Servizzi ferroviari suburban de Milan

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Servizzi ferroviari suburban de Milan
Tipolojia Servizzi ferroviari suburban
Stats Itàlia, Sguizzera
Territore Lombardia, Piemont, Canton Tesin
Part de Strapòrt a Milan
Linie Linea S1, Linea S2, Linea S3, Linea S4, linea S5, linea S6, linea S7, linea S8, linea S9, Linea S11, linea S12 e Linea S13
Operador Trenord
N. stazion e fermade 124
Lungeza 403 km
Passajer 230 000 per dé
83 950 000 l'ann
Traçad
istruzion 

El servizzi ferroviari suburban de Milan a l'è on sistema de strapòrt publegh local de l'area metropolitana milanes. Al settember del 2016 a l'era componnuu de 12 lign, 11 gestii da Trenord (prima ciamaa Trenitalia-LeNord) e vona gestida da on'associazion temporanea de impres (ATI) fada-sù da Trenord e l'Azienda Trasporti Milanesi (ATM).

La red la conliga i center de l'area metropolitana e la cittaa de Milan indoe a gh'hinn interscambi cont i treni a media e longa percorrenza, la metropolitana e i lign urban de l'ATM.

El center del servizzi a l'è 'l passant ferroviari, ona galeria che la traversa la cittaa da nord-ovest a est, indoe a passen i "lign S" cont ona freguenza de ses menut. El passant el g'ha el compit de distribuì i passegger in su tuta la red metropolitana e i lign che a hinn insu la superficia.
La stazion cont el pussee grand numer de lign, indue se poden fà pussee scambi de lign a l'è la stazion de Milan Porta Garibaldi: chì a passen vott di vundes lign del servizzi.

I orari a hinn tucc cadenzaa e simmetrigh.

Red[Modifega | modifica 'l sorgent]

La red suburbana a l'è componnuda de 11 lign:

Linia Percors Inaugurazion Ultem slongament Longhezza Stazion Gestor
Linia S1 SaronnLod 2004 2010 55,4 km 25 Trenord
Linia S2 (Marian ↔) SevesRogored 2004 2015 - 20 Trenord
Linia S3 SaronnMilan Cadorna 2004 - 23,6 km 13 Trenord
Linia S4 CamnaghMilan Cadorna 2004 2006 21,2 km 13 Trenord
Linia S5 VaresTrevij 2004 2009 92,6 km 31 ATI Trenord-ATM
Linia S6 NoaraLimit-Pioltell (↔ Trevij) 2004 2009 83,5 km 25 Trenord
Linia S7 LecchMilan Porta Garibaldi (via Multee) 2014 2014 57 km 22 Trenord
Linia S8 LecchMilan Porta Garibaldi (via Carnaa) 2009 2009 49,9 km 13 Trenord
Linia S9 SaronnAlbairaa-Vermezz 2004 2022 64,0 km 24 Trenord
Linia S11 Ciass 2008 2015 63,9 km 18 Trenord
Linia S13 Bovisa-PolitecnichPavia 2011 2013 32 km 13 Trenord

Linia S1[Modifega | modifica 'l sorgent]

Suburbana de Milan
Linea S1
 Saronn
 Saronn Sud
 Caron e Pertusella
 Cesaa
 Garbagnaa
 Garbagnaa Parch di Groan
 Bollaa Nòrd
 Bollaa Center
 Novaa
 Quart Oggiee
 Bovisa-Politecnich
 Milan Lancetti
 Milan Porta Garibaldi
 Milan Republega
 Milan Porta Venezia
 Milan Dateo
 Milan Porta Vittoria
 Milan Rogored
 San Donaa
 Borgh Lombard
 San Giulian
 Meregnan
 San Zenon
 Tavazzan
 Lod

La linia S1 del servizzi ferroviari suburban de Milan la conliga Saronn a Lod, a travers la cittaa de Milan dent el Passant ferroviari de Milan. El servizzi el vegn efettuaa da Trenord. I treni de la linia S1 a hinn regolaa a freguenza de mezz'ora, e entermettuu indel tocch da Saronn a la Bovisa cont i treni de la S3.[1]

Linia S2[Modifega | modifica 'l sorgent]

Suburbana de Milan
Linea S2
 Seves
 Cesan Madernu
 Bovis Masciagh-Mombell
 Vared
 Parazzoeu
 Paderna Dugnan
 Corman-Cusan Milanin
 Bruzzan Parch Nord
 Affer
 Bovisa-Politecnich
 Milan Lancetti
 Milan Porta Garibaldi
 Milan Republega
 Milan Porta Venezia
 Milan Dateo
 Milan Porta Vittoria
 Milan Rogored

La linia S2 la conliga Seves a Rogored, percorend on tocch de la ferrovia Milan-Ass e a travers la cittaa de Milan dent el passant ferroviari de Milan. Domà duu tren, in di or de ponta de la matinna, a gh'hann comè capo-linia de partenza la stazion de Marian. I treni de la linia S2 a hinn regolaa a freguenza de mezz'ora (esclus la matinna, foeura di or de ponta), e entermettuu indel tocch da Seves a la Bovisa cont i treni de la S4, inscì da avegh quater tren per ora. El servizzi a l'è efettuaa domà in di dì de lavô, esclus el sabet; la sira el servizzi a l'è sostituì da i lign S1, S4 e S13[2]

