Carrozz a du pian Casaralta

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Casaralta
Caroza

Carrozza in livrea navetta a la stazion de Udin
Agn de ordinazion 1978
Agn de esercizi 1981- incoeu
Quantitaa produxida 382 remorciaa e 78 semipilota
Lungeza 24'280 mm
Largeza 2'846 mm
Alteza 4'320 mm
Capacitaa 161 (carrozza classega)
143 (semipilota)
Quota del pian del pestar pian inferior: 385 mm

pian superior: 2 306 mm
estremità: 1 275 mm
vestiboi: 990 mm

Scartament 1'435 mm
Interperno 17'800 mm
Pass di carrei 2'400 mm
Massa a vœd 42 t

I carrozz a du pian Casaralta a hinn di carrozz passegee pensaa per el servizzi suburban e regional a volta frequentazion.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di agn '60 el se spantega el fenomen del pendolarism de massa vers di gran città e i Ferrovij del Stat italiann han dovuu slargà el servizzi in pocch temp, degià che 'l servizzi local l'era per la pupart faa ancamò cont i vegg Centoporte e Corbellini, voramai puu adatt al servizzi che eren assegnaa.

In di SNCF franzes eren in esercizzi del 1975 di carrozz moderni per el servizzi suburban a dò pian: i FS commissionen in del 1978 'sta carrozza cont di modifegh minim ai Officin Casaralta de Bologna e entren in servizzi in di ferrovij italian in del 1980.

In di agn 2020 tacchen a vess sostituii: Trenitalia ja cava del servizzi in quell ann lì, sostituii di Rock. Giamò prima l'introduzion di Vivalto l'eva sbassaa el numer de 'sti carrozz ch'eren necessari.

Caratteristegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Oltra ai du pian, che aumenten fiss el numer de personn che se pòden portà, gh'hann anca di port pussee grand per favorì l'andà su e l'andà giò, e i zonn de intercomunicazion hinn desviluppaa per favorìll.

La velocità massima l'è de 140 km/h e gh'è anca di version semipilota per la trazion elettriga.

Us per azienda[Modifega | modifica 'l sorgent]

FS e Trenitalia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Ferrovij del Stat, deventaa poeu Trenitalia, i han doperaa assee per i sò servizzi suburban e poeu i han sostituii cont i moderni Vivalto e Rock, che i han sostituii in del 2020.

Ferrovij Nord Milan[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1974 la Region Lombardia la crompa i FNM e la decid de renoeuvà el parch rotabil perchè voramai vegg e la da l'incaregh a la Metropolitana Milanesa de fà on pian de renoeuvament che 'l consist in del crompà de 24 de 'sti carrozz, oltra a 28 carrozz ordinari e 12 automotris FNM E.750, consegnaa in tra el 1980 e 'l 1981, e in del 1987 n'hinn consegnaa alter 18. Han faa servizzi anca in del passant ferroviari de Milan con la darrera livrea verd-bianch di "Ferrovij Lombard". A differenza de quej di FS eren dotaa del rampin Scharfenberg per cobbiai pussee a la svelta cont i automotris.

Trenord[Modifega | modifica 'l sorgent]

Con la costruzion de Trenord tucc i carrozz FNM e Trenitalia a hinn daa a la noeuva azienda. Quej de Trenitalia hinn sistemaa con la livrea noeuva e modifegaa in di interni, con anca l'aria condizionada. Quej de la FNM hinn staa poeu, insemma a l'accantonament di vegg motris, mittuu via e cannibalizzaa.

Del 2019 di carrozz a hinn staa dotaa de allestiment de prima class: prima de quella data per mett la prima class la se metteva ona carrozza MDVC.

Ferrovij del Sud Est[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1998 la Casaralta l'ha daa ai Ferrovij del Sud Est vott carrozz in stil FS de che dò semipilota e han formaa du treni navetta per la ferrovia Bari-Martina Franca e tiraa de la locomotiva DE.122 e de la locomotiva FSE BB.150. Al dì d'incoeu ses hinn ancamò in servizzi e alter dò hinn accantonaa per vess cannibalizzaa.

Galleria di foto[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Giovanni Cornolò, Arrivano i "Tigrotti", in "I Treni Oggi" n. 46 (gennaio 1985), pp. 22–25.
  • Giovanni Cornolò, Cento anni di storia... delle Ferrovie Nord Milano, Globo Edizioni, Trento, 1979, pp. 177–183
  • Giovanni Cornolò, In servizio le «due piani» sulle FNM, in "I Treni Oggi" n. 1 (settembre 1980)
  • Azienda autonoma delle Ferrovie dello Stato, Relazione annuale - 1981, 1982.
  • Pietro Marra, Rotaie a Sud Est. Ferrovie da Bari al Capo di Leuca. Da Bastogi, ai Bombrini, ai nostri giorni., PGM, Bagnacavallo (RA), 2014, ISBN 978-88-909824-0-8, pp. 304–306

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]