Monscia

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Monscia
Comun
Monscia - Bandera Monscia - Stema
(detai)
Monscia - Sœmeanza
Monscia - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Monza
Stat Itàlia
Rejon Lombardia
Provinça [[Provincia de Monscia e Brianza]]
Lengue ofiçai lèngua italiana
Politega
Sindeg Paolo Pilotto
(28 giugn 2022)
Orgen lejislativ consiglio comunale di Monza
Territore
Coordinade 45°35′01″N 9°16′25″E / 45.583611°N 9.273611°E45.583611; 9.273611
OSM 45319
Voltituden 162 m s.l.m
Superfix 33,09 km²
Abitants 121 799 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 3680.84 ab./km²
Confin Agraa, Brughee, Cinisell Balsom, Lissún, Muggiò, Sest San Giovann, La Santa, Biassòn, Cuncurèss e Vedan
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 039
Codex postal 20900
Sigla autom. MB
Codex ISTAT 108033
Codex catastal F704
Sant protetor San Gioann Batista e San Gerard di Tintur
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Monscia - Localizazion
Monscia - Localizazion
Sit istituzional


Monscia (Monza in Italian; Modicia in Latin; Montsch in Todesch antigh) l'è ona città de la Lombardia de 122.000 abitant in provincia de Monscia e Brianza.

La scormagna di sò abitant l'è "Bilot", dal nom de on general frances del 1800 che 'l vivea a Monscia.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Monscia la se troeuva in el Monsciasch, taca a la Bassa Brianza, appena sora Milan (a quindes chilometer de distanza). L'è la capital storiga de la Brianza, oltra a vess, del 2009, el capploeugh de la provincia omonima.
L'è traversada del Lamber, che arent al center storigh el fa nass on brocch artificial, el Lambrett (che 'l ritorna in del sò cors original on poo dopo).
Inoltra per Monscia el ghe passa anca el Canal Villoresi, che l'incontra el Lamber arent al quarter San Rocch.

Rion de Monscia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Monscia la gh'ha minga di frazion, però el gh'ha on quaj rion: tra de lor regordom Cederna (sud-est), San Bias (nord), San Carlo (nord-est), San Frutüs (sud), San Giusepp (sud-ovest), Triant (nord-ovest), San Carlo Borromee, Cazaniga (nord vesin a Lisson).

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Storia de Monscia.
Piazza Trent e Triest cont el Monument di Cadut

Ai temp di Roman l'esisteva giamò col nomm de Modicia, ma l'è probabil che la città, o almanch i insediament uman, la sia molto pussee antiga.
Ai temp di Longobard Monscia la gh'ha avuu on moment de gran splendor, vist che l'era la capital estiva di re. Per la pù part del Sacher Roman Imperi, i imperador che vegniven giò de la Germania per fàss coronà re d'Italia andaven o a Roma o a Monscia: chì de fatt la gh'è la Corona Ferrea, che la gh'ha dent (segond la tradizion) vun di ciod de la cros de Gesù.
Intorna al XIV secol Monscia l'è finida sotta el domini milanes, e del quell moment chì la gh'è andada dree ai sort de la città meneghina. In del 1900 a Monscia l'è staa coppaa el re d'Italia Umbert I.
In del 2008, con la creazion de la noeuva provincia de Monscia e Brianza, la città per la prima voeulta de tant temp l'è andada foeura de la giurisdizion milanesa.

Ai temp di piev milanes l'era el capploeugh de la Cort de Monza, che in del 1786 (ann de la soa soppression) la cattava dent anca i comun de Cassina di Gatt, Cologn, Moncucch, San Lissander, San Damian, San Giulian, Sest San Giovann, Villa San Fioran e Vimodron.

Simboi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Stema de Monscia.

Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'andament del numer de abitant del comun de Monscia l'è mostrada in de la tabella chi de sotta:

Abitant censid

Robb de vedè[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sport[Modifega | modifica 'l sorgent]

Monscia el gh'ha el stadi de folber Brianteo, doe giogha l'Associazione Calcio Monza.

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]