Linia S3[Modifega | modifica 'l sorgent]

Suburbana de Milan
Linea S3
 Saronn
 Saronn Sud
 Caronn e Pertusella
 Cesaa
 Garbagnaa
 Garbagnaa Parch di Groan
 Bollaa Nord
 Bollaa Center
 Novaa
 Quart Oggiee
 Bovisa-Politecnich
 Milan Domm
 Milan Cadorna

La linia S3 la conliga Saronn a Piazzal Cadorna, percorend la ferrovia Milan-Saronn, che a l'è la pussee vegia de tuta la red di Ferovii Nord Milan. I treni de la linia S3 a hinn regolaa a freguenza de mezz'ora, e entermettuu indel tocch da Saronn a la Bovisa cont i treni de la S1, inscì da avegh quater tren per ora. La sira la linia chì la sostituiss la S1 insula banda istessa.[1]

Linia S4[Modifega | modifica 'l sorgent]

Suburbana de Milan
Linea S4
 Camnagh-Lentaa
 Seves
 Cesan Maderno
 Bovis Masciagh-Mombell
 Vared
 Parazzoeu
 Paderna Dugnan
 Corman-Cusan Milanin
 Bruzzan Parch Nord
 Affer
 Bovisa-Politecnich
 Milan Domm
 Milan Cadorna

La linia S4 la conliga Camnagh-Lentaa a Piazzal Cadorna, percorend on tocch de ferrovia Milan-Ass de Ferrovienord. I treni de la linia S4 a hinn regolaa a freguenza de mezz'ora, e entermettuu indel tocch da Seves a la Bovisa cont i treni de la S2, inscì da avegh quater tren per ora. La sira la linia chì la sostituiss la S2 insula banda istessa.[2]

Linia S5[Modifega | modifica 'l sorgent]

Suburbana de Milan
Linea S5
 Vares
 Gaggiava S'ciann-Morazzon
 Castronn
 Albizzaa-Solbiaa Arno
 Cavaria-Ugiona-Ieragh
 Gallaraa
 Busti Grand
 Legnan
 Canegraa
 Parabiai
 Vanzagh-Pojan
 
 Rò Fera
 Milan Certosa
 Milan Villapizzon
 Milan Lancetti
 Milan Porta Garibaldi
 Milan Republega
 Milan Porta Venezia
 Milan Dateo
 Milan Porta Vittoria
 Milan Forlanini
 Segraa
 Pioltell-Limed
 Vignaa
 Melz
 Pozzoeu
 Trisella
 Cassan
 Trevij

La linia S5 la conliga Vares a Trevij a travers la cittaa de Milan. I convoj percorend el passant ferroviari de Milan e i ferovi Pòrto Ceresi-Milan e Milano-Trevij. Dal 2008 la linia a l'è gestida d'ona ATI fada-sù da Trenord e ATM[3]. Indela banda Rò - Trevij i servizzi a hinn entermettuu a chei de la linia S6, inscì da avegh quater tren per ora.[4]

Linia S6[Modifega | modifica 'l sorgent]

Suburbana de Milan
Linea S6
 Noara
 Trecaa
 Magenta
 Corbetta-Sasteven
 Vittuon-Arlun
 Pregnana
 
 Rò Fera
 Milan Certosa
 Milan Villapizzon
 Milan Lancetti
 Milan Porta Garibaldi
 Milan Republega
 Milan Porta Venezia
 Milan Dateo
 Milan Porta Vittoria
 Milan Forlanini
 Segraa
 Pioltell-Limed
 Vignaa
 Melz
 Pozzoeu
 Trisella
 Cassan
 Trevij

La linia S6 la conliga la stazione de Noara a chella de Trevij. El servizzi a l'è efettuaa da convoj Trenord che percoren la ferrovia Torin-Milan, el passant ferroviari de Milan e la ferrovia Milan-Venezia. El servizzi el finiss indela stazion de Trevij domà indel'ora de ponta, menter foeura di chì orari chì i treni a vengnen fermaa a Pioltell-Limed.[4] Indela banda Rò - Trevij i servizzi a hinn entermettuu a chei de la linia S6, inscì da avegh quater tren per ora.[4]

Linia S7[Modifega | modifica 'l sorgent]

Suburbana de Milan
Linea S7
 Milan Porta Garibaldi
 Milan Grech Pirelli
 Sest San Giovann
 Monscia
 Monscia Sant Ambroeus
 La Santa
 Buttafava
 Biassòn-Lesmu Parch
 Machee-Canonega
 Triugg-Pont Albiaa
 Caraa-Calò
 Villa Raveri
 Besana
 Renaa-Veducc
 Cassagh-Nibionn-Bulciagh
 Costa Masnaga
 Moltee
 Ugion
 Sala al Barr-Galbiaa
 Civaa
 Valmadrera
 Lecch

