Gesa de San Grigoeu (Bari)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La Gesa

La Gesa de San Grigoeu a l'è una basilega de Bari, part del compless de la citadella de San Nicola. Fada su in del secol quell de des per volé del capitani d'Italia Basili Mesardonita, l'è la gesa la pussee antiga de Bari a vesser stada consacrada. [1]

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quella gesa chi l'era dent al quarter de governo de la Thema de Lombardia bizantina, che 'l gh'haveva dent varie gese e palazzi civil. Quand che inn rivad i normann, vers la fin del secol quell de vundes, tut quell center lì a l'era stad sbatud sgiò, foeura de la Gesa del San Grigoeu, inscì de podé fà su la basilega del San Nicola, indova che inn stad portad i so rest dopo che inn stad menad via de Myra[1]. L'è tirada a man in di ducument per la prima voeulta in del 1015 e ghe piaseva propi tant ai bares, che se faseven meter sota lilinscì e del 1497 la gh'ha dent una confraternita, anca lee dedicada al Sant.[1]

A l'era in principi gestida de la Catedral, el 22 de november del 1308 el Re, dopo che ghe l'ha insubid l'arcivescov Romualdo Grisone, la dona a la Basilega de San Nicola.[2]

L'ha guarnad el so aspet romanegh, in tra el ses'cent e 'l setcent inn stad fad di lavorà, i che modifeghe, tant 'me di altar pussee in stil gotegh[2], inn stade tolte via cont i restaver fad in del secol quell de vint.[1]

Bandonada cont el temp e sarrada su per reson de sigurezza in del votcent, l'è restaverada[3] e fina al 1928 l'era tacada a vari edifizzi, in tra de lor la Torr di Milzzie, ma in quell ann lì inn stad sbatud sgiò. [2] In del 1937 l'è mitud a post ancamò, cont un lavorà pagad de la sciora Straziota-Ranieri, che 'l met la gesa in di condizzion bone che l'era in di temp indree.[3]

Architetura[Modifega | modifica 'l sorgent]

De foeura, la gesa a l'è in del stil romanegh pujes e l'è bianca, dent la gh'ha una pianta longitudinal con trè navade partide de colone.[4] Gh'è di capitei de epoche diferente, che vann del secol quell de VII e un quajvun, de tema egizzi, el regorda quei de la cripta de la catedral de Otranto e de la Gesa de San Basili a Troia.[2]

In di lavorà de restaver, a l'è stad descovert che sota a gh'è i trace de una gesa ancamò pussee veggia, che l'havaria fad de bas de quella de incoeu. [3]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Chiesa di San Gregorio Armeno.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 La Chiesa di San Gregorio.
  3. 3,0 3,1 3,2 Alla scoperta della chiesa di San Gregorio: antico gioiello bizantino restituito ai baresi.
  4. CartApulia.

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]