contemporani Gioann Rajbert) perchè, come diseva lu:

«Tutt el mond sa che mi sont negoziant
e che se foo quaj vers de tant in tant
l'è de dilettant.»

Se cred che l'abbia scrivuu almanch 200 componiment, anca se l'è staa publicaa pu o manch la metà.

Esempi de poesia[Modifega | modifica 'l sorgent]

RINGRAZIAMENT PER ON FIOR D'ONA LEGNADA

El cred lu d'avè faa ona gran bulada
jer sira, quand mi andava rent al mur,
e voltava el canton tra el ciar e 'l scur,
a refilamm quel fior d'ona legnada?

Pòdel dì che ho faa mì la bosinada
che gh'è taccaa inscì tant?... El lu sicur?
E poeu quel rugà dent ai sepoltur
el minga fors ona bericchinada?

Mi però de sta sort de compliment,
inscì come inrabimm, in veritaa
quasi quasi el ringrazj, e sont content.

Perché oltr'a vess on pioeucc, on usurari,
vedi ch'el ga la bella abilitaa
de fa in cas de besogn anca el sicari.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Venosto Lucati, Giovanni Rezzonico e la sua poesia dialettale, Comm, P. Cairoli, 1966.
  • AA.VV., Antologia della poesia nelle lingue e nei dialetti lombardi dal Medioevo al XX secolo, Milan, Libri Schweiller, 2006.

Interprogèt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]