La linia S7, fada comenzà dal 14 desember 2014,[5] la conliga la stazion de Lecch a chella de Milan Porta Garibaldi a travers Moltee con ona via desferenziada da la linia S8 che la fà el servizzi intra i cap-linia istess. La percor la linia Monscia-Moltee e on tocch de la linia Comm-Lecch. La S7 a l'è, a bon cunt, el potenziament del servizzi regional Milan-Moltee-Lecch che 'l gh'era prima, estes anca indi dì de festa cont on orari regolaa a ogn'ora.[6] I servizzi a g'hann freguenza de on'ora, cont on quaj rinforz a la mezz'ora on quaj period de ponta.[7]

Indel marz 2015 a l'è stada progetada la costrusion de la noeuva fermada Monscia Est Parch - che la sarà a circa mezza strada intra i stazion de Monscia Sobborghi e La Santa - che a l'è preveduu che la sarà dervida per el 2016.[8]

Linia S8[Modifega | modifica 'l sorgent]

Suburbana de Milan
Linea S8
 Lecch
 Maggianegh
 Calolz e Curt-Olginaa
 Irun
 Olgiaa-Calch-Brivi
 Cernusch-Meraa
 Osnagh
 Carnaa-Oeus
 Arcor
 Monscia
 Sest San Giovann
 Milan Grech Pirelli
 Milan Porta Garibaldi

La linia S8 la conliga la stazion de Lecch a chella de Milan Porta Garibaldi percorend la linia Milan-Carnaa-Lecch. I servizzi a g'hann cadenza oraria foeura di or de ponta de la matinna e de mezz'ora indel rest de la giornada.[9]

Linia S9[Modifega | modifica 'l sorgent]

Suburbana de Milan
Linea S9
 Saronn
 Saronn Sud
 Cirlian-Suree
 Cirlian Groan
 Cesan Madernu Groan
 Cesan Madernu
 Baruccana
 Seregn
 Desi
 Lisson-Muggiò
 Monscia
 Sest San Giovann
 Milan Grech Pirelli
 Lambraa
 Milan Forlanini
 Milan Porta Romana
 Milan Tebald
 Milan Romolo
 Milan San Cristofen
 Còrsich
 Cesan Boscon
 Trezzan sul Navili
 Gaggian
 Albairaa-Vermezz

La linia S9 la conliga Saronn a Albairaa. A l'è stada, in vorden de temp, la prima linia suburbana a intrà minga indel passant ferroviari. I convoj a percoren i lign Saronn-Seregn, Ciass-Milan, la linia de cintura milanes, la cintura sud e la linia Milan-Mortara. Grazie a l'istituzion de la linia S9, la cintura sud a l'è tornada, depos 10 agn, a vess anmò servida di treni in servizzi local.[10] La S9 la se entermett a la S11 intra i stazion de Seregn e Grech Pirelli, inscì da avegh on tren ogni quindes menut fin ai vott or de la sira.[11]

Linia S11[Modifega | modifica 'l sorgent]

Suburbana de Milan
Linea S11
 Ciass
 Comm San Giovann
 Albaa-Camerlada
 Cusciagh
 Cantuu-Cermenaa
 Carimaa
 Camnagh-Lentaa
 Seregn
 Desi
 Lisson-Muggiò
 Monscia
 Sest San Giovann
 Milan Grech Pirelli
 Milan Porta Garibaldi
 Milan Villapizzon
 Milan Certosa
 Rò Fera
 

La linia S11 la conliga la stazion de Ciass a chella de , percorend la ferrovia Milan-Ciass, a travers i cittaa de Comm, Seregn, Monscia e Milan. La S9 la se entermett a la S11 intra i stazion de Seregn e Grech Pirelli, inscì da avegh on tren ogni quindes menut fin ai vott or de la sira.[12] La linia S11 a l'è stada slongada el 26 april 2015 da Milan Porta Garibaldi a in ocasion de l'inizzi de Expo 2015.[13] Dal primm de noember, a la fin de la manifestazion, in di dì de lavô, esclus el sabet, la suguterà a andà fin a la stazion de Rò, menter el sabet e i dì de festa la tornerà a attestass a la stazion de Milan Porta Garibaldi.

Linia S13[Modifega | modifica 'l sorgent]

Suburbana de Milan
Linea S13
 Garbagnaa
 Garbagnaa Parch di Groan
 Bollaa Nord
 Bollaa Center
 Novaa
 Quart Oggiee
 Bovisa-Politecnich
 Milan Lancetti
 Milan Porta Garibaldi
 Milan Republega
 Milan Porta Venezia
 Milan Dateo
 Milan Porta Vittoria
 Milan Rogored
 Locaa Triulz
 Piev
 Villamaggior
 La Certosa
 Pavia

La linia S13 la conliga la stazion de la Bovisa a la stazion de Pavia, percorend el passant ferroviari e la ferrovia Milan-Pavia. La linia S13 a l'è nassuda comè slongament de la vegia linia S10, che la conligava la Bovisa a Rogored.[14]

Lign sopress[Modifega | modifica 'l sorgent]

