Linia M2 (metropolitana de Milan)

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Linia M2
Lign de la metropolitana de Milan
Inaugurazion 1969
Ultima estension 2011
Gestor ATM
Treni Elettrotreni
Leonardo
Meneghin
Scartament 1 435 mm
Trazion 1 500 V CC (pantograf)
Stazion 35
Longhezza 40,4 km
Distanza media
in tra i stazion
1154 m
Pianta della linea
Metropolitana de Milan
Linia 2 
   Gessaa
   Cassina Antonietta
   Gorgonzoeula
   Villa Pompea
   Busser
   Cassina de Pecci
   Villa Fiorita
Cologn Nord   Cernusch
Cologn Center   Cassina Burrona
Cologn Sud   Vimodron
Lim. abonament urban ——
 Goeubba
 Crescenzagh
 Cimian
 Udin
   Lambraa FS
 Piola
   Lorett
 Caiazz
   Central FS
 Gioia
   Garibaldi FS
 Moscova
 Lanza
   Cadorna
 Sant Ambroeus
 Sant Agostin
   Porta Genova FS
   Romol
 Famagosta
 Piazza Biegrass
Lim. abonament urban ——
 
Assagh Milanfior Nord   
Assagh Milanfior Forum   

La linia 2 a l'è vuna di lign de la metropolitana de Milan e la conliga la città da Nord Est a Sud, cont i capoligna a Cologn Nord e Gessaa a Nord Est e Assagh Milanofiori Forum e Biegrass a sud.

A l'è de solit ciamada linia verda e l'è la pussee longa e l'unega cont di tocch in superfiss.

La incrosa la linia 1 a Cadorna FN e Lorett, la linia 3 a Central FS e la linia 5 a Garibaldi FS.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La prima tratta[Modifega | modifica 'l sorgent]

El 27 de settember 1969 a l'è verta la prima tratta in tra Goeubba e Caiazz. El 27 de april 1970 a l'è slongada per Central FS e 'l 12 de luj 1971 l'è completàda finna a Garibaldi FS.

A causa del ritard in la consegna di treni appòsta a hinn staa doperaa quej de la linia 1 adattaa in manera de podè circolà cont on pantograf pussee grand, inveci de quell de servizzi doperaa in deposit. La tension de la linia aerea a l'è sbassada a 750 Volt. El 8 de november 1971 riven i treni appòsta e donca la tension a l'è volzada a 1200 Volt, in comun cont i lign celer de l'Adda. In del 1972, cont la soppression del servizzi, a l'è volzaa al definitiv 1500 Volt.

La tratta extraurbana[Modifega | modifica 'l sorgent]

On tram e on treno a la stazion de Goeubba

In del 1968 a hinn staa inauguraa i lign celer de l'Adda, 'na tranvia extraurbana che la conligava Milan a Gorgonzoeula. Per on quaj ann i treni de la metropolitana e i tram hinn andaa in sui midemm binari, finna a che, in del 1972, el servizzi di lign celer a l'è staa soppress e la tratta de Goeubba a Gorgonzoeula a l'è stada integrada del tutt in la linia 2, menter i alter tratt a hinn staa sostituii di bus.

El slongament Garibaldi-Cadorna[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1970 a l'è approvaa el progett per slongà la linia de Garibaldi a Cadorna, cont dò stazion intermedij. La stazion de Moscova a l'è stada la prima a vess scavada senza bus vert in la terra, menter Lanza a l'è stada scavada in dò cann separaa. L'incros cont la linia rossa, giamò programma in del 1964, el s'è rivelaa falaa e l'è staa adeguaa.

La tratta, longa circa 2'200 meter, a l'è stada verta el 3 de marz 1978.

La diramazion per Cològn[Modifega | modifica 'l sorgent]

Semper in del 1970 a l'è approvada 'na diramazion de Goeubba a Bettola de Cològn, giamò prevista in di lign celer. Per fermà minga la viabilità a l'è deciduu de fàlla in viadott. El tronch, longh 3'360 m, a l'è attivaa el 7 de giugn 1981 insemma a 'n noeuv deposit e a 'n parchegg de scambi cont la tangenzial.

I slongament Porta Genova, Ròmol e Gessaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1978 scomincen i lavorà per menà la linia de Cadorna a Porta Genova FS: La tratta, longa circa 2 km, a l'è scavada a colonn sovrapognuu per ciappà esperienza per la linia 3 e l'è stada inaugurada el 30 de ottober 1983.

El 13 de april 1985 a l'è inauguraa el tratt de Gorgonzoeula a Gessaa. In del midemm dì a l'è inauguraa el tratt de Porta Genova a Romol, scominciaa in del 1980 e longh 980 meter.

El slongament per Famagosta e Biegrass e la diramazion per Assagh[Modifega | modifica 'l sorgent]

La stazion de Gessaa

El 1 de november del 1994 a l'è attivaa el noeuv capoligna de Famagosta, in occasion di 30 agn de la metropolitana. In del 2005 a l'è slongaa finna a Piazza Biegrass.

El 20 de fevree del 2011 a l'è inaugrada, in superfis, 'na diramazion per Assagh, parallela a l'autostrada per Genova.

I lavorà per impermeabilizzà e i propòst de slongament[Modifega | modifica 'l sorgent]

La tratta in tra Lorett e Lambraa a l'è famosa per i sò problema de aqua, degià che l'è in su 'na aves: In del 2019 gh'hinn staa 'n mugg de lavorà per provà a miôrà la situazion, tant che la tratta a l'è stada sospenduda per tutt l'agost 2019. I lavorà hinn staa giamò preparaa in notturna del giugn e de luj, cont on taj de la frequenza, e anca a settember, cont el binari unich in tra Caiazz e Lambraa per mità mes.

Semper in tra el 2018 e 'l 2019 la gh'è stada 'na sospension notturna de la tratta in tra Goeubba e Gessaa per di reson de linia aerea.

A l'è stada insubida 'na noeuva tratta de Assagh a Binasch, ma l'è mai stada analizzada seriament.

Caratteristegh tecnegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

La linia a l'è a scartament standard e cont trazion a 1,5 kV in correnta continova che l'è dada de 'na linia aerea. El segnalament ferroviari a l'è de tipo classich, a blocch automàtich e de velocità. Per el 2024 el gh'avaria de vess sostituii cont on sistema a blocch mobil.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Giorgio Meregalli, Gli impianti ferroviari della linea 2 della Metropolitana di Milano, in Ingegneria Ferroviaria, maggio 1971, pp. 469-492, ISSN 0020-0956.
  • Giovanni Cornolò, Fuori porta in tram. Le Tranvie extraurbane milanesi 1876-1980, Parma, Ermanno Albertelli Editore, 1980.
  • Giuseppe Severi e Roberto Vasini, Metropolitana a Milano, Milano, Azienda Trasporti Municipali, 1989. no
  • Erberto Botti, La progettazione e la costruzione delle infrastrutture civili, in Ingegneria Ferroviaria, novembre 1995, pp. 892-924, ISSN 0020-0956.
  • Sergio Beltrame, Sviluppo della rete intermodale di pubblico trasporto al servizio dell'area urbanizzata, in Ingegneria Ferroviaria, novembre 1995, pp. 978-1000, ISSN 0020-0956.