Linia S10[Modifega | modifica 'l sorgent]

Suburbana de Milan
Linea S10
 Bovisa-Politecnich
 Milan Lancetti
 Milan Porta Garibaldi
 Milan Republega
 Milan Porta Venezia
 Milan Dateo
 Milan Porta Vittoria
 Milan Rogored

La linia S10, attiva dal 2004 al 2011, la conligava la stazion de Rogored cont la stazion de la Bovisa. A l'era ona linia de rinforz per tucc i lign che passaven indel passant ferroviari. A l'è stada slongada fin a Pavia cont el cambi d'orari del 2011, e a l'è stada renominada comè linia S13 inscì da minga andà a creà confusion cont la linia S10 del Canton Tesin in l'ottica de avè on'interazion di servizzi ferroviari in la region insubrega.

Linia S12[Modifega | modifica 'l sorgent]

Suburbana de Milan
Linia S12
 Bovisa-Politecnich
 Milan Lancetti
 Milan Porta Garibaldi
 Milan Republega
 Milan Porta Venezia
 Milan Dateo
 Milan Porta Vittoria
 Milan Rogored
 San Donaa
 Borgh Lombard
 San Giulian
 Meregnan

La linea S12, attivata nel 2016, congiungeva la stazione di Milano Bovisa alla stazione di Melegnano, attraversando la città di Milano lungo il passante ferroviario. Era l'unica delle linee suburbane a non adottare un orario cadenzato nell'arco della giornata, in quanto era attualmente attiva solo con 2 coppie di corse nei giorni feriali (in orari di punta mattutina); era previsto il progressivo arricchimento dell'offerta del servizio, successivamente anche il suo prolungamento fino a Cormano-Cusano e, in un futuro prossimo, l'estensione fino a Varedo, previa posa del terzo binario di circolazione tra Milano Affori e Varedo. La linea era stata ideata con lo scopo di essere una linea di rinforzo negli orari di maggiore affluenza di pendolari; a fronte di ciò, il servizio che si stava delineando sarebbe stato composto di corse non cadenzate ed attive solamente nelle fasce orarie di punta lavorativa e studentesca. La linea è stata sospesa nel marzo 2020, a causa del crollo del numero di viaggiatori nelle prime fasi della pandemia di COVID-19, e da allora mai riattivata, nonostante le proteste dei pendolari.

Linia S14[Modifega | modifica 'l sorgent]

Suburbana de Milan
Linea S14
 
 Rò Fera
 Milan Certosa
 Milan Villapizzon
 Milan Lancetti
 Milan Porta Garibaldi
 Milan Republega
 Milan Porta Venezia
 Milan Dateo
 Milan Porta Vittoria
 Milan Rogored

La linia S14 la conligava, per el period de l'Expo 2015, la stazion de Rogored cont la stazion de , inscì da servì, specialment, la Stazion de Rò Fera, a servizzi de l'esposizion universala. La linia la percoreva el passant ferroviari, e la serviva comè rinforz a tucc i alter lign che a gh'hinn per i conligament intra la cittaa de Milan e 'l loeugh espositiv. El servizzi a l'è staa efettuaa tucc i dì a cadenza de mezz'ora, per tuta la durada de l'esit.[6]

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Princìpi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Depos a l'avertura de la prima banda del passant ferroviari de Milan, da la Bovisa a Porta Venezia el 21 desember 1997, el Grupp Ferovie Nord Milan ha creaa on servizzi metropolitan, regolaa cont ona freguenza de quindes menut,[15] che l'è diventada de dees menutt a partì dal 22 mars.[16]

El 30 magg 1999, a l'è staa dervii el tocch da la stazion del Vial Lancetti a la stazion de Certosa inscì che l'era possibel el conligament cont la red FS; al temp istess i treni metropolitan a hinn staa slongaa vers Vares (a travers la Certosa), vers Saronn e vers Seves (a travers la Bovisa).[17]

El 30 giugn 2002 el passant l'è staa slongaa da Porta Venezia finna a Piaza Dateo e a l'è stada dervida la stazion de Villapizzon in su la banda de la Certosa.[18][17]

I Lign S[Modifega | modifica 'l sorgent]

La red in del 2004

El nomm "servizzi ferroviari suburban" l'è staa doperaa formalment per la prima voeulta el 12 desember 2004, el dì istess de l'avertura de l'ultem tocch del passant ferroviari, fin a Porta Tosa.

A hinn staa creaa sett lign S: a hinn staa nomeraa i conligament che a gh'eren gemò e la freguenza a l'è stada regolada a mess'ora. I lign a eren:[19]

El sucesiv 24 desember l'è stada istuida la linia Linia S9, gestida da TiLo cont ona freguenza de on'ora, in su on percors completameent noeuv, fora dal passant ferroviari.

El servizzi suburban chì el doveva vess diveers dal servizzi regional, ispiraa a la RER de Paris e a i S-Bahn di cittaa todesch, sguizzer e austriach.

I primm progett d'agn Votanta a voeureven fà passà in del passant tucc i sistem, regionaj e suburban (il passant l'era infatti ciamaa "comprensorial"). Pussee taard, però, per minga creà tropp trafich in del passant, a s'è deciduu de fà passà minga i treni regionai chì gh'inscì ma de lassaj in di stazion de coo.

I lign S dent el passant a riven a avegh ona freguenza media totala de sees menut per direzzion.

Cronologia del desvilupp de la red[Modifega | modifica 'l sorgent]

Desvilupp de la red in di agn

Agost 2009 Giugn 2010 Giugn 2011 Desember 2012
2005
  • El 5 de settember a hinn staa riorganizaa i servizzi seraj depos i noeuv or de sira e l'è stada creada l'inscì ciamada "X de la Bovisa" che permeteven de smezaa i cors senza cambiaa i corrispondenz possibel (in particolar, a hinn staa sopress i lign S4 e S1): tucc i mezz'or on tren de la S2 e vun de la S3 se sarïen incontraa a la Bovisa in su la stessa banchina inscì che i passegger podeven cambià el tren pussee fazilment.
    Cont el completament del passant ferroviari e 'l slongament de la S1 a Lod, on quaj tren seral de la linia S2 l'è staa slongaa a Lod: el tren chì a l'è staa classificaa dumà "linia S".
2006
Tren de la S9 (gestii de TiLo) in de la stazione de Vial Romul.
  • El 19 de fevree ona quaj corsa de la linia S4 l'è stada slongada da Seves a Camnagh, inscì che 'l podarïa vess possibel on inter-scambi cont i treni regionaj Milan-Ciass[20];
  • El 19 de giugn l'è stada dervida la fermada de Vial Romul, servida da la linia S9, 'due gh'è l'inter-scambi cont la linia M2 de la metropolitana[21].
2008
  • Cont el cambi d'orari del 15 de giugn, i lign S1, S2, S6 e S10 a hinn staa slongaa da la stazion de Porta Vittoria a Rogored, inscì che 'l podarïa vess possibel on inter-scambi cont i treni regionaj e i treni nazionaj che vann a Genua, Bologna e Mantua[22];
  • A partì dal primm de luj la linia S5 ha scominciaa a vess gestida da l'ATI Trenitalia-LeNord-ATM;
  • A desember del 2008 a l'è staa potenziaa el servizzi sora la ferrovia Milan-Ciass: a la linia S9 e al tren regional Milan-Ciass hinn staa cambiaa i orari inscì che ghe sarïen poduu vess tren tra Milan e Seregn a on intervall regolar durant tutt el dì;
  • El 14 desember la linia S10 la red celer ticines a l'è stada slongada da Ciass a Albaa[23][24].
2009
  • El 22 de april a l'è stada dervida la stazion de Rò Fera, servida di lign S5 e S6[25];
  • Cont el cambi d'orari, el 14 de giugn, a l'è stada dervida la fermada de Pregnana,[26] servida da la lignaa S6, cont fermada per domà vint tren al dì; 'l dì stess la stazion de Serenella l'ha cambiaa nomm in Garbagnaa Parch de le Groane[27];
  • Cont el cambi d'orari, el 13 de desember, a hinn staa attivaa duu lign S noeuv (S8 e S11), menter a trii lign S l'è staa cambiaa el percors e hinn staa potenziaa: la linia S1 a l'è stada slongada (foeura di orari de ponta) fin a Lod, la linia S5 a l'è stada slongada fin a Treì e la linia S6 l'ha desmetuu de andà a Rogored, ma da Porta Vittoria l'è stada slongada fin a Pioltell-Limit (e in di orari de ponta fin a Treì)[28]; al temp stess i treni che se fermaven Pregnana hinn staa redobbiaa.
2010
  • El primm de fevree duu cobbi de tren de la linia S10 a hinn staa slongaa da la Bovisa a la stazion de Malpensa-Aeroport[29]. Modell:Cn;
  • El 13 de giugn la linia S1 a l'è stada slongada da la stazion de Rogored a Lod, per tutt el dì (da i ses or de la matinna a i noeuv or de la sera), e l'è andada a sostituì el tren regional che 'l serviva la banda chì[30].
2011
  • El 26 de marz a l'è stada sarada-su la vegia stazion de Affer, sostituida da ona noeuva stazion che la se troeuva visin a la fermada de Affer FN de la metropolitana milanes: el deventava inscì possibel l'inter-scambi cont la linia M3 de la metropolitana e i lign suburban S2 e S4[31];
  • El primm de magg a l'è finii el procediment de fusion di duu societaa LeNord e Trenitalia in Trenitalia-LeNord, che 'l g'ha depos cambiaa el nom in Trenord e che ha scomincià a gestì i lign suburban[32];
  • El 12 de giugn, la linia S9 a l'è stada slongada da San Cristofen a Albairaa. Oltra, a l'è stada dervida la stazion de Cesan Madernu (lign S2 e S4), che a l'è andada a sostituì la vegia[33].
  • El 11 de desember a l'è stada pientada-sù la noeuva linia S13 da la Bovisa a Pavia, che a l'è andada a sostituì la linia S10, che invece a l'è stada sopressa[34].
2012
Tren de la linia S9 a la stazion de Saronn Sud.
  • El 9 de desember, la linia S9 l'è stada slongada da la stazion de Seregn a Saronn, cont l'avertura di noeuv stazion e fermaa de Barucana, Cerian-Soree, Cerian Groane e on tocch noeuv de la stazion de Cesan Madernu[35][36];
  • Cont el slongament de la S9, l'è staa modificaa anca el servizzi seral de tant lign, in particolar quej che passen de Saronn e Cesan Madernu (lign S1, S2, S3, S4 e S13)[37][38].
2013
  • El 9 de giugn a l'è staa dervida la stazion de Piev, servida da la linia S13[39]; el 22 del mes istess a l'è stada dervida la noeuva fermada de Cesan Madernu Groane, servida da la linia S9[40];
  • Insemma al cambi de l'orari, el 15 de desember i treni de la linia S4 che partiven o rivaven a la stazion de Meda a hinn staa deviaa vers Camnagh; a partì dal dì istess, la lignaa S2 l'è stada limitada a Seves, inscì che 'l sarïa deventaa possibel fà i lavor de potenziament infrastrutural de la ferrovia Milan-Ass.[41]
2014
  • El 25 de ottober a l'è stada dervida la noeuva stazion de Bruzzan in sostituzion de la vegia, longh la linia S2 e S4[42];
  • Cont el cambi de orari del 14 desembre 2014, depos i lavor de renovament infrastruttural, a l'è stada integrada in del servizzi suburban la linia ferroviaria Lecch-Milan Porta Garibaldi via Moltee e a l'è stada ciamada linia S7. Cont el nomm noeuv el servizzi a l'è staa potenziaa cont tren cont la freguenza de on'ora[6]. Cont el cambi d'orari istess, alter duu tren de la linia S6 hann scominciaa a fermass a Pregnana[6], e la fermada di Rò Fera Milan ha cambiaa el nomm in "Rò Fera Expo Milan 2015"[43].
2015 - prima de l'Expo
2015 - depos l'Expo
  • A partì dal primm de noember 2015, subet depos la fin de Expo, el servizzio a l'è staa depontenziaa. La linia S14 Rò-Rogored a l'è stada sopressa comè 'l diseva el programm, menter la linia S11 a l'è stada parzialment mandada-indree da a Porta Garibaldi (e dumà on tren su duu el va innanz fin a Rò, e dumà in di dì de lavô intra i sett or de la matinna e i noeuv or de la sira)[47];
  • El 13 de desember la stazion de Rò Fera Expo Milan 2015 ha ciappaa el noeuv nomm de "Rò Fera"[48].
2016

A partì dal 12 de settember a l'è stada pientada-sù la linia S12 che la conliga la stazion de Meregnan a chella de laBovisa a travers el passant ferroviari de Milan[49].

Mappa geografega del servizzi ferroviari suburban.

Servizzi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Mezz doperaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per i servizzi hinn doperaa:

Biliett[Modifega | modifica 'l sorgent]

On biliett urban de Milan de Trenord (in alt a destra) e i stess biliett da ATM (in bass a destra); in su la sinistra gh'è ona carta Itinero (el nomm, in bass a sinistra, la foto e 'l numer a destra hinn staa covert).

Per viaggià sora i lign del servizzi ferroviari suburban de Milan a l'è sufficient comprà on biliett putost che on abbonament ferroviari varid per quel tocch emetuu da Trenord.[50]
Per i viagg tra i stazion in del comun de Milan a hinn varid i biliett putost che i abbonament urban, anca se hinn staa emetuu da l'ATM.

A partì dal primm de fevree del 2011 a hinn intraa in vigor i noeuv tariff integraa, ciamaa IoViaggio Ovunque in Lombardia, che permetten de viaggià in su tucc i mezz de straport de la Lombardia cont on prezzi fiss. L'abonament chì el pò vess giornalier, pluri-giornalier (duu, trii putost che sett dì), mensil, trimestral putost che annual.[51]

Progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Progett futur[Modifega | modifica 'l sorgent]

I progett futur, anca se dichiaraa publegament, gh'hann anmò minga ona scadenza certa.

  • Avertura de la noeuva fermada de San Giulian Zivid, longh la linia S1[52].
  • Radobbi Seves - Camnagh longh la linia S4 e avertura de la noeuva fermada in mezz de Barlassina e radobbi Seves - Meda longh la linia S2[53].
  • Costruzion del binari trii intra Affer e Corman-Cusan Milanin e pientament de la linia S12 intra i stazion de Corman-Cusan Milanin e Meregnan[54].
  • Fin del quadruplicament Rò - Parabiai e del triplicament Parabiai - Gallaraa (efettuazion lavô bloccaa da ona sentenza del Consej de Stat e posticipaa a datta da definiss anmò)[55].
  • Costrusion de la stazion de Nervian, intra Parabiai e Vanzagh-Pojan, da fass depos el quadruplicament Rò - Parabiai[56].
  • Pientament d'on conligament dirett Milan Central - Rò Fera - Malpensa, pensaa per l'Expo 2015 e da fass depos el quadrupliament Rò - Parabiai[57].
  • Slongament de la linia S13 da la Bovisa a Saronn[58].
  • Avertura di noeuv fermad de Milan Tibaldi, Milan Porta Romana (chesta chì in sostituzion de chella che la gh'è giamò), longh la linia S9[59][60].
  • Quadruplicament Monscia - Ciass inscì da podè avè sora la ferrovia istessa sia i treni di lign S9 e S11 e i treni regionaj, longa-distanza e de mercanzii (che doerïen vess semper pussee inquand el sarà dervii la galeria de bas del San Gottard[53].
  • Radobbi de la linia Albairaa - Mortara inscì da fà andà i treni suburban fin a Biagrass, almen cont ona freguenza oraria[53].
  • Pientament de la linia S14 Rogored - Magenta, depos el potenziament de l'infrastruttura, cont regolazion 10' / 20' respett a la linia S6[53].
  • Pientament de la linia Rogored - Parabiai cont regolazion 10' / 20' respett a la linia S5, e slongament de la linia S11 a Parabiai, depos el quadruplicament Rò - Parabiai[53].
  • In faa de valutazion: mandà-indree el capo-linia de la linia S5 da vares a Gallaraa; el servizzi intra i fermad in mezz el sarïa efettuaa di lign S40 e S50 sora l'assa Malpensa - Gallaraa - Vares - Mendrisi[53].
  • Quadruplicament Rogored - Pavia; slongament de la linia S2 a Piev cont regolazion 15' respett a la S13; avertura de la fermada de Poasch longh i lign S2 e S13[53].
  • Per cercà de mïorà la puntualitaa del servizzi de la linia S9, mudament de la fermada de Baruccana in pont de incros; e poeu radobbi de la banda Seregn - Baruccana[53].
  • Pientament de la linia S17 longh el vegg raccordi ferroviari Garbagnaa - Ares, cont fermad a Garbagnaa, Garbagnaa Ovest e Lainaa, cont freguenza de mezz'ora e coincidenza cont i lign S1 o S3[53].
  • Regolazion de freguenza a mezz'ora de tuta la linia S7, almen intra Milan e Besana[53].
  • Potenziament infrastruttural de la stazion de la Bovisa cont la costrusion de pussee binari per fagh andà pussee servizzi che riven da Porta Garibaldi e da la Central (via Porta Garibaldi)[53].
  • Slongament de la linia S8 a la Bovisa; mandà-indree el capo-linia da Lecch a Cernusch-Meraa, e pientament d'on servizzi regional per i fermad in mezz[53].
  • Mudament de la linia R Milan Porta Garibaldi - Carnaa - Bergom in linia S18 con la Stazion de Bergom Ospedaa; slongament da Porta Garibaldi a la Bovisa del capo-linia e mandà-indree l'alter da Bergom a Paderno d'Adda (e piantament d'on servizzi regional per i fermad in mezz)[53].
  • Mandà-indree 'l capo-linia de la linia S9 da Albairaa a San Cristofen e slongament da Saronn a Busti Grandi[53].
  • Pientament de la linia S16 Albairaa - San Cristofen - Lambraa - Rò[53].
  • Avertura di fermad Monscia Est (longh i lign S7, S8 e S18) e Monscia Ovest (longh i lign S9 e S11)[53].

Mapp di lign[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos ligaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nòt e alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 Trenord, Orario 14 giugno 2015, quader S1-S3
  2. 2,0 2,1 Trenord, Orario 14 giugno 2015, quader S2-S4
  3. Linea S5 Varese - Milano Passante - Treviglio. Trasporti Lombardia. URL consultad in data 9 dicembre 2014.
  4. 4,0 4,1 4,2 Trenord, Orario 14 giugno 2015, quader S5-S6
  5. [1]
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Infrastrutture e Mobilità Regione Lombardia. Regione Lombardia, Tavolo territoriale SFR. 26-27 novembre 2014. URL consultad in data 15 dicembre 2014.
  7. Trenord, Orario 14 giugno 2015, quader 171
  8. Nuova stazione Monza Est Parco - http://www.mbnews.it/2015/03/monza-treno-pendolari-parco-fermata-ferroviaria-monza-est-parco/
  9. TrenordOrario 14 giugno 2015, quader S8
  10. Canale, p. 18
  11. Regione Lombardia - Le tappe delle linee S
  12. Regione Lombardia - Le tappe delle linee S
  13. La linea S11 sul sito di Trenord, il gestore della linea
  14. Trenord - La linea S13
  15. Il Passante è una realtà, in "I Treni" n. 190 (febbraio 1998), p. 5
  16. Passante in crescita, in "I Treni" n. 193 (maggio 1998), p. 4
  17. 17,0 17,1 Canale, op. cit., p. 16
  18. Il Passante si allunga..., in "I Treni" n. 240 (settembre 2002), p. 5.
  19. Canale, op. cit.., p. 18
  20. S4 in Brianza, in "I Treni" n. 281 (maggio 2006), p. 8
  21. Nuova fermata a Milano, in "I Treni" n. 283 (luglio 2006), p. 5
  22. Passante quasi finito, in "I Treni" n. 306 (luglio 2008), p. 5
  23. Bitensioni in Italia, in "I Treni" n. 312 (febbraio 2009), p. 8
  24. La Bellinzona-Chiasso arriverà a Como e ad Albate
  25. RFI S.p.A. Circolare Compartimentale CC MI 13/2009. p. 2.
  26. Impianti FS, in "I Treni" n. 317 (luglio 2009), p. 6
  27. Nuovo nome, in "I Treni" n. 317 (luglio 2009), p. 7
  28. Linee S in crescita, in "I Treni" n. 322 (gennaio 2010), p. 8
  29. Da Rogoredo a Malpensa, in "I Treni" n. 324 (marzo 2010), p. 7
  30. Trenord - Dal 13 giugno in vigore il nuovo orario estivo: potenziata la S1 Saronno-Lodi e velocizzati 18 collegamenti sulla Milano-Piacenza Arqiviad qé: [2]
  31. Sergio Viganò, Metropolitane in crescita, a Milano..., in "I Treni" n. 337 (maggio 2011), pp. 20-25
  32. Giancarlo Scolari, Nasce Trenord, in "I Treni" n. 338 (giugno 2011), pp. 16-17
  33. Trenord - Cesano Maderno: apertura nuova stazione Arqiviad qé: [3]
  34. Trenord - S13 al via, 66 corse sulla linea Pavia-Milano Bovisa Arqiviad qé: [4]
  35. Trenord. Il nuovo servizio S9. URL consultad in data 8 dicembre 2012.
  36. Infrastrutture e Mobilità Regione Lombardia. Saronno – Seregno: riqualificazione della linea ferroviaria. URL consultad in data 13 agosto 2012.
  37. Trenord - NUOVI ORARI S1-S3 A PARTIRE DAL 9 DICEMBRE Arqiviad qé: [5]
  38. Trenord - LINEA MILANO-SEVESO-CAMNAGO/MARIANO-ASSO: NOVITA' DAL 9 DICEMBRE Arqiviad qé: [6]
  39. Impianti FS, in "I Treni" n. 361 (luglio-agosto 2013), p. 8
  40. Trenord - APERTURA NUOVA FERMATA S9 "CESANO MADERNO-GROANE" Arqiviad qé: [7]
  41. http://www.trenord.it/it/orari/novit%C3%A0-nuovo-orario.aspx Arqiviad qé: [8]
  42. Trenord - Sabato 25 ottobre viene attivata la nuova stazione di MILANO BRUZZANO Arqiviad qé: [9]
  43. Rete Ferroviaria Italiana, Circolare territoriale TO 39/2014.
  44. http://www.trenord.it/it/media-news/avvisi/cambio-orario-26-aprile-2015.aspx Arqiviad qé: [10]
  45. Trenord - Domenica 26 aprile apre la nuova stazione di Cormano-Cusano Milanino Arqiviad qé: [11]
  46. 9 maggio 2015: apertura stazione di Milano Forlanini. 9 maggio 2015. URL consultad in data 9 maggio 2015.
  47. Principali NOVITA' AL SERVIZIO FERROVIARIO da domenica 1 novembre. 1º novembre 2015. URL consultad in data 5 novembre 2015.
  48. Rete Ferroviaria Italiana, Circolare territoriale MI 49/2015.
  49. LINEA “S12” POTENZIAMENTO MELEGNANO - MILANO BOVISA [dal 12 settembre 2016]. Trenord. URL consultad in data 7 settembre 2016.
  50. Trenord. Passante ferroviario Trenord
  51. Infrastrutture e Mobilità Regione Lombardia. Io viaggio ovunque in Lombardia. URL consultad in data 11 giugno 2013.
  52. Il Cittadino - Stazione di San Giuliano, c’è l’ok Arqiviad qé: [12]
  53. 53,00 53,01 53,02 53,03 53,04 53,05 53,06 53,07 53,08 53,09 53,10 53,11 53,12 53,13 53,14 53,15 Proposta di Programma Regionale Mobilità e Trasporti 2015-2020
  54. Infrastrutture e Mobilità Regione Lombardia. In stazione a Melegnano nuovo parcheggio da 80 posti. 2 novembre 2015. URL consultad in data 3 novembre 2015.
  55. Italferr - Comunicato stampa per il quadruplicamento Rho-Parabiago Arqiviad qé: [13]
  56. g.somazzi. Ferrovia: più fermate a Legnano e una nuova stazione. LegnanoNews, 27 settembre 2014. URL consultad in data 22 gennaio 2015.
  57. Infrastrutture e Mobilità Regione Lombardia. Expo, Del Tenno: ecco come potenzieremo le ferrovie. URL consultad in data 5 agosto 2013.
  58. Giorgio Stagni - Il servizio ferroviario regionale - Quello che si farà
  59. msrmilano.com - Progetti S9 Arqiviad qé: [14]
  60. Urbanlife - Gli svaniti: la stazione Tibaldi di Milano